Descripció:

Els resultats obtinguts fins al moment han posat al descobert un nombrós conjunt d'estructures corresponents al poblat ibèric que ocupava tot el cim del turó, i que ja havia estat fruit de diverses intervencions, estudis i publicacions anteriors.
En la present intervenció s’han documentat fins a 15 noves sitges, que s'afegeixen al conjunt de 45 sitges més localitzades en les intervencions prèvies. Cal destacar, que 12 d’elles se situen agrupades a l'extrem oest del carrer de Marià Labèrnia, de manera que es configura una nova zona de concentració de sitges, mentre que a tota l'àrea intermèdia del turó són absents. S'ha de destacar la grandària d'alguna de les sitges descobertes, que en algun cas arriba fins als 3 m de fondària. Els materials recuperats als seus nivells d'amortització han donat un abundant conjunt ceràmic, coetani en la seva totalitat i que se situa en un horitzó cronològic entre finals del segle III i principis del segle II aC (entorn del 200 aC).
També s'ha d'assenyalar que en dues de les sitges excavades s'han recuperat fragments pertanyents a cranis humans. En un dels casos, podrien correspondre a dos individus i el crani d'un estava partit en dues meitats per una fractura perimortem per incisió tallant. En altres casos s'han trobat altres tipus de restes òssies en connexió anatòmica completa, com ara ovelles o conills.
D'altra banda, s'han descobert diversos murs que, en ocasions, delimiten alguns espais d'habitacions del poblat ibèric. A l'interior de l’habitació 1 s'ha localitzat un paviment de terra i a l’interior de l’habitació 2 a banda del paviment de terra també s'ha documentat una llar de foc de planta circular, d'1,20 m de diàmetre, formada per una solera sobre dos successius preparats de fragments ceràmics. A la terrassa superior de les habitacions descrites anteriorment, i també a l'extrem oest del carrer de Labèrnia, s’ha a localitzat una tercera habitació, com als altres casos, està pavimentada per un nivell de terra compactada. Immediatament a l'est i al sud, fora d'aquesta habitació, s’han localitzat tres sitges que presenten unes mides molt més petites que les que habitualment s'han documentat al jaciment. Finalment a la cruïlla entre els carrers de Labèrnia i de la Muntanya de Montserrat s'ha pogut excavar un espai d'habitació comprès entre dos murs de pedres i que està pavimentada per una anivellació de terra, sobre la gual es va poder recuperar una espasa de ferro de fulla recta del tipus La Tène trencada en dues parts.
També cal destacar la presència d’un retall que presenta una planta rectangular amb secció en U i unes mides de 3,80 m de longitud màxima documentada per 3,50 m d'amplada, i entre 1,10 i 1,35 m de fondària. Està amortitzat per un seguit de rebliments de terra que han proporcionat un abundant conjunt de materials ceràmics d'època ibèrica. La superposició de les restes arqueològiques corresponents al poblat ibèric documentades a les excavacions dels anys 1931-1932 mostra que el traçat hipotètic de la muralla del poblat discorria a uns escassos 6 m al nord d'aquest darrer retall. Per aquesta raó, i basant-se en les seves característiques, interpretem la possibilitat que podem estar davant d'un tram del fossar del poblat ibèric.