Carta Arqueològica de Barcelona

Intervención: Carrer Sagristans 2-6

 

Situación geográfica

Context:
Zona urbana
Districte:
Ciutat Vella
Codi de parcel·la:
1
Codi d'illa:
11208
Adreces:
Carrer Sagristans 2-6
Carrer Capellans 4
Coordenades UTM fus 31N ED50:
UTM X: 431041,00000 | UTM Y: 4581818,00000

Descripción, imágenes y notas históricas

Resultats: Positius. Estratigrafia exhaurida

Descripció:

La intervenció arqueològica al solar del carrer Capellans, 4 i Sagristans 2-6, va consistir en la realització d’una sèrie de sondejos amb l’objectiu de comprovar si hi havia restes arqueològiques, la seva entitat i característiques d’aquestes restes i la seva cronologia. A la vegada, documentar la profunditat del terreny geològic en aquesta zona i per tant la potència de la seqüència estratigràfica. En total es van realitzar 4 sondejos. L’estratègia inicial consistia en la divisió del solar en dues zones. A la primera zona, la més propera a l’Hotel Colon, la intervenció consistia en la realització d’una rasa que travessés la zona longitudinalment, per després triar el lloc més interessant per obrir el sondeig manual. Els resultats obtinguts en la primera rasa (sondeig 100) no van ser satisfactoris des del punt de vista d’obtenir una cota de terreny geològic a causa de la densitat d’estructures d’època moderna i contemporània. La segona zona, es va prescindir de la rasa i es va obrir directament un sondeig en una zona acordada prèviament entre el Museu d’Història de la Ciutat i els Propietaris del Pàrquing. A més a més es va procedir a l’obertura d’una rasa a la façana d’entrada sud del pàrquing amb l’objectiu d’intentar localitzar part de l’aqüeducte que a priori seguia el traçat del carrer Capellans en aquesta zona. Així, el primer sondeig estava situat a la zona interior del pàrquing més propera al Hotel Colon en paral·lel al carrer Sagristans. Es tractava d’una rasa amb unes dimensions de 19,78 m. de llarg i uns 0,80 m. d’ample aproximadament. En un punt entorn els 11 m. es va realitzar una ampliació de 2 m. d’ample per tal d’excavar un dipòsit contemporani. La profunditat assolida es troba entre els 0,40 m. i els 0,73 m. en el punt màxim. El segon sondeig estava ubicat a l’extrem nord-oest del sondeig 100 a tocar de la paret límit del pàrquing amb el Hotel Colon. El sondeig cobria una àrea de 14 m². Es va assolir la cota de terreny geològic en dos punts diferents del sondeig: a la banda oest a uns 2,23 m. de profunditat i a la banda est del sondeig entorn els 1,79 i 1,84 m. de profunditat. El tercer sondeig es va practicar al carrer Sagristans, just a tocar del límit oest del solar del Pàrquing. Presentava uns 6 m. de longitud per 4 m. d’ample. Es va assolir el terreny geològic entorn una profunditat de 1,94 m. a la banda més a l’est i entorn a 1,70 m. en el cantó oest. El darrer sondeig es situava a la façana sud-oest del Pàrquing i discorria en paral.lel al carrer Capellans. Les seves dimensions eren de 5,65 m. de llarg i 1,90 m, d’ample. Es va assolir el terreny geològic en un punt del sondeig a una profunditat de 1,77/1,84 m.
Pel que fa als resultats obtinguts amb els sondejos, en primer lloc es va documentar una potència estratigràfica entre 1,75 i 2 m. a partir dels quals es localitzava el subsòl geològic, constituint una zona bastant anivellada i regular. A la vegada, es va observar una mateixa dinàmica arqueològica en tot el solar, que abastava diverses fases. En primer lloc, es va documentar una fase romana, entre els segles IV-VI dC., representada per un conjunt de sitges i retalls que estarien excavades en el mateix terreny geològic. Aquesta fase es va relacionar amb l’ús com a zona agrícola del terreny de fora muralles romanes i que amb l’existència de petits nuclis de població dispers de caire rural que aprofitaven els arcs de l’antic aqüeducte romà que sortia des de la Porta Bisbal, donant lloc a partir del segle X al burg dels Arcs. Es va observar, també dins d’aquest període relativament llarg d’època tardorromana una sèrie de rebaixos i remocions de terres en aquesta zona. A la segona fase, en època baixmedieval, es va procedir a la colmatació i anivellació del terreny abans de la construcció de diferents estructures. Es tractava de parts d’àmbits domèstics amb o sense dipòsits, o pou i dipòsits isolats documentats en els sondejos 300 i 400 respectivament. Les estructures que es van poder datar dins l’època moderna i contemporània van ser un pou aïllat que fou amortitzat entre finals del segle XV i principis del segle XVI. En segon lloc, es van documentar diferents fonamentacions realitzades amb maçoneria de pedra lligada amb morter de calç de color blanc i diversos paviments realitzats amb rajoles vermelles de terra cuita que abastaven una cronologia entre el segle XVII i XIX aproximadament. Responien, sens dubte, a les grans reformes urbanístiques iniciades al segle XVIII i continuades al segle XIX per millorar el clavegueram, carrers i fins i tot les cases. Això explicaria el fet que les estructures d’èpoques anteriors apareguessin de manera molt limitada, ja totes aquestes reformes urbanístiques van afectar i fins i tot destruir les construïdes amb anterioritat. Per últim, la construcció del propi edifici del pàrquing, ja en el segle XX, també va afectar les restes arqueològiques, tant per les amples rases de fonamentació de les riostes entre columnes com per diversos dipòsits realitzats per a tasques relacionades amb el garatge.

