Pend: prop_34:

Arran de les obres que es van dur a terme a la finca número 344-352 del carrer de Còrsega, es va poder documentar un tram de la mina de Jesús. Aquesta canalització era un dels sistemes de proveïment i distribució d'aigua potable per a la ciutat, construït al segle XIV conjuntament amb un sistema de fonts públiques dins de la ciutat que van perdurar fins al segle XVIII, fruit de la necessitat de dotar d'infraestructures per al proveïment d'elements bàsics per a la ciutat i la millora i l'ordenació dels espais públics. La conducció d'aigua de les mines de Collserola a Barcelona, les quals abastaven les fonts de la ciutat, i la corresponent xarxa de distribució per a la ciutat, és una de les iniciatives preses pel Consell de Cent que indiquen la preocupació per resoldre l'abastament d'aigua de la ciutat i el seu sentit de millora de la qualitat de vida dels seus habitants.
Aquest traçat documentat tenia 429,95 m de llargada, i les seves dimensions no són uniformes al llarg de tot el tram documentat, atès que varien entre una alçària mínima d'1,7 m i una màxima d'1,8 m, així com entre una amplada mínima de 0,7 m i una màxima de 0,81 m.
El traçat de la mina discorria pel torrent de l'Olla, provinent de Collserola, i creuava l'actual Diagonal fins a arribar a la muralla de la ciutat (actual plaça d'Urquinaona i avinguda del Portal de l'Àngel). Aquesta mina va prendre el nom del camí del mateix nom i que actualment seria el passeig de Gràcia, que anava des de l'avinguda del Portal de l'Àngel fins al convent de Jesús, fundat l'any 1427.
Construïdes les mines de captació, el Consell de Cent va començar a canalitzar l'aigua procedent de les deus de muntanya i a conduir-la fins a les fonts públiques situades a l'interior de les muralles. Les aigües confluïen a la caseta de la Travessera (a l'actual carrer de Regàs), i per la riera de Sant Miquel i el passeig de Gràcia arribaven al repartidor de Jesús on fins al 1863 hi va haver la font i el raval de Jesús.
Aquesta construcció estava excavada en galeria a les argiles naturals, a partir de pous de pas, que posteriorment es reconvertien en respiradors, i la resta es tornaven a tapar. El seu manteniment i sistema de neteja es feia a través de diversos pous de registre que facilitaven aquestes tasques i permetien solucionar possibles obturacions. Aquest manteniment era molt complex i comportava nombrosos problemes d'obstruccions per despreniments i, per tant, la disminució del cabal d'abastament. Tot just a la vorera de mar del carrer de Còrsega hi havia un pou de manteniment clausurat amb una volta de teula.