Carta Arqueològica de Barcelona

Intervenció: Teatre Arnau

 

Situació geogràfica

Context:
Zona urbana
Districte:
Ciutat Vella
Adreces:
Avinguda del Paral·lel 60
108 Nou de la Rambla Carrer.
Plaça Raquel Meller
Coordenades UTM fus 31N ED50:
UTM X: 0,00000 | UTM Y: 0,00000

Descripció, imatges i notes històriques

Nom singular: Teatre Arnau

Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida

Descripció:

La intervenció arqueològica està promoguda pel projecte de rehabilitació de l’edifici del Teatre Arnau. Donada la seva ubicació ja es preveia la localització de la muralla medieval i moderna de la ciutat. És per això que uns mesos abans ja es va dur a terme una prospecció geofísica (vegeu fitxa) sense obtenir però uns resultats massa concloents.
Precisament és per aquest fet que es va encarregar l’obertura de diversos sondejos, per tal de comprovar l’existència i les característiques de l’estructura defensiva conservada.
La muralla es va documentar en tres cales diferents, fet que ens va permetre definir de manera acurada la seva orientació en aquesta part de la ciutat. També cal remarcar que es localitzava a unes cotes molt altes (aproximadament entre els 90 i 1,20 m de fondària respecte el terra actual) i que té una amplada de mur d’ 1,30 m. Cal destacar una de les cales on es va documentar un soterrani que precisament s’adossa a les parets de la muralla que conserva uns 3 m d’alçada abans d’arribar a la part atalussada. A més, també es va documentar una de les torres circulars que es disposaven al llarg de la muralla.
Tot i les petites dimensions de les cales, en una d’elles es va documentar possiblement el rebliment del fossat de la muralla format per restes de runa, mamposteria i material ceràmic fins els 6 m de fondària des del terra actual.
Pel que fa a les característiques constructives de la muralla en aquest tram es va utilitzar carreus de gres de Montjuïc de dimensions compreses entre 30 i 50 cm de llarg per 22 i 28 cm d’ample, a excepció del cas de la torres on es va observar carreus de fins a 90 cm de llarg. En alguna zona encara s’apreciava l’encintat de morter de calç.
Un altre dels objectius era determinar l’existència d’uns murs que haurien format part d’una possible rampa d’accés a la part superior de la muralla, tal i com sembla que dibuixava el plànol de l’any 1827 conegut amb el nom de Lever-nivelé.
Així es va detectar un mur que podria tancar la rampa d’accés a la part superior de la muralla, i que correspondria pràcticament amb la mitgera actual de l’edifici del Teatre Arnau, tal i com ho certificava el repicat fet al mur de l’accés al teatre per la petita porta del carrer Tàpies, on es podia observar part de l’alçat de carreus lligats amb morter calç als quals se’ls hi adossava una construcció més moderna. El mateix mur es va detectar en altres cales on es va arribar a documentar una amplada d’ 1 m i pel que fa a la seva factura, tan sols es va poder documentar la cara interior, feta de pedres escairades a modus de carreus de dimensions i formes diverses entre els 20 i 30 cm de llarg, lligats amb morter de calç, i el seu interior es trobava farcit de morter de calç i pedres escairades.
No obstant, el fet de treballar només amb cales de petites dimensions no permet, en aquest cas confirmar del tot aquesta hipòtesi ja que també podria tractar-se d’una tanca relacionada amb els terrenys del monestir de Sant Pau del Camp que en el segle XIX, concretament el 1835, amb la llei de desamortització de Mendizábal que implicava l’exclaustració, va ser abandonat definitivament.

En imatges


cronologia i tipologia de les troballes

Patrimoni Immoble / Estructures defensives i militars / Muralla

Cronologia inicial:
Urbà / Medieval / Predomini del Consell de Cent / 1359 - 1472 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Contemporani / 1860 - 1917 d.C.

Patrimoni Immoble / Estructures defensives i militars / Torre

Cronologia inicial:
Urbà / Medieval / Predomini del Consell de Cent / 1359 - 1472 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Contemporani / 1860 - 1917 d.C.

Patrimoni Immoble / Oci i Espectacles / Teatre

Cronologia inicial:
Urbà / Contemporani / 1860 - 1917 d.C.
Cronologia final:
Contemporani (Metropolità) / 1953 - Actualitat

Informació tècnica i legal

Estat de conservació:

Estat:
Regular

Protecció:

Proteccions existents:

Protecció Fisica:
Tapat

Proteccions legals:

Protecció Generalitat de Catalunya:
Categoria:
Declarat BCIN / BIC
Classificació:
Monument històric
Data Declaració:
20-04-1949
Núm. BOE:
05-05-1949
Núm. Registre Estatal:
(R.I.) - 51 - 0000417 - 00000
Comentari:
Decret de Protecció de castells espanyols.
Protecció específica de l'Ajuntament de Barcelona (PEPPA 2000):
Nivell de protecció:
Protecció Legal
Data aprovació:
Clases

Actuacions:

Data:
23 de juliol al 13 de setembre de 2018
Tipus:
Excavació
Tipus admin..:
Preventiva
Director / Autor:
Anna Bordas Tissier - ATICS SL
Motivació:
Projecte de reforma de l'edifici actual
Promotor/propietari:
BIMSA

Documentació

Documentació:

Llicència de Creative CommonsAquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons

Bibliografia:

  • CUBELES, A.; PUIG VERDAGUER, F., 2003. “La Drassana i la gestació de la façana marítima de Barcelona”. Drassana, 11. Barcelona. pp. 50-61.
  • CUBELES, A.; PUIG VERDAGUER, F., 2003. “La Drassana i la gestació de la façana marítima de Barcelona”. Drassana, 11. Barcelona. pp. 50-61.
  • CUBELES, A.; PUIG VERDAGUER, F., 2004. “Les fortificacions de Barcelona”, Abajo las murallas!!!. 150 anys de l’enderroc de les muralles de Barcelona, MHCB, Barcelona, pp.48-71
  • RIBA i ARDERIU, O. , 1993. “Assaig sobre la geomorfologia medieval de la ciutat vella de Barcelona”, II Congrés d’Història de Barcelona, vol. 1. Ajuntament de Barcelona
  • SALES CARBONELL, J. , 2003. “Un nou tram de la muralla baixmedieval de Barcelona localtizat a la ronda de Sant Pau. Primers resultats de l’excavació”, II Congrés d’Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya (Sant Cugat del Vallès, 2002), Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval (ACRAM), pp. 262-268.

Carta Arqueològica de Barcelona + 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona

Llicència de Creative Commonsa
Carta Arqueològica és un producte realitzat pel Servei d'Arqueologia de l’Institut de Cultura de Barcelona Per a més informació podeu contactar amb docu_arqueologia@bcn.cat | Ajuntament de Barcelona