Notícies històriques:

  • Tipus: Toponímia / nomenclàtor | Data: 01/01/1865

    Carrer dels Sagristans

    Tot i que algun erudit ha dit que el nom es deu al fet que hi tenien residència els sagristans de la Seu, és més probable que el carrer, el nom del qual era 'dels Capellans' -com aquell del qual és travessia- passés a dir-se 'dels Sagristans' perquè feia conjunt amb l'altre, com els sagristans són companyia obligada dels capellans.

  • Tipus: Toponímia / nomenclàtor | Data: 01/01/1865

    Carrer dels Capellans

    El nom prové, segons sembla, de l'any 1666, quan els clergues regulars teatins de sant Gaietà aixecaren el seu convent a l'indret, fet que donà lloc a una gran afluència de capellans al carrer.


Cronología y tipología de los hallazgos

Patrimoni Immoble / Àrea productiva / Agrícola / Altres

Cronologia inicial:
Urbà / Antiguitat tardana / 300 - 399 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Antiguitat tardana / 400 - 715 d.C.

Patrimoni Immoble / Estratigrafia

Cronologia inicial:
Urbà / Medieval / 1150 - 1285 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Medieval / Predomini del Consell de Cent / 1285 - 1472 d.C.

Patrimoni Immoble / Sistema hidràulic / Pou

Cronologia inicial:
Urbà / Medieval / 1150 - 1285 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Medieval / Predomini del Consell de Cent / 1285 - 1472 d.C.

Patrimoni Immoble / Sistema hidràulic / Dipòsit

Cronologia inicial:
Urbà / Medieval / 1150 - 1285 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Medieval / Predomini del Consell de Cent / 1285 - 1472 d.C.

Patrimoni Immoble / Bens Immobles aïllats / Mur

Cronologia inicial:
Urbà / Modern / 1472 - 1714 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Modern / 1714 - 1836 d.C.

Patrimoni Immoble / Sistema hidràulic / Pou

Cronologia inicial:
Urbà / Modern / 1472 - 1714 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Modern / 1472 - 1714 d.C.

Patrimoni Immoble / Bens Immobles aïllats / Paviment

Cronologia inicial:
Urbà / Modern / 1714 - 1836 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Contemporani / 1836 - 1860 d.C.

Patrimoni Immoble / Hàbitat / Altres

Cronologia inicial:
Contemporani (Metropolità) / 1953 - Actualitat
Cronologia final:
Contemporani (Metropolità) / 1953 - Actualitat

Patrimoni Immoble / Hàbitat / Casa

Cronologia inicial:
Urbà / Medieval / 1150 - 1285 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Medieval / Predomini del Consell de Cent / 1285 - 1472 d.C.

Patrimoni Immoble / Àrea productiva / Agrícola / Sitja

Cronologia inicial:
Urbà / Antiguitat tardana / 300 - 399 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Antiguitat tardana / 400 - 715 d.C.

Información técnica y legal

Estat de conservació:

Estat:
Bo

Protecció:

Proteccions existents:

Protecció Fisica:
Tapat

Proteccions legals:

Protecció Generalitat de Catalunya:
Categoria:
Protecció Legal
Classificació:
Clases
Protecció específica de l'Ajuntament de Barcelona (PEPPA 2000):
Nivell de protecció:
Protecció Legal
Data aprovació:
Clases

Actuacions:

Data:
27 de Gener - 19 de febrer de 2003.
Tipus:
Excavació
Tipus admin..:
Preventiva
Director / Autor:
Miquel Caballero Cruells - CODEX
Motivació:
Construcció al solar d'un hotel
Promotor/propietari:
Racionero / Pàrquing Catedral.

Documentación

Documentación:

Llicència de Creative CommonsEste obra está bajo una Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-SinDerivadas 3.0 Unported

Bibliografia:

  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., "La Barcelona tardoantiga: urbanisme, societat i comerç als segles V-VII". XI Congrés d'Història de Barcelona, La ciutat en xarxa (Barcelona, 2009), Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona. [Data de consulta: 24/11/2010] http://www.bcn.cat/arxiu/arxiuhistoric/catala/activitats/congres/11congres/resums11.html
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., 2010. "Barcino, de colonia augustea a sede regia en época visigoda. Las transformaciones urbanas a la luz de las nuevas aportaciones de la arqueología". Arqueología, Patrimonio, y desarrollo urbano. Problemática y soluciones, Girona, pp. 31-49.

Carta Arqueològica de Barcelona + 3000 puntos de interés arqueológico geolocalizados y tipificados.
Todo aquello de interés arqueológico hallado en Barcelona.

Este obra está bajo una
Carta Arqueològica es un producto realizado por el Servei d'Arqueologia del Institut de Cultura de Barcelona Para más información podéis contactar con docu_arqueologia@bcn.cat | Ajuntament de Barcelona