Carta Arqueològica de Barcelona

Intervención: Castell de Montjuïc

 

Situación geográfica

Context:
Zona urbana
Districte:
Sants-Montjuïc
Codi de parcel·la:
1
Codi d'illa:
1952
Adreces:
62-68 Montjuïc Carretera
2-6 Castell Avinguda
184-204 Migdia Passeig
s/n Mar Camí
Coordenades UTM fus 31N ED50:
UTM X: 430228,00000 | UTM Y: 4579380,00000

Descripción, imágenes y notas históricas

Nombre singular: Castell de Montjuïc

Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida

Descripció:

La intervenció arqueològica realitzada al castell de Montjuic ha estat motivada pels treballs de modernització i adequació de diferents espais de la fortificació per tal de poder obrir-los al públic. Ha permès documentar diverses estructures que formarien part de la construcció del fortí del segle XVII que a mitjans del segle XVIII fou totalment modificat per a la construcció del castell, la major part del qual encar resta dempeus.

Des d’època medieval es coneix l’existència d’una torre isolada, que amb el pas del temps, cap al segle XV se li van annexar algunes dependències per allotjar els guaites de la torre. Malauradament a nivell arqueològic no s’ha pogut documentar cap estructura d’aquest moment.
No és fins a la Guerra dels Segadors (1640-1652) que el Castell de Montjuïc pren un paper decisiu per a la defensa de la ciutat vers les tropes de Felip IV. Es reforça la torre amb 4 mitjos baluards i un petit fossat, obres que es fan depresa i corrents, nmés en 30 dies. També es construeixen els altres forts: dels Reis, de Sant Ferriol i de Santa Madrona. El gener de 1641 aquesta fortificació aguanta l’assalt de les tropes felipistes. El següents anys es reformen les estructures d’aquesta fortificació, tot i que amb molts dubtes respecte al tipus de fortificació que cal aconseguir, ja que després d’una anys de millores de les estructures existents, decideixe enderrocar-les i construir un nou fortí. L’any 1651, Barcelona està ja en plena guerra i tot i que el fortí funciona a ple rendiment, Barcelona ha d’acabar capitulant i oferint la gestió del Castell de Montjuïc a la corona espanyola, l’octubre de 1652.
La intervenció arqueològica ha permès documentar algunes traces del primer fortí (diversos trams de murs dels baluards) construït durant la Guerra dels Segadors amb les reformes posteriors, prèvies a la gran reforma de mitjans del segle XVIII, l’any 1753. Gràcies a la documentació escrita i a les restes arqueològiques s’ha pogut escatir, en bona mesura com devia ser el Castell de Montjuïc quan Cermeño incià la gran reforma l’any 1753.
Hi hauria dos recintes. Un primer fortí, de forma irregular i format per quatre baluards dels quals, els del front marítim no presenten flancs per la banda interna sinó que els dos angles estan units per una cortina recta. Els flancs mesuraven entre 68 i 88 metres de llargària. Respecte del segon recinte, l’informe parla d’un front de 350 m de llargada
a la banda de la ciutat i que es correspon exactament amb la distància entre els angles dels actuals baluards de Velasco i de Santa Amàlia. Segons la descripció estava compost per un semi-baluard a la banda dreta, amb orelló i flanc recte que correspondria al baluard de Velasco. El flanc que dóna al camp estava definit com un element de dimensions una mica inferiors a l’anterior amb un semi baluard i el
baluard de Llengua de Serp. Des d’aquest darrer hi havia una muralla que enllaçava amb el fortí antic per la banda de mar en la que hi havia tres flancs a diferent nivell.
Pel que fa als fossats, semblaria que no estan del tot acabats, igual com passa amb el camí cobert i que en aquest punt les parets de contenció estaven fetes amb pedra seca. Les excavacions han permès localitzar sota algunes de les sales de l’actual castell, restes del mur de tancament d’aquest camí cobert. El què es desprèn de la recerca arqueològica i de l’estudi documental és que el recinte superior, amb el seu fortí de quatre baluards a les cantonades, estava protegit en els seus flancs sud oest i nord oest per una estructura defensiva avançada formada en primer terme per un fossat l’amplada del qual no hem pogut determinar tot i que, per la posició dels edificis, les seves dimensions devien variar segons el punt.
Algunes parts conservades d’aquest fortí encara estan en ús, com per exemple
una gran cisterna d’aigua situada sota el terraplè del semibaluard de l’extrem meridional del fortí i que tenia un pou amb una pica per extreure l’aigua que se situaria, com el d’ara, en el pati central del fortí.
També hi ha algunes estances en el castell actual que entenem que ja formaven part d’aquest primer fortí, com les naus que trobem a la banda de mar del pati d’armes i dels calabossos que se situen en el nivell inferior: són set sales rectangulars (10,5 x 5 m) amb gruixuts murs de pedra i cobertes amb voltes de canó.
L’accés que comunicava el recinte inferior amb el superior a través del camí cobert. Fou objecte d’una intervenció arqueològica que ens va permetre veure com aquest accés estava conformat per un camí en pendent ascendent que travessava el glacis i que estava protegit lateralment per parets de paredat. Sembla desprendre’s de la
planimetria antiga que en el punt d’inici del camí hi hauria una petita estructura
defensiva que hauria de protegir-ne l’accés, amb peces que farien la funció de garites, una de les quals s’ha pogut documentar arqueològicament.
Les obres del projecte de Cermeño s’inicien l’any 1752 i finalitzen l’any 1779, amb diverses modificacions respecte el projecte inicial, el qual contemplava aprofitar més les estructures existents, que no pas el que es va acabar fent.
El castell de Montjuïc que, com tota instal•lació militar, disposava des de bon començament d’espais destinats a la custodia dels membres arrestats de la guarnició, va patir un procés d’especialització en la funció de presó fins a convertir-se en la funció principal del castell durant bona part de la primera meitat del segle XX.
La funció de centre de comunicacions és la que ha operdurat més al llarg dels segles, ja que des d’època medieval ja es coneix el seu ús com a torre que emetia senyals entre els vaixells i la ciutat.
A parti de 1962 va esdevenir Museu Militar fins l’any 2009 que ha passat a ser un equipament públic de l’Ajuntament de Barcelona.

