Situación geográfica
- Context:
- Zona urbana
- Districte:
- Ciutat Vella
- Codi de parcel·la:
- 20
- Codi d'illa:
- 11178
- Adreces:
- 11 bis Arc de Sant Ramon del Call Carrer
- Coordenades UTM fus 31N ED50:
- UTM X: 431022,00000 | UTM Y: 4581573,00000
Descripción, imágenes y notas históricas
Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida
Descripció:
L’actuació en aquesta finca va estar dividida en dues fases. Una primera fase consistent en el repicat de la paret oest de l’immoble corresponent a la Muralla romana, i una segona fase d’intervenció arqueològica realitzada a continuació que va consistir en la obertura d’una cala de sondeig al cantó oest de l’espai de planta baixa de l’edifici, a tocar l’espai enfondit de la muralla romana.
D’aquesta manera amb la lectura de parament i amb la cala de sondeig arqueològic s’ha pogut constatar que durant l’època moderna, o potser abans, es va realitzar un considerable esvoranc al mur de la muralla, que va comportar una extracció de carreus de la cara interior i un buidatge de pedres del seu nucli. La finalitat de l’obertura d’aquest forat al pany de la muralla, tal vegada fos la de recuperar pedra o també la de guanyar un cert espai en la planta interior del casal.
Tanmateix, cal tenir en compte que la cala de sondeig realitzada va ser parcial i no es va arribar a exhaurir el seu potencial arqueològic per motius de seguretat. Així, desconeixem les dimensions exactes d’aquest espai i la seva fondària (la cala de sondeig es va aturar a 150 cm. de fondària i tan sols tenia 1,8 m d’amplada). Fins i tot, és molt possible que tingués alguna relació amb els altres dos esvorancs o esplugues que presenta aquest mateix tram de muralla de la finca i que estan situats a l’extrem oposat de la cala de sondeig arqueològic.
La identificació de l’indret exacte de la finca dins el circuit de la muralla romana de Barcelona es correspon amb el punt d’emplaçament de la torre 67. I el repicat i estudi de la cara interior del tram de muralla va tenir unes dimensions de 19 metres de llargada per 3,80 metres d’alçada.
Cronología y tipología de los hallazgos
Patrimoni Immoble / Estructures defensives i militars / Muralla
- Cronologia inicial:
- Urbà / Roma imperi / 200 - 299 d.C.
- Cronologia final:
- Urbà / Medieval / 803 - 1000 d.C.
Patrimoni Immoble / Estructures defensives i militars / Torre
- Cronologia inicial:
- Urbà / Roma imperi / 200 - 299 d.C.
- Cronologia final:
- Urbà / Medieval / 803 - 1000 d.C.
Información técnica y legal
Estat de conservació:
- Estat:
- Regular
Protecció:
Proteccions existents:
- Protecció Fisica:
- Protecció Física
Proteccions legals:
Protecció Generalitat de Catalunya:
- Categoria:
- Declarat BCIN / BIC
- Classificació:
- Monument històric
- Data Declaració:
- 03-06-1931
- Núm. BOE:
- 04-06-1931
- Núm. Registre Estatal:
- R-I-51-0417
- Comentari:
- Muralla romana
Protecció específica de l'Ajuntament de Barcelona (PEPPA 2000):
- Nivell de protecció:
- Nivell A
- Data aprovació:
- Consell Plenari 27/10/2000. BOP 277/2000
- Comentari:
- Conjunt especial del sector de les muralles romanes.
Actuacions:
- Data:
- Del 20 de febrer al 3 de març del 2006
- Tipus:
- Arqueologia vertical
- Tipus admin..:
- Preventiva
- Director / Autor:
- Jordi Roig Buxó, Arrago, s.l.
- Motivació:
- Reforma edifici
- Promotor/propietari:
- Privat
Documentación
Bibliografia:
- ,
- GRANADOS GARCÍA, J. O., 1976. "Notas para el estudio topográfico de la Colonia Barcino en el siglo I: la primera muralla de la ciudad", Symposium de Ciudades Augusteas II , Zaragoza, pp. 215-223.
- GRANADOS GARCÍA, J. O., 1977-1978. "Excavación de arqueología romana barcelonesa. La puerta decumana o del noroeste", Pyrenae: revista de prehistòria i antiguitat de la Mediterrània Occidental, 13-14, Institut d’Arqueologia i Prehistòria, Barcelona, pp. 253-273.
- GRANADOS GARCÍA, J. O., 1990. “La colònia Barcino. Origen i estructura d’una colònia augusta”, Actes del II Congrés d’Història del Pla de Barcelona, Barcelona, pp. 59-93
- GRANADOS, J.O. , 1996-1997. "La muralla de Barcino a la llum de les darreres descobertes",Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, Girona, pp.1613-1638.
- HERNÁNDEZ-GASCH, J., 2006. "The Castellum of Barcino: from its early roman empire origins as a monumental public place to the late antiquity fortress", Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Quarhis 02, MHCB, Barcelona, pp. 74-91.
- HERNÁNDEZ-GASCH, J., 2006. "El 'castellum' de 'Barcino', espai public monimentalitzat en el segle I dC: les excavacions de Regomir 6", Tribuna d'Arqueologia (2004-2005), Generalitat de Catalunya, Barcelona, pp. 245-270.
- MÀRIA, M. ; MINGUELL, J.C. , 2009.“El Palau Episcopal de Barcelona. Cronologia arquitectònica d’un edifici de vint segles d’història” Locus Amoenus, 10, p. 63-86.
- PUIG VERDAGUER, F., 1999. "Ciutat i muralla de Barcino", Catalunya Romànica. Del Romà al Romànic. Història, art i cultura de la Tararconense mediterrània entre els segle IV i X, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, pp. 84-86.
- PUIG VERDAGUER, F.; RODÀ, I., 2010. Les muralles de Barcino. Noves aportacions al coneixement de l'evolució dels seus sistemes de fortificació, Institut de Cultura - MUHBA, Barcelona.
- SERRA RÀFOLS, J. de C., 1959. "Las excavaciones de la muralla de la calle Tapinería de Barcelona", Zephyrus, X, Salamanca, pp. 129-141.
- SERRA RÀFOLS, J. de C., 1959. "Las excavaciones de la muralla de la Tapinería", I Congreso Nacional de Urbanismo, Barcelona.
- SERRA RÀFOLS, J. de C., 1964. "Excavaciones en la muralla romana de Barcelona", Noticiario arqueológico Hispánico, VIII-IX, Madrid, pp. 162-165.
- SERRA RÀFOLS, J. de C., 1964. "Notas sobre el sector nordeste de la muralla romana de Barcelona", Cuadernos de Arqueología e Historia de la Ciudad, V, Ajuntament de Barcelona - Museu d'Història de la Ciutat, Barcelona, pp. 5-64.
- SERRA RÀFOLS, J. de C., 1967. "Balanç i estat actual de l’estudi de la muralla romana de Barcelona", Cuadernos de Arqueología e Historia de la Ciudad, X, Ajuntament de Barcelona - Museu d'Història de la Ciutat, Barcelona, pp. 129-148.
Permalink Http://cartaarqueologica.bcn.cat/3757
Este obra está bajo una Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-SinDerivadas 3.0 Unported
+ 3000 puntos de interés arqueológico geolocalizados y tipificados.
