Carta Arqueològica de Barcelona

Intervención: Vil·la Joana

 

Situación geográfica

Context:
Zona urbana
Districte:
Sarrià-Sant Gervasi
Codi de parcel·la:
39
Adreces:
Carretera de L'Església 104
Coordenades UTM fus 31N ED50:
UTM X: 424773,00000 | UTM Y: 4585746,00000

Descripción, imágenes y notas históricas

Nombre singular: Vil·la Joana

Resultats: Resultats

Descripció:

L’edifici actual és el resultat d’un llarg procés històric en el qual es detecten nombroses intervencions. A grans trets, la construcció, es correspon amb un antic mas edificat al segle XVIII. No obstant això, adquireix l’actual fisonomia a partir de la segona meitat del segle XIX quan es produeixen importants modificacions internes i d’alçat. Fins el segle XVIII l’indret es anomenat com a Mas Ferrer, ja durant el segle XIX es produeix una divisió de l’edificació existent i els dos espais apareixen a la documentació com a la Casa Gran i la casa Xica de Can Ferrer. La reedificació portada a terme per Ramon Miralles a finals del segle XIX va tenir com a resultat una residencia senyorial anomenada Quinta Joana o Vil·la Joana. El 1902 hi morí mossèn Jacint Verdaguer. Des del 1922 és propietat de l’Ajuntament de Barcelona i a partir de l’any 1963 l’espai es va convertí en la Casa-Museu Jacint Verdaguer. Actualment, Vil·la Joana és gestionada pel Museu d’Història de Barcelona.
Els rebaixos realitzats a 17 estances i la terrassa posterior de la finca han permès documentar diferents estructures, sobretot paraments i pavimentacions, pertanyents en la seva majoria a l’edificació del segle XVIII. En aquest sentit, no ha estat possible contrastar positivament la documentació del segle XV.
Referent a les troballes més antigues localitzades, cal assenyalar la presència de quatre sitges amortitzades com a abocadors, que han proporcionat material ceràmic del segle XVI. Quant a les restes arqueològiques del segle XVIII i XIX, se’n destaquen una estructura de planta poligonal possiblement vinculada a la contenció de líquids, un cup de vi, una fresquera, una cisterna i l’antic mur de tanca del mas. De l’edifici després de la profunda reforma duta a terme per Ramon Miralles a finals del segle XIX, ha quedat constància a través d’una part de les pavimentacions i de la xarxa de clavegueram.


Cronología y tipología de los hallazgos

Patrimoni Immoble / Àrea productiva / Agrícola / Sitja

Cronologia inicial:
Urbà / Modern / 1472 - 1714 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Modern / 1472 - 1714 d.C.

Patrimoni Immoble / Hàbitat / Masia

Cronologia inicial:
Urbà / Modern / 1714 - 1836 d.C.
Cronologia final:
Contemporani (Metropolità) / 1917 - Actualitat

Información técnica y legal

Estat de conservació:

Estat:
Conservació

Protecció:

Proteccions existents:

Protecció Fisica:
Protecció Física

Proteccions legals:

Protecció Generalitat de Catalunya:
Categoria:
Protecció Legal
Classificació:
Clases
Protecció específica de l'Ajuntament de Barcelona (PEPPA 2000):
Nivell de protecció:
Protecció legal Ajuntament
Data aprovació:
Protecció Ajuntament

Actuacions:

Data:
25 setembre - 31 desembre de 2014
Tipus:
Excavació
Tipus admin..:
Preventiva
Director / Autor:
Esther Medina Guerrero, ATICS, SL. Gestió i difusió del patrimoni arqueològic i històric
Motivació:
Restauració i rehabilitació
Promotor/propietari:
BIM/SA / Ajuntament de Barcelona

Documentación

Documentación:

Llicència de Creative CommonsEste obra está bajo una Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-SinDerivadas 3.0 Unported

Bibliografia:

  • MEDINA GUERRERO, E., 2016. “Vil·la Joana”, Anuari d’arqueologia i patrimoni de Barcelona 2014, Institut de Cultura, Ajuntament de Barcelona, pp. 209-213.

Carta Arqueològica de Barcelona + 3000 puntos de interés arqueológico geolocalizados y tipificados.
Todo aquello de interés arqueológico hallado en Barcelona.

Este obra está bajo una
Carta Arqueològica es un producto realizado por el Servei d'Arqueologia del Institut de Cultura de Barcelona Para más información podéis contactar con docu_arqueologia@bcn.cat | Ajuntament de Barcelona