Notícies històriques:

  • Tipus: Notícies / documents | Data: 1766

    Encàrrec del model de la porta principal d'entrada al castell

  • Tipus: Notícies / documents | Data: 1766

    Col·locació dels engranatges de del pont llevadís i construcció dels fonaments i els pilars de la part fixa del pont

  • Tipus: Notícies / documents | Data: 1792

    Projecte de reparació de la Comandància d'Enginyers de Catalunya: reforma del pont llevadís i cadenes

  • Tipus: Notícies / documents | Data: 1818

    Reconstrucció de l'estructura del pont<br />

  • Tipus: Notícies / documents | Data: 1960

    Cessió del Castell de Montjuïc a la ciutat de Barcelona

  • Tipus: Notícies / documents | Data: 1962

    Treballs d'arranjament del pont llevadís del castell de Montjuïc adjudicats per l'Ajuntament de Barcelona a l'empresa Francisco Closa Alegret

  • Tipus: Notícies / documents | Data: 1751

    Pont llevadís perfilat per Juan Martín Cermeño el 1751 al projecte de remodelació de la fortificació del castell


Cronología y tipología de los hallazgos

Patrimoni Immoble / Edifici administratiu / Presó

Cronologia inicial:
Urbà / Modern / 1714 - 1836 d.C.
Cronologia final:
Contemporani (Metropolità) / 1953 - Actualitat

Patrimoni Immoble / Estructures defensives i militars / Altres

Cronologia inicial:
Urbà / Modern / 1714 - 1836 d.C.
Cronologia final:
Contemporani (Metropolità) / 1953 - Actualitat

Patrimoni Immoble / Estructures defensives i militars / Castell

Cronologia inicial:
Urbà / Modern / 1714 - 1836 d.C.
Cronologia final:
Contemporani (Metropolità) / 1953 - Actualitat

Información técnica y legal

Estat de conservació:

Estat:
Excel·lent

Protecció:

Proteccions existents:

Protecció Fisica:
Protecció Física

Proteccions legals:

Protecció Generalitat de Catalunya:
Categoria:
Declarat BCIN / BIC
Classificació:
Monument històric
Data Declaració:
20/04/1949
Núm. BOE:
05/05/1949
Núm. Registre Estatal:
(R.I.) - 51 - 0000417 - 00000
Comentari:
Decret de Protecció de castells espanyols
Protecció específica de l'Ajuntament de Barcelona (PEPPA 2000):
Nivell de protecció:
Nivell A
Data aprovació:
Consell Plenari 27/10/2000. BOP 277/2000
Comentari:
Castell està inclòs al Pla Especial de Protecció del Patrimoni<br />Arquitectònic i Catàleg del Districte 3

