Carta Arqueològica de Barcelona

Intervenció: Carrer Còrsega 344-352

 

Situació geogràfica

Context:
Zona urbana
Districte:
L'Eixample
Adreces:
Carrer Còrsega 344-352
Coordenades UTM fus 31N ED50:
UTM X: 429910,10000 | UTM Y: 4583261,00000

Descripció, imatges i notes històriques

Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida

Descripció:

Arran de les obres que es van dur a terme a la finca número 344-352 del carrer de Còrsega, es va poder documentar un tram de la mina de Jesús. Aquesta canalització era un dels sistemes de proveïment i distribució d'aigua potable per a la ciutat, construït al segle XIV conjuntament amb un sistema de fonts públiques dins de la ciutat que van perdurar fins al segle XVIII, fruit de la necessitat de dotar d'infraestructures per al proveïment d'elements bàsics per a la ciutat i la millora i l'ordenació dels espais públics. La conducció d'aigua de les mines de Collserola a Barcelona, les quals abastaven les fonts de la ciutat, i la corresponent xarxa de distribució per a la ciutat, és una de les iniciatives preses pel Consell de Cent que indiquen la preocupació per resoldre l'abastament d'aigua de la ciutat i el seu sentit de millora de la qualitat de vida dels seus habitants.
Aquest traçat documentat tenia 429,95 m de llargada, i les seves dimensions no són uniformes al llarg de tot el tram documentat, atès que varien entre una alçària mínima d'1,7 m i una màxima d'1,8 m, així com entre una amplada mínima de 0,7 m i una màxima de 0,81 m.
El traçat de la mina discorria pel torrent de l'Olla, provinent de Collserola, i creuava l'actual Diagonal fins a arribar a la muralla de la ciutat (actual plaça d'Urquinaona i avinguda del Portal de l'Àngel). Aquesta mina va prendre el nom del camí del mateix nom i que actualment seria el passeig de Gràcia, que anava des de l'avinguda del Portal de l'Àngel fins al convent de Jesús, fundat l'any 1427.
Construïdes les mines de captació, el Consell de Cent va començar a canalitzar l'aigua procedent de les deus de muntanya i a conduir-la fins a les fonts públiques situades a l'interior de les muralles. Les aigües confluïen a la caseta de la Travessera (a l'actual carrer de Regàs), i per la riera de Sant Miquel i el passeig de Gràcia arribaven al repartidor de Jesús on fins al 1863 hi va haver la font i el raval de Jesús.
Aquesta construcció estava excavada en galeria a les argiles naturals, a partir de pous de pas, que posteriorment es reconvertien en respiradors, i la resta es tornaven a tapar. El seu manteniment i sistema de neteja es feia a través de diversos pous de registre que facilitaven aquestes tasques i permetien solucionar possibles obturacions. Aquest manteniment era molt complex i comportava nombrosos problemes d'obstruccions per despreniments i, per tant, la disminució del cabal d'abastament. Tot just a la vorera de mar del carrer de Còrsega hi havia un pou de manteniment clausurat amb una volta de teula.

Notícies històriques:

  • Tipus: Notícies / documents | Data: 1650

    Francesc Socies escriu el manuscrit el 'Llibre de les fonts' on es fa esment a l'estat de tota la infraestructura en matèria hidrogràfica de la ciutat de Barcelona.<br />


cronologia i tipologia de les troballes

Patrimoni Immoble / Sistema hidràulic / Canalització

Cronologia inicial:
Urbà / Medieval / Predomini del Consell de Cent / 1359 - 1472 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Modern / 1714 - 1836 d.C.

Informació tècnica i legal

Estat de conservació:

Estat:
Conservació

Protecció:

Proteccions existents:

Protecció Fisica:
Protecció Física

Proteccions legals:

Protecció Generalitat de Catalunya:
Categoria:
Protecció Legal
Classificació:
Clases
Protecció específica de l'Ajuntament de Barcelona (PEPPA 2000):
Nivell de protecció:
Protecció legal Ajuntament

Actuacions:

Data:
7-30 abril de 2014 i abril 2015
Tipus:
Seguiment
Tipus admin..:
Preventiva
Director / Autor:
Miriam Esqué Ballesta i Jose Manuel Espejo Blanco, ATICS, SL. Gestió i difusió del patrimoni arqueològic i històric
Motivació:
Construcción d'un nou edifici d'obra nova
Promotor/propietari:
Josel, SLU

Documentació

Documentació:

Llicència de Creative CommonsAquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons

Bibliografia:

  • ESQUÉ BALLESTA, M., 2016. “Carrer de Còrsega, 344, 352”, Anuari d’arqueologia i patrimoni de Barcelona 2014, Institut de Cultura, Ajuntament de Barcelona, pp. 89-90

Carta Arqueològica de Barcelona + 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona

Llicència de Creative Commonsa
Carta Arqueològica és un producte realitzat pel Servei d'Arqueologia de l’Institut de Cultura de Barcelona Per a més informació podeu contactar amb docu_arqueologia@bcn.cat | Ajuntament de Barcelona