Carta Arqueològica de Barcelona

Intervenció: Carrer Cardenal Casañas 10-12

 

Situació geogràfica

Context:
Zona urbana
Districte:
Ciutat Vella
Adreces:
Carrer Cardenal Casañas 10-12
Coordenades UTM fus 31N ED50:
UTM X: 430890,00000 | UTM Y: 4581472,00000

Descripció, imatges i notes històriques

Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida

Descripció:

La intervenció arqueològica s’inicià quan els rebaixos per al fossar de l’ascensor ja s’havien realitzat sense control arqueològic. És per això, que es va decidir obrir un sondeig al fons del fossar i excavar en extensió l’espai que quedava.
S’ha pogut documentar diverses fases cronològiques i diferents funcions de l’espai. Els estrats més antics documentats han aportat material romà rodat, però no s’ha localitzat cap estructura, fet lògic si s’observa la composició de l’estratigrafia, que alterna argiles i sorres i que hi hauria una corrent d’aigua intermitent.
Posteriorment la zona es converteix en un espai d’enterrament, ja que es documenten tres inhumacions que es troben més o menys a la mateixa cota i amb la mateixa orientació, amb les extremitats superiors encarades a l’oest.
A partir de la datació en C-14 d’un dels individus i de la tipologia dels enterraments, en fossa antropomorfa i un amb una llosa com a coberta, es podria situar aquest possible cementiri entre els segles IX i XII. Aquesta datació concorda amb la informació històrica coneguda ja que almenys des del darrer quart del segle XI
el suburbi del Pi ja era parròquia i disposava del seu propi cementiri. No es pot descartar que siguin anteriors, ja que abans del 992 ja existia una capella en honor a Santa Maria i, en una intervenció arqueològica realitzada a l’interior dels vestíbuls de la Porta de l’Ave Maria, es va documentar un enterrament, possiblement d’època tardoantiga, amb la mateixa orientació, però molt arrasat i amb la fossa d’inhumació alterada.
A partir del segle XIII que és el moment de la construcció de la muralla de Jaume I, que soluciona en part la crescuda de la riera a la Rambla i possibilita el creixement del barri, l’espai perd la seva funció com a zona d’enterrament i es converteix en zona d’hàbitat. Aquestes estructures i els seus nivells d’ús són destruïts fins a la seva fonamentació per una reforma posterior que es podria relacionar amb les grans reformes que es produeixen als segles XIV-XV, possiblement per les obres de l’església Santa Maria del Pi, la construcció del campanar i obres als edificis adjacents. I finalment tots aquests nivells queden amortitzats per les obres de construcció de l’edifici actual que es produeixen a finals del segle XIX.


cronologia i tipologia de les troballes

Patrimoni Immoble / Àrea funeraria / Necròpolis / Inhumació / Tomba

Cronologia inicial:
Urbà / Medieval / 803 - 1000 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Medieval / 1000 - 1150 d.C.

Patrimoni Immoble / Estratigrafia

Cronologia inicial:
Cronologia
Cronologia final:
Urbà / Antiguitat tardana / 300 - 715 d.C.

Patrimoni Immoble / Hàbitat / Casa

Cronologia inicial:
Urbà / Medieval / Predomini del Consell de Cent / 1285 - 1472 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Modern / 1714 - 1836 d.C.

Informació tècnica i legal

Estat de conservació:

Estat:
Conservació

Protecció:

Proteccions existents:

Protecció Fisica:
Protecció Física

Proteccions legals:

Protecció Generalitat de Catalunya:
Categoria:
Protecció Legal
Classificació:
Clases
Protecció específica de l'Ajuntament de Barcelona (PEPPA 2000):
Nivell de protecció:
Protecció legal Ajuntament

Actuacions:

Data:
7-18 juliol i 6 agost de 2014
Tipus:
Excavació
Tipus admin..:
Preventiva
Director / Autor:
Sergio Segura Bueno, Codex, Arqueologia i Patrimoni, SCCL
Motivació:
Realització d'un fossat per a un ascensor
Promotor/propietari:
Comunitat de propietaris

Documentació

Documentació:

Llicència de Creative CommonsAquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons

Bibliografia:

  • SEGURA BUENO, S., 2016. “ Carrer del Cardenal Casañas”, Anuari d’arqueologia i patrimoni de Barcelona 2014, Institut de Cultura, Ajuntament de Barcelona, pp. 70.
  • PALET MARTÍNEZ, J. M., 1994. Estudi territorial del Pla de Barcelona. Estructuració i evolució del territori entre l'època íbero-romana i l'alt-medieval: segles II-I aC-X-XI dC, Institut de Cultura - Centre d'Arqueologia de la Ciutat, Barcelona.
  • RIBA, O.; COLOMBO, F., 2009. Barcelona, la Ciutat Vella i el Poblenou: assaig de geologia urbana, Institut d'Estudis Catalans, Barcelona.

Carta Arqueològica de Barcelona + 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona

Llicència de Creative Commonsa
Carta Arqueològica és un producte realitzat pel Servei d'Arqueologia de l’Institut de Cultura de Barcelona Per a més informació podeu contactar amb docu_arqueologia@bcn.cat | Ajuntament de Barcelona