Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida
La intervenció arqueològica està promoguda pel projecte de rehabilitació de l’edifici del Teatre Arnau. Donada la seva ubicació ja es preveia la localització de la muralla medieval i moderna de la ciutat. És per això que uns mesos abans ja es va dur a terme una prospecció geofísica (vegeu fitxa) sense obtenir però uns resultats massa concloents.
Precisament és per aquest fet que es va encarregar l’obertura de diversos sondejos, per tal de comprovar l’existència i les característiques de l’estructura defensiva conservada.
La muralla es va documentar en tres cales diferents, fet que ens va permetre definir de manera acurada la seva orientació en aquesta part de la ciutat. També cal remarcar que es localitzava a unes cotes molt altes (aproximadament entre els 90 i 1,20 m de fondària respecte el terra actual) i que té una amplada de mur d’ 1,30 m. Cal destacar una de les cales on es va documentar un soterrani que precisament s’adossa a les parets de la muralla que conserva uns 3 m d’alçada abans d’arribar a la part atalussada. A més, també es va documentar una de les torres circulars que es disposaven al llarg de la muralla.
Tot i les petites dimensions de les cales, en una d’elles es va documentar possiblement el rebliment del fossat de la muralla format per restes de runa, mamposteria i material ceràmic fins els 6 m de fondària des del terra actual.
Pel que fa a les característiques constructives de la muralla en aquest tram es va utilitzar carreus de gres de Montjuïc de dimensions compreses entre 30 i 50 cm de llarg per 22 i 28 cm d’ample, a excepció del cas de la torres on es va observar carreus de fins a 90 cm de llarg. En alguna zona encara s’apreciava l’encintat de morter de calç.
Un altre dels objectius era determinar l’existència d’uns murs que haurien format part d’una possible rampa d’accés a la part superior de la muralla, tal i com sembla que dibuixava el plànol de l’any 1827 conegut amb el nom de Lever-nivelé.
Així es va detectar un mur que podria tancar la rampa d’accés a la part superior de la muralla, i que correspondria pràcticament amb la mitgera actual de l’edifici del Teatre Arnau, tal i com ho certificava el repicat fet al mur de l’accés al teatre per la petita porta del carrer Tàpies, on es podia observar part de l’alçat de carreus lligats amb morter calç als quals se’ls hi adossava una construcció més moderna. El mateix mur es va detectar en altres cales on es va arribar a documentar una amplada d’ 1 m i pel que fa a la seva factura, tan sols es va poder documentar la cara interior, feta de pedres escairades a modus de carreus de dimensions i formes diverses entre els 20 i 30 cm de llarg, lligats amb morter de calç, i el seu interior es trobava farcit de morter de calç i pedres escairades.
No obstant, el fet de treballar només amb cales de petites dimensions no permet, en aquest cas confirmar del tot aquesta hipòtesi ja que també podria tractar-se d’una tanca relacionada amb els terrenys del monestir de Sant Pau del Camp que en el segle XIX, concretament el 1835, amb la llei de desamortització de Mendizábal que implicava l’exclaustració, va ser abandonat definitivament.
This work is licensed under a Creative Commons Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Unported License
Permalink Http://cartaarqueologica.bcn.cat/4041
+ 3000 archaeological geolocated and typified interventions.
Whatever found in Barcelona of archaeological interest.