Descripció:

La intervenció arqueològica al solar del carrer Capellans, 4 i Sagristans 2-6, va consistir en la realització d’una sèrie de sondejos amb l’objectiu de comprovar si hi havia restes arqueològiques, la seva entitat i característiques d’aquestes restes i la seva cronologia. A la vegada, documentar la profunditat del terreny geològic en aquesta zona i per tant la potència de la seqüència estratigràfica. En total es van realitzar 4 sondejos. L’estratègia inicial consistia en la divisió del solar en dues zones. A la primera zona, la més propera a l’Hotel Colon, la intervenció consistia en la realització d’una rasa que travessés la zona longitudinalment, per després triar el lloc més interessant per obrir el sondeig manual. Els resultats obtinguts en la primera rasa (sondeig 100) no van ser satisfactoris des del punt de vista d’obtenir una cota de terreny geològic a causa de la densitat d’estructures d’època moderna i contemporània. La segona zona, es va prescindir de la rasa i es va obrir directament un sondeig en una zona acordada prèviament entre el Museu d’Història de la Ciutat i els Propietaris del Pàrquing. A més a més es va procedir a l’obertura d’una rasa a la façana d’entrada sud del pàrquing amb l’objectiu d’intentar localitzar part de l’aqüeducte que a priori seguia el traçat del carrer Capellans en aquesta zona. Així, el primer sondeig estava situat a la zona interior del pàrquing més propera al Hotel Colon en paral·lel al carrer Sagristans. Es tractava d’una rasa amb unes dimensions de 19,78 m. de llarg i uns 0,80 m. d’ample aproximadament. En un punt entorn els 11 m. es va realitzar una ampliació de 2 m. d’ample per tal d’excavar un dipòsit contemporani. La profunditat assolida es troba entre els 0,40 m. i els 0,73 m. en el punt màxim. El segon sondeig estava ubicat a l’extrem nord-oest del sondeig 100 a tocar de la paret límit del pàrquing amb el Hotel Colon. El sondeig cobria una àrea de 14 m². Es va assolir la cota de terreny geològic en dos punts diferents del sondeig: a la banda oest a uns 2,23 m. de profunditat i a la banda est del sondeig entorn els 1,79 i 1,84 m. de profunditat. El tercer sondeig es va practicar al carrer Sagristans, just a tocar del límit oest del solar del Pàrquing. Presentava uns 6 m. de longitud per 4 m. d’ample. Es va assolir el terreny geològic entorn una profunditat de 1,94 m. a la banda més a l’est i entorn a 1,70 m. en el cantó oest. El darrer sondeig es situava a la façana sud-oest del Pàrquing i discorria en paral.lel al carrer Capellans. Les seves dimensions eren de 5,65 m. de llarg i 1,90 m, d’ample. Es va assolir el terreny geològic en un punt del sondeig a una profunditat de 1,77/1,84 m.
Pel que fa als resultats obtinguts amb els sondejos, en primer lloc es va documentar una potència estratigràfica entre 1,75 i 2 m. a partir dels quals es localitzava el subsòl geològic, constituint una zona bastant anivellada i regular. A la vegada, es va observar una mateixa dinàmica arqueològica en tot el solar, que abastava diverses fases. En primer lloc, es va documentar una fase romana, entre els segles IV-VI dC., representada per un conjunt de sitges i retalls que estarien excavades en el mateix terreny geològic. Aquesta fase es va relacionar amb l’ús com a zona agrícola del terreny de fora muralles romanes i que amb l’existència de petits nuclis de població dispers de caire rural que aprofitaven els arcs de l’antic aqüeducte romà que sortia des de la Porta Bisbal, donant lloc a partir del segle X al burg dels Arcs. Es va observar, també dins d’aquest període relativament llarg d’època tardorromana una sèrie de rebaixos i remocions de terres en aquesta zona. A la segona fase, en època baixmedieval, es va procedir a la colmatació i anivellació del terreny abans de la construcció de diferents estructures. Es tractava de parts d’àmbits domèstics amb o sense dipòsits, o pou i dipòsits isolats documentats en els sondejos 300 i 400 respectivament. Les estructures que es van poder datar dins l’època moderna i contemporània van ser un pou aïllat que fou amortitzat entre finals del segle XV i principis del segle XVI. En segon lloc, es van documentar diferents fonamentacions realitzades amb maçoneria de pedra lligada amb morter de calç de color blanc i diversos paviments realitzats amb rajoles vermelles de terra cuita que abastaven una cronologia entre el segle XVII i XIX aproximadament. Responien, sens dubte, a les grans reformes urbanístiques iniciades al segle XVIII i continuades al segle XIX per millorar el clavegueram, carrers i fins i tot les cases. Això explicaria el fet que les estructures d’èpoques anteriors apareguessin de manera molt limitada, ja totes aquestes reformes urbanístiques van afectar i fins i tot destruir les construïdes amb anterioritat. Per últim, la construcció del propi edifici del pàrquing, ja en el segle XX, també va afectar les restes arqueològiques, tant per les amples rases de fonamentació de les riostes entre columnes com per diversos dipòsits realitzats per a tasques relacionades amb el garatge.