Carta Arqueològica de Barcelona

Pend: view_intervention: Vil·la Joana

 

Pend: view_geo_situation

Pend: prop_145:
Zona urbana
Pend: prop_146:
Sarrià-Sant Gervasi
Pend: prop_148:
39
Pend: prop_95:
Carretera de L'Església 104
Pend: prop_151:
UTM X: 424773,00000 | UTM Y: 4585746,00000

Pend: view_description_notes

Pend: prop_28: Vil·la Joana

Pend: prop_33: Resultats

Pend: prop_34:

L’edifici actual és el resultat d’un llarg procés històric en el qual es detecten nombroses intervencions. A grans trets, la construcció, es correspon amb un antic mas edificat al segle XVIII. No obstant això, adquireix l’actual fisonomia a partir de la segona meitat del segle XIX quan es produeixen importants modificacions internes i d’alçat. Fins el segle XVIII l’indret es anomenat com a Mas Ferrer, ja durant el segle XIX es produeix una divisió de l’edificació existent i els dos espais apareixen a la documentació com a la Casa Gran i la casa Xica de Can Ferrer. La reedificació portada a terme per Ramon Miralles a finals del segle XIX va tenir com a resultat una residencia senyorial anomenada Quinta Joana o Vil·la Joana. El 1902 hi morí mossèn Jacint Verdaguer. Des del 1922 és propietat de l’Ajuntament de Barcelona i a partir de l’any 1963 l’espai es va convertí en la Casa-Museu Jacint Verdaguer. Actualment, Vil·la Joana és gestionada pel Museu d’Història de Barcelona.
Els rebaixos realitzats a 17 estances i la terrassa posterior de la finca han permès documentar diferents estructures, sobretot paraments i pavimentacions, pertanyents en la seva majoria a l’edificació del segle XVIII. En aquest sentit, no ha estat possible contrastar positivament la documentació del segle XV.
Referent a les troballes més antigues localitzades, cal assenyalar la presència de quatre sitges amortitzades com a abocadors, que han proporcionat material ceràmic del segle XVI. Quant a les restes arqueològiques del segle XVIII i XIX, se’n destaquen una estructura de planta poligonal possiblement vinculada a la contenció de líquids, un cup de vi, una fresquera, una cisterna i l’antic mur de tanca del mas. De l’edifici després de la profunda reforma duta a terme per Ramon Miralles a finals del segle XIX, ha quedat constància a través d’una part de les pavimentacions i de la xarxa de clavegueram.


Pend: view_type_crono

Patrimoni Immoble / Àrea productiva / Agrícola / Sitja

Pend: prop_163:
Urbà / Modern / 1472 - 1714 d.C.
Pend: prop_164:
Urbà / Modern / 1472 - 1714 d.C.

Patrimoni Immoble / Hàbitat / Masia

Pend: prop_163:
Urbà / Modern / 1714 - 1836 d.C.
Pend: prop_164:
Contemporani (Metropolità) / 1917 - Actualitat

Pend: view_techinfo_legal

Pend: prop_37:

Pend: prop_124:
Conservació

Pend: prop_49:

Pend: prop_50:

Pend: prop_51:
Protecció Física

Pend: prop_55:

Pend: prop_56:
Pend: prop_57:
Protecció Legal
Pend: prop_58:
Clases
Pend: prop_139:
Pend: prop_140:
Protecció legal Ajuntament
Pend: prop_141:
Protecció Ajuntament

Pend: prop_87:

Pend: prop_114:
25 setembre - 31 desembre de 2014
Pend: prop_115:
Excavació
Pend: prop_116.:
Preventiva
Pend: prop_117:
Esther Medina Guerrero, ATICS, SL. Gestió i difusió del patrimoni arqueològic i històric
Pend: prop_118:
Restauració i rehabilitació
Pend: prop_119:
BIM/SA / Ajuntament de Barcelona

Pend: view_attach_documentation

Pend: Prop_Docu:

Llicència de Creative CommonsPend: CC_Doc_1 Pend: CC_Doc_2

Pend: Prop_bibliography:

  • MEDINA GUERRERO, E., 2016. “Vil·la Joana”, Anuari d’arqueologia i patrimoni de Barcelona 2014, Institut de Cultura, Ajuntament de Barcelona, pp. 209-213.

Carta Arqueològica de Barcelona Pend: resume_project1
Pend: resume_project2

Pend: CComons_Base_text
Pend: Carta_aj_Base Pend: mail1_Base Pend: mail2_Base | Ajuntament de Barcelona