Carta Arqueològica de Barcelona

Intervenció: 11 bis Arc de Sant Ramon del Call Carrer

 

Situació geogràfica

Context:
Zona urbana
Districte:
Ciutat Vella
Codi de parcel·la:
20
Codi d'illa:
11178
Adreces:
11 bis Arc de Sant Ramon del Call Carrer
Coordenades UTM fus 31N ED50:
UTM X: 431022,00000 | UTM Y: 4581573,00000

Descripció, imatges i notes històriques

Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida

Descripció:

L’actuació en aquesta finca va estar dividida en dues fases. Una primera fase consistent en el repicat de la paret oest de l’immoble corresponent a la Muralla romana, i una segona fase d’intervenció arqueològica realitzada a continuació que va consistir en la obertura d’una cala de sondeig al cantó oest de l’espai de planta baixa de l’edifici, a tocar l’espai enfondit de la muralla romana.
D’aquesta manera amb la lectura de parament i amb la cala de sondeig arqueològic s’ha pogut constatar que durant l’època moderna, o potser abans, es va realitzar un considerable esvoranc al mur de la muralla, que va comportar una extracció de carreus de la cara interior i un buidatge de pedres del seu nucli. La finalitat de l’obertura d’aquest forat al pany de la muralla, tal vegada fos la de recuperar pedra o també la de guanyar un cert espai en la planta interior del casal.
Tanmateix, cal tenir en compte que la cala de sondeig realitzada va ser parcial i no es va arribar a exhaurir el seu potencial arqueològic per motius de seguretat. Així, desconeixem les dimensions exactes d’aquest espai i la seva fondària (la cala de sondeig es va aturar a 150 cm. de fondària i tan sols tenia 1,8 m d’amplada). Fins i tot, és molt possible que tingués alguna relació amb els altres dos esvorancs o esplugues que presenta aquest mateix tram de muralla de la finca i que estan situats a l’extrem oposat de la cala de sondeig arqueològic.
La identificació de l’indret exacte de la finca dins el circuit de la muralla romana de Barcelona es correspon amb el punt d’emplaçament de la torre 67. I el repicat i estudi de la cara interior del tram de muralla va tenir unes dimensions de 19 metres de llargada per 3,80 metres d’alçada.


cronologia i tipologia de les troballes

Patrimoni Immoble / Estructures defensives i militars / Muralla

Cronologia inicial:
Urbà / Roma imperi / 200 - 299 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Medieval / 803 - 1000 d.C.

Patrimoni Immoble / Estructures defensives i militars / Torre

Cronologia inicial:
Urbà / Roma imperi / 200 - 299 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Medieval / 803 - 1000 d.C.

Informació tècnica i legal

Estat de conservació:

Estat:
Regular

Protecció:

Proteccions existents:

Protecció Fisica:
Protecció Física

Proteccions legals:

Protecció Generalitat de Catalunya:
Categoria:
Declarat BCIN / BIC
Classificació:
Monument històric
Data Declaració:
03-06-1931
Núm. BOE:
04-06-1931
Núm. Registre Estatal:
R-I-51-0417
Comentari:
Muralla romana
Protecció específica de l'Ajuntament de Barcelona (PEPPA 2000):
Nivell de protecció:
Nivell A
Data aprovació:
Consell Plenari 27/10/2000. BOP 277/2000
Comentari:
Conjunt especial del sector de les muralles romanes.

Actuacions:

Data:
Del 20 de febrer al 3 de març del 2006
Tipus:
Arqueologia vertical
Tipus admin..:
Preventiva
Director / Autor:
Jordi Roig Buxó, Arrago, s.l.
Motivació:
Reforma edifici
Promotor/propietari:
Privat

Documentació

Documentació:

Llicència de Creative CommonsAquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons

Bibliografia:

  • ,
  • GRANADOS GARCÍA, J. O., 1976. "Notas para el estudio topográfico de la Colonia Barcino en el siglo I: la primera muralla de la ciudad", Symposium de Ciudades Augusteas II , Zaragoza, pp. 215-223.
  • GRANADOS GARCÍA, J. O., 1977-1978. "Excavación de arqueología romana barcelonesa. La puerta decumana o del noroeste", Pyrenae: revista de prehistòria i antiguitat de la Mediterrània Occidental, 13-14, Institut d’Arqueologia i Prehistòria, Barcelona, pp. 253-273.
  • GRANADOS GARCÍA, J. O., 1990. “La colònia Barcino. Origen i estructura d’una colònia augusta”, Actes del II Congrés d’Història del Pla de Barcelona, Barcelona, pp. 59-93
  • GRANADOS, J.O. , 1996-1997. "La muralla de Barcino a la llum de les darreres descobertes",Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, Girona, pp.1613-1638.
  • HERNÁNDEZ-GASCH, J., 2006. "The Castellum of Barcino: from its early roman empire origins as a monumental public place to the late antiquity fortress", Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Quarhis 02, MHCB, Barcelona, pp. 74-91.
  • HERNÁNDEZ-GASCH, J., 2006. "El 'castellum' de 'Barcino', espai public monimentalitzat en el segle I dC: les excavacions de Regomir 6", Tribuna d'Arqueologia (2004-2005), Generalitat de Catalunya, Barcelona, pp. 245-270.
  • MÀRIA, M. ; MINGUELL, J.C. , 2009.“El Palau Episcopal de Barcelona. Cronologia arquitectònica d’un edifici de vint segles d’història” Locus Amoenus, 10, p. 63-86.
  • PUIG VERDAGUER, F., 1999. "Ciutat i muralla de Barcino", Catalunya Romànica. Del Romà al Romànic. Història, art i cultura de la Tararconense mediterrània entre els segle IV i X, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, pp. 84-86.
  • PUIG VERDAGUER, F.; RODÀ, I., 2010. Les muralles de Barcino. Noves aportacions al coneixement de l'evolució dels seus sistemes de fortificació, Institut de Cultura - MUHBA, Barcelona.
  • SERRA RÀFOLS, J. de C., 1959. "Las excavaciones de la muralla de la calle Tapinería de Barcelona", Zephyrus, X, Salamanca, pp. 129-141.
  • SERRA RÀFOLS, J. de C., 1959. "Las excavaciones de la muralla de la Tapinería", I Congreso Nacional de Urbanismo, Barcelona.
  • SERRA RÀFOLS, J. de C., 1964. "Excavaciones en la muralla romana de Barcelona", Noticiario arqueológico Hispánico, VIII-IX, Madrid, pp. 162-165.
  • SERRA RÀFOLS, J. de C., 1964. "Notas sobre el sector nordeste de la muralla romana de Barcelona", Cuadernos de Arqueología e Historia de la Ciudad, V, Ajuntament de Barcelona - Museu d'Història de la Ciutat, Barcelona, pp. 5-64.
  • SERRA RÀFOLS, J. de C., 1967. "Balanç i estat actual de l’estudi de la muralla romana de Barcelona", Cuadernos de Arqueología e Historia de la Ciudad, X, Ajuntament de Barcelona - Museu d'Història de la Ciutat, Barcelona, pp. 129-148.

Carta Arqueològica de Barcelona + 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona

Llicència de Creative Commonsa
Carta Arqueològica és un producte realitzat pel Servei d'Arqueologia de l’Institut de Cultura de Barcelona Per a més informació podeu contactar amb docu_arqueologia@bcn.cat | Ajuntament de Barcelona