Carta Arqueològica de Barcelona

Intervenció: Vil·la Joana

 

Situació geogràfica

Context:
Zona urbana
Districte:
Sarrià-Sant Gervasi
Codi de parcel·la:
39
Adreces:
Carretera de L'Església 104
Coordenades UTM fus 31N ED50:
UTM X: 424773,00000 | UTM Y: 4585746,00000

Descripció, imatges i notes històriques

Nom singular: Vil·la Joana

Resultats: Resultats

Descripció:

L’edifici actual és el resultat d’un llarg procés històric en el qual es detecten nombroses intervencions. A grans trets, la construcció, es correspon amb un antic mas edificat al segle XVIII. No obstant això, adquireix l’actual fisonomia a partir de la segona meitat del segle XIX quan es produeixen importants modificacions internes i d’alçat. Fins el segle XVIII l’indret es anomenat com a Mas Ferrer, ja durant el segle XIX es produeix una divisió de l’edificació existent i els dos espais apareixen a la documentació com a la Casa Gran i la casa Xica de Can Ferrer. La reedificació portada a terme per Ramon Miralles a finals del segle XIX va tenir com a resultat una residencia senyorial anomenada Quinta Joana o Vil·la Joana. El 1902 hi morí mossèn Jacint Verdaguer. Des del 1922 és propietat de l’Ajuntament de Barcelona i a partir de l’any 1963 l’espai es va convertí en la Casa-Museu Jacint Verdaguer. Actualment, Vil·la Joana és gestionada pel Museu d’Història de Barcelona.
Els rebaixos realitzats a 17 estances i la terrassa posterior de la finca han permès documentar diferents estructures, sobretot paraments i pavimentacions, pertanyents en la seva majoria a l’edificació del segle XVIII. En aquest sentit, no ha estat possible contrastar positivament la documentació del segle XV.
Referent a les troballes més antigues localitzades, cal assenyalar la presència de quatre sitges amortitzades com a abocadors, que han proporcionat material ceràmic del segle XVI. Quant a les restes arqueològiques del segle XVIII i XIX, se’n destaquen una estructura de planta poligonal possiblement vinculada a la contenció de líquids, un cup de vi, una fresquera, una cisterna i l’antic mur de tanca del mas. De l’edifici després de la profunda reforma duta a terme per Ramon Miralles a finals del segle XIX, ha quedat constància a través d’una part de les pavimentacions i de la xarxa de clavegueram.


cronologia i tipologia de les troballes

Patrimoni Immoble / Àrea productiva / Agrícola / Sitja

Cronologia inicial:
Urbà / Modern / 1472 - 1714 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Modern / 1472 - 1714 d.C.

Patrimoni Immoble / Hàbitat / Masia

Cronologia inicial:
Urbà / Modern / 1714 - 1836 d.C.
Cronologia final:
Contemporani (Metropolità) / 1917 - Actualitat

Informació tècnica i legal

Estat de conservació:

Estat:
Conservació

Protecció:

Proteccions existents:

Protecció Fisica:
Protecció Física

Proteccions legals:

Protecció Generalitat de Catalunya:
Categoria:
Protecció Legal
Classificació:
Clases
Protecció específica de l'Ajuntament de Barcelona (PEPPA 2000):
Nivell de protecció:
Protecció legal Ajuntament
Data aprovació:
Protecció Ajuntament

Actuacions:

Data:
25 setembre - 31 desembre de 2014
Tipus:
Excavació
Tipus admin..:
Preventiva
Director / Autor:
Esther Medina Guerrero, ATICS, SL. Gestió i difusió del patrimoni arqueològic i històric
Motivació:
Restauració i rehabilitació
Promotor/propietari:
BIM/SA / Ajuntament de Barcelona

Documentació

Documentació:

Llicència de Creative CommonsAquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons

Bibliografia:

  • MEDINA GUERRERO, E., 2016. “Vil·la Joana”, Anuari d’arqueologia i patrimoni de Barcelona 2014, Institut de Cultura, Ajuntament de Barcelona, pp. 209-213.

Carta Arqueològica de Barcelona + 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona

Llicència de Creative Commonsa
Carta Arqueològica és un producte realitzat pel Servei d'Arqueologia de l’Institut de Cultura de Barcelona Per a més informació podeu contactar amb docu_arqueologia@bcn.cat | Ajuntament de Barcelona