Actuacions:

Data:
Del 30 de març al 15 de maig de 2015; Del 21 de setembre al 31 de desembre de 2015; Del 4 de gener al 31 d'agost de 2016; Del 31 d'octubre al 20 de novembre de 2016; Del 20 al 31 de març de 2017; Del 22 de novembre de 2017 al 23 de febrer de 2018; Del 19 d'abril al 15 de maig de 2018;
Tipus:
Excavació
Tipus admin..:
Preventiva
Director / Autor:
Josep M.Vila i Carabasa, Coordinador
Motivació:
Execució de diversos projectes d'obra al castell de Montjuïc: adeqüació dels espais de l'antiga caserna (antic museu militar) / Nou nucli d'accés al baluard de Sant Carles al castell de Montjuïc / Nou Centre d'instal·lacions Tècniques (NCIT) i xarxes generals al Castell de Montjuïc de Barcelona. Fase I
Promotor/propietari:
BIM/SA /Ajuntament de Barcelona

Documentación

Documentación:

Llicència de Creative CommonsEste obra está bajo una Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-SinDerivadas 3.0 Unported

Bibliografia:

  • ACHÓN CASAS, O., 2012. “ Castell de Montjuïc”, Anuari d’arqueologia i patrimoni de Barcelona 2011, Institut de Cultura, Ajuntament de Barcelona, pp. 44-47.
  • ARRANZ, M, 1991. Mestres d'obres i fusters. La construcció a Barcelona en el segle XIII. Barcelona
  • ARRANZ, M., 2001. La menestralia de Barcelona al segle XIII. Els gremis de la cnstrucció. Barcelona. Arxiu Històric de la Ciutat. Proa.
  • BEAULIEU, 1668. Les plans et profils des principales villes et lieux considerables de la Principauté de Catalogne avec la carte generale et les particulieres de chaque gouvernement. París.
  • BO Y SINGLA, I., 1917. Montjuïch. Notas y recuerdos históricos. Barcelona.
  • BONET CORREA, A., 1991. Cartografía militar de plazas fuertes i ciudades españolas. Siglos XVII-XIX. Planos del Archivo Miltar Francés. Madrid
  • CÁMARA MUÑOZ, A., 2005. Los ingenieros militares de la monarquía hispánica en los siglos XVII y XVIII. Madrid.
  • CAPEL, H. et al., 1983. Los ingenieros militares en España. Siglo XVIII. Repertorio bibliográfico e inventario de su labor científica y espacial. Barcelona.
  • CAPEL, H.- SÁNCHEZ, J.E. – MONCADA, O., 1988. De Palas a Minerva : la formación científica y la estructura institucional de los ingenieros militares en el siglo XVIII. Madrid
  • CARRERAS CANDI, F., 1903. Lo Montjuich de Barcelona, Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, Barcelona.
  • CORTADA, Ll., 1998. Estructures territorials, urbanisme i arquitectura poliorcètics a la Catalunya preindustrial. Institut d’Estudis Catalans, vol. II (segles XVIII i XIX). Barcelona. pp. 155-162
  • CUBO, A.; ALBERCH, P. , 2019. "Castell de Montjuïc" Anuari d'arqueologia i patrimoni de Barcelona 2017. Institut de Cultura. Ajuntament de Barcelona, pp. 51
  • DALMAU, A., 2010. El procés de Montjuïc. Barcelona a finals del segle XIX. Barcelona.
  • DIVERSOS AUTORS, 2017. “Castell de Montjuïc”, Anuari d’arqueologia i patrimoni de Barcelona 2015, Institut de Cultura, Ajuntament de Barcelona, pp. 68-78.
  • FRAGUA, J.M., 1970. Guía breve del museo y resumen histórico del castillo. Barcelona
  • GALERA, M., ROCA, F., TARRAGÓ, S., 1982. Atles de Barcelona. Segle XVI-XX. Barcelona, Col.legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya.
  • GALLAND, M., 2008. Les ingénieurs militaires espagnols de 1710 à 1803. Étude prosopographiqueet sociale d’un corps d’élite. Madrid. Casa de Velázquez.
