Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida
La intervenció arqueològica s’inicià quan els rebaixos per al fossar de l’ascensor ja s’havien realitzat sense control arqueològic. És per això, que es va decidir obrir un sondeig al fons del fossar i excavar en extensió l’espai que quedava.
S’ha pogut documentar diverses fases cronològiques i diferents funcions de l’espai. Els estrats més antics documentats han aportat material romà rodat, però no s’ha localitzat cap estructura, fet lògic si s’observa la composició de l’estratigrafia, que alterna argiles i sorres i que hi hauria una corrent d’aigua intermitent.
Posteriorment la zona es converteix en un espai d’enterrament, ja que es documenten tres inhumacions que es troben més o menys a la mateixa cota i amb la mateixa orientació, amb les extremitats superiors encarades a l’oest.
A partir de la datació en C-14 d’un dels individus i de la tipologia dels enterraments, en fossa antropomorfa i un amb una llosa com a coberta, es podria situar aquest possible cementiri entre els segles IX i XII. Aquesta datació concorda amb la informació històrica coneguda ja que almenys des del darrer quart del segle XI
el suburbi del Pi ja era parròquia i disposava del seu propi cementiri. No es pot descartar que siguin anteriors, ja que abans del 992 ja existia una capella en honor a Santa Maria i, en una intervenció arqueològica realitzada a l’interior dels vestíbuls de la Porta de l’Ave Maria, es va documentar un enterrament, possiblement d’època tardoantiga, amb la mateixa orientació, però molt arrasat i amb la fossa d’inhumació alterada.
A partir del segle XIII que és el moment de la construcció de la muralla de Jaume I, que soluciona en part la crescuda de la riera a la Rambla i possibilita el creixement del barri, l’espai perd la seva funció com a zona d’enterrament i es converteix en zona d’hàbitat. Aquestes estructures i els seus nivells d’ús són destruïts fins a la seva fonamentació per una reforma posterior que es podria relacionar amb les grans reformes que es produeixen als segles XIV-XV, possiblement per les obres de l’església Santa Maria del Pi, la construcció del campanar i obres als edificis adjacents. I finalment tots aquests nivells queden amortitzats per les obres de construcció de l’edifici actual que es produeixen a finals del segle XIX.
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons
Permalink Http://cartaarqueologica.bcn.cat/3702
+ 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona