Carta Arqueològica de Barcelona

Intervención: Masia de Ca l'Estruch

 

Situación geográfica

Context:
Zona urbana
Districte:
Sant Andreu
Adreces:
Carrer de Pons i Gallarza 32
Carrer de Fraga 2-8
Coordenades UTM fus 31N ED50:
UTM X: 0,00000 | UTM Y: 0,00000

Descripción, imágenes y notas históricas

Nombre singular: Masia de Ca l'Estruch

Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida

Descripció:

La intervenció arqueològica fou motivada per les obres de rehabilitació de la masia de Ca l’Estruch, catalogada com a Bé d’Interès Urbanístic (BIU) destinada a la nova construcció d’habitatges i aparcament ubicat entre els carrers de Pons i Gallarza 32 cantonada amb el carrer Fraga, es realitza un seguit de rases i sondejos i fotogrametria dels murs conservats de la masia original. A l’exterior de la masia (sector pati) també s’hi ha fet un rebaix general del solar per construir un garatge i les fonamentacions d’un edifici.L’antiga masia era coneguda com a Can Riera des de finals del segle XIX, i es té constància documental des del segle XIV, quan el 1347, pertanyia a Bernat Alou. Es considera que es tracta d’una de les poques masies de l’antic poble de Sant Andreu. El 2014 s’hi dugué a terme una primera intervenció arqueològica (Petit, 2016). S’excavaren quatre sondeigs, tres a l’interior de l’antiga masia i un al pati exterior) i 24 cales en diversos murs de la mateixa. En dos dels sondeigs es van evidenciar l’antic paviment de cairons de tova, dos paviments dels segle XVIII d’igual factura i un altre paviment de maons a junta partida datat el segle XIX.
La present intervenció va comportar la realització de diverses rases i sondeigs a l’interior de la masia i un rebaix general del solar a la zona externa. Així, a la zona interior es va documentar a tots els àmbits un paviment de cairons del segle XIX, un cop aixecat el paviment actual. Aquest paviment s’associava associat a dues tenalles i una sitja, buida, amb la part superior construïda i cobertura de pedra. En un altre àmbit es documentaren diversos nivells del segle XVI, un pou d’aigua amortitzat en època contemporània i una fresquera del segle XVIII excavada en el terreny natural, amb evidències d’un ús anterior.
A la zona exterior, a llevant del pati, es documentaren una sitja i una cambra de combustió d’un forn datats al segle XIV. Durant època moderna es produí un rebaix de tota la superfície, probablement per a l’extracció d’argiles, potser en el context de processos edificatoris o amb la intenció d’optimitzar els conreus. Es va datar al segle XVII un forn de fossa, possiblement de bronze. Al segle XVIII o XIX pertany un pou de paret de pedra i excavat en el terreny geològic. Poc després de la construcció del pou s’hi edificaren uns murs de tanca al nord i l’est. Les darreres reformes de la masia s’observen a través de dipòsits i fosses sèptiques, dels quals destaca un dipòsit amb coberta malament conservada, paviment de cairons i decantador.
La darrera fase documentada emmarcada dins el segle XX pertany a un moment on la masia va ésser cedida a l’ordre de les Germanetes de l’Assumpció al 1940 per a instal·lar-hi la congregació. Les monges feren unes primeres reformes per adequar la masia a les seves necessitats, van instal·lar una capella a la part actualment destruïda i van aixecar una habitació per rebre les visites a l’entrada. A l’interior de l’antic edifici també es van realitzar diverses obres per tal d’adequar millor els espais a les noves funcions. A finals dels anys 50 del segle XX, com la casa se’ls quedava petita pel gran número de monges que hi havia es van aixecar els dos edificis adjacents que fins l’enderroc encara es conservaven, destinats a els dormitoris i al cuina per una banda, i per l’altre a la nova capella i sala d’actes, que va provocar la destrucció d’una part de la masia. Aquesta última obra, inaugurada el 1960 pel Bisbe de Barcelona, va provocar el tancament de dos dels antics accessos de la masia, documentada a partir de les fonamentacions de l’edifici dels dormitoris.


Cronología y tipología de los hallazgos

Patrimoni Immoble / Hàbitat / Masia

Cronologia inicial:
Urbà / Medieval / Predomini del Consell de Cent / 1285 - 1359 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Contemporani / 1836 - 1860 d.C.

Patrimoni Immoble / Àrea productiva / Indústria / Fàbrica

Cronologia inicial:
Urbà / Contemporani / 1836 - 1860 d.C.
Cronologia final:
Contemporani (Metropolità) / 1917 - 1953 d.C.

Información técnica y legal

Estat de conservació:

Estat:
Eliminat / Amb control arqueològic

Protecció:

Proteccions existents:

Protecció Fisica:
Cobert

Proteccions legals:

Protecció Generalitat de Catalunya:
Categoria:
Protecció Legal
Classificació:
Zona arqueològica
Protecció específica de l'Ajuntament de Barcelona (PEPPA 2000):
Nivell de protecció:
Protecció legal Ajuntament
Data aprovació:
Protecció Ajuntament

Actuacions:

Data:
Del 16 de gener al 24 de febrer de 2017; del 27 de febrer al 31 de març de 2017; del 6 al 28 d'abril de 2017; del 8 al 12 de maig de 2017.
Tipus:
Excavació
Tipus admin..:
Preventiva
Director / Autor:
Òscar Varas Ranz, ABANS, SL.
Motivació:
Obres de rehabilitació integral de la masia de Ca l'Estruch.
Promotor/propietari:
080 Gestió, SL

Documentación

Documentación:

Llicència de Creative CommonsEste obra está bajo una Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-SinDerivadas 3.0 Unported

Bibliografia:

  • PETIT GIl, J., 2014. "Estudi històric sobre la masia de Ca l'Estruch". Inèdit
  • PETIT I GIL, J., 2016. “ Ca n'Estruch”, Anuari d’arqueologia i patrimoni de Barcelona 2014, Institut de Cultura, Ajuntament de Barcelona, pp. 59-61.
  • PETIT, J.; SALVADÓ, I.; VARAS, Ò, 2017. "Les excavacions arqueològiques a Ca l'Estruch 82014-2017)" Finestrelles, 17, pp. 77-95
  • PINYOL SELVA, L. , 2014 "Can Riera o Ca n'Estruch. Un patrimoni per descobrir" Finestrelles, 16 pp. 210-234
  • VARAS RANZ, O, 2019. "Ca l’Estruch" Anuari d'arqueologia i patrimoni de Barcelona 2017. Institut de Cultura. Ajuntament de Barcelona, pp. 46-48

Carta Arqueològica de Barcelona + 3000 puntos de interés arqueológico geolocalizados y tipificados.
Todo aquello de interés arqueológico hallado en Barcelona.

Este obra está bajo una
Carta Arqueològica es un producto realizado por el Servei d'Arqueologia del Institut de Cultura de Barcelona Para más información podéis contactar con docu_arqueologia@bcn.cat | Ajuntament de Barcelona