  • GIMÉNEZ RUIZ, M. , 1930. La cuestión de Montjuich. Barcelona.
  • GINER IRANZO, D., 2012. “ Castell de Montjuïc. Baluard de Santa Amàlia”, Anuari d’arqueologia i patrimoni de Barcelona 2011, Institut de Cultura, Ajuntament de Barcelona, pp. 48.
  • HARZBECHER SPEZZIA, K., 2010. "Castell de Montjuïc", Anuari d'arqueologia i patrimoni de Barcelona 2009. Muhba, Institut de Cultura, Ajuntament de Barcelona. p. 135.
  • HARZBECHER SPEZZIA, K., 2010. "Castell de Montjuïc", Anuari d'arqueologia i patrimoni de Barcelona 2009. Muhba, Institut de Cultura, Ajuntament de Barcelona. p. 135.
  • HERNÁNDEZ, F.X., 2003. Història militar de Catalunya. Vol III: La defensa de la terra. Barcelona.
  • LLAVE GARCÍA, J., 1887-1888. Nociones de fortificación permanente. Barcelona.
  • LLAVE GARCÍA, J. , 1903. El sitio de Barcelona en 1713-1714. Estudio histórico. Madrid.
  • MONTANER MARTORELL, J.M., 1990. La modernització de l’utillatge mental de l’arquitectura a Catalunya (1714-1859). Barcelona. IEC.
  • MUÑOZ CORBALÁN, J.M., 1990.Los ingenieros militares de Flandes a España (1691-1718). Madrid. Ministerio de Defensa. 2 vols.
  • MUÑOZ CORBALÁN, J.M., 2004. L’Acadèmia de Matemàtiques de Barcelona. El llegat dels enginyers militars. Barcelona
  • PERELLÓ FERRER, A.M., 1996. L’arquitectura civil del segle XVII a Barcelona. Barcelona.
  • RAGUER, H. , 2001. El quadern de Montjuïc. Records de la vaga de tramvies. Barcelona
  • RISQUES M. et alii, 2010. Montjuïc i el seu entorn, 1936-1939. Barcelona.
  • RISQUES, M.; MARIN, M., 2008. Memòries en conflicte. El castell, la muntanya i la ciutat. Barcelona.
  • ROCA BLANCH, E., 2000. Montjuïc, la muntanya de la ciutat, Institut d'Estudis Catalans, Barcelona.
  • SOLEY, R., 1998. Atlas de Barcelona. Barcelona.
  • VILA CARABASSA, J.M., 2011. "Castell de Montjuïc", Anuari d'arqueologia i patrimoni de Barcelona 2010. Muhba, Institut de Cultura, Ajuntament de Barcelona. p. 24-29.
  • VILA CARABASSA, J.M., 2014.“Castell de Montjuïc” Anuari d’arqueologia i patrimoni de Barcelona 2012, p. 54-60
  • VILA I CARABASA, J.M, , 2018. “Castell de Montjuïc”, Anuari d’arqueologia i patrimoni de Barcelona 2016, Institut de Cultura, Ajuntament de Barcelona, pp.61-73
  • VILA I CARABASSA, J.M., 2016. “Castell de Montjuïc”, Anuari d’arqueologia i patrimoni de Barcelona 2014, Institut de Cultura, Ajuntament de Barcelona, pp. 76-84.
  • VILA, J.M., 2016. "Los artífices del castillo de Montjuïc de Barcelona (1640- 1779): failes, ingenieros y albañiles". Actas de las II Jornadas de patrimonio defensivo de época moderna. pàgs 249-262
  • VILA, J.M., 2013. "Intervenciones arqueológicas en el castillo de Montjuïc. Barcelona" Actas de las I Jornadas de patrimonio defensivo de época moderna. p. 281-301
  • VOLTES BOU, P., 1960. "Historia de Montjuich y su castillo". Barcelona. Ajunatment de Barcelona.

Carta Arqueològica de Barcelona + 3000 puntos de interés arqueológico geolocalizados y tipificados.
Todo aquello de interés arqueológico hallado en Barcelona.

Este obra está bajo una
Carta Arqueològica es un producto realizado por el Servei d'Arqueologia del Institut de Cultura de Barcelona Para más información podéis contactar con docu_arqueologia@bcn.cat | Ajuntament de Barcelona