Descripció:

Els treballs s’emmarcaven dintre del projecte de reurbanització de la plaça de Ramon
Berenguer el Gran, centrats íntegrament en la plaça amb rases de nous serveis i arbrat, i del projecte de reurbanització de la plaça de Ramon Berenguer el Gran, Fase 2. Aquesta segona fase incloïa la pavimentació inferior davant de la muralla a l’àmbit de la plaça i accés central a l’àmbit baix, a més de la remodelació del carrer de la Tapineria en els seus dos trams (amb Plaça de l’Àngel i Avinguda de la Catedral). Les actuacions arqueològiques es van efectuar en tres fase: la fase 1 centrada íntegrament a la plaça (obertura de rases de Serveis i pous per a l’arbrat) i la fase 2 (control de la pavimentació inferior davant de la muralla a l’àmbit de la plaça i accés central a l’àmbit baix, a més de la remodelació del carrer de la Tapineria en els seus dos trams des de la plaça de l’Àngel fins l’Avinguda de la Catedral) i fase 2B en el perímetre de la muralla (rampa i obertura de rases a la plaça i al carrer Tapineria).
De la Fase 1 l’obra va consistir en una sèrie d’obertures en el subsòl per dur a terme les noves escomeses que va permetre documentar una sèrie d’estructures arqueològiques.
Les restes romanes es concentren al sector sud-est de la plaça. Es van documentar dos paviments d’opus signinum i un tram de camí. Sembla que les estructures es van amortitzar a partir del segle IV o V dC. En aquesta zona també es va documentar una via o camí amb una orientació nord-est- sud-oest. Aquesta via devia estar flanquejada com a mínim per un muret fet de pedra seca en el seu costat nord-oest. La informació recollida durant els treballs no descarten que aquestes restes podrien haver funcionar en un mateix moment, configurant una zona de treball al costat d’una zona de pas. Altres restes romanes documentades van ser un mur que es pot datar a partir del segle IV o V dC i que no podem atribuir con funció concreta.
La resta d’estructures documentades a la plaça corresponen a l’època moderna i contemporània. Les restes corresponen a les construccions del tramat urbà fins que a partir del segle XX es va començar a obrir la via Laietana. Les restes corresponien a paviments de rajols cuits, clavegueres, murs d’estances i murs de façanes de carrers. En el sector sud-est de la plaça es va poder documentar un tram del carrer de les Donzelles, un dels mes estrets de a ciutat i conegut per la seva insalubritat.

En la intervenció de la Fase 2 es va treballar en concret a la zona que ocupava el jardinet perimetral de la muralla entre a torre 8 i la 17. Com a resultat ha estat possible documentar bona part (algunes zones amb serveis i arbres protegits no s’hi ha pogut actuar) del sòcol i de la seva fonamentació i també un conjunt d’estructures altimperials, fet que ha permès confirmar la presència d’edificacions extramurs, i a tocar del potent element defensiu abans de la reforma muraria.
S’ha documentat nivells baiximperials, sitges altmedievals i estructures modernes i contemporànies associades a les edificacions del carrer Tapineria enderrocades a principis del segle XX amb l’obertura de la via Laietana. Algunes de les restes localitzades ja havien estat documentades durant les diverses actuacions efectuades a partir de mitjan segle XX.
Les estructures més recents documentades corresponen a les fonamentacions dels murs de les façanes de l’antic carrer de la Tapineria, com també compartimentacions internes, dipòsits, pous i soterranis de les cases enderrocades durant la primera meitat del segle XX.
D’època medieval es van excavar dues sitges altmedievals, una davant la torre 15 i l’altra a tocar de la torre 16, i dos pous altmedievals a tocar de les torres 17 i 13, i es va constatar a presència de possibles estructures i retalls baixmedievals entre les torres 17 i 16.
Pel que fa a l’època romana, s’ha pogut documentar el sòcol i la fonamentació de la muralla i les torres, des de la torre 12 fins a la 17, i parcialment a les torres 11 i 12. També s’ha pogut constatar que les torres 8 i 9 i el tram de muralla existent entre aquestes torres són de nova factura, sense que s’hagi vist cap element original in situ. Hi ha dos tipus de trams de muralla, un motllurat entre la torre 12 i la 16, i l’altre de carreus reaprofitats entre les torres 16 i 18. La fonamentació de les torres i muralla és opus caementicium, excepte a les torres 11 i 12 on es veuen carreus i elements constructius reaprofitats. La fonamentació sempre va a buscar el substrat geològic i s’adapta a la morfologia del terreny que a partir de la torre 14, presenta pendent vers el nord. Entre les torres 18 i 17 es va documentar la trinxera de fonamentació del tram de muralla q retallava nivells que es poden datar al segle III dC. També s’ha pogut documentar que part del perímetre al voltant de la muralla entre la torre 11 fins a la 15 com a mínim estava pavimentat. Paviment format per material constructiu i ceràmica triturada i caldria datar-lo als segle IV o V dC. A tocar de la torre 15 hi ha una sortida de col·lector, del qual s’ha pogut excavar un tram exterior i que es situa en el Baix Imperi. Entre les torres 15 i la torre 17 es van excavar i documentar algunes estructures domèstiques altimperials, de difícil interpretació.
Cal destacar, finalment, la presència d’un fragment de pedestal amb inscripció funerària localitzat a la banqueta del tram de muralla a tocar de la torre 14. Aquest element ja va ser identificat en la campanya de Duran i Sanpere als anys quaranta del segle passat. La inscripció és la següent: L · IV MENTI A · AEMILI VS · ALEXAN DER · AMI CO · OPTI MO L(ucio) Iu(lio) Meti(llo) A(ulus) Aemilia alexander amico optimo: «A Luci julio Metilo. Aulo Emilio alejandro al seu amic òptim»