Situación geográfica
- Context:
- Zona urbana
- Districte:
- Ciutat Vella
- Codi de parcel·la:
- 13
- Codi d'illa:
- 10163
- Adreces:
- Carrer Cardenal Casañas 10-12
- Coordenades UTM fus 31N ED50:
- UTM X: 430899,00000 | UTM Y: 4581472,00000
Descripción, imágenes y notas históricas
Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida
Descripció:
La intervenció arqueològica s’inicià quan els rebaixos per al fossar de l’ascensor ja s’havien realitzat sense control arqueològic. És per això, que es va decidir obrir un sondeig al fons del fossar i excavar en extensió l’espai que quedava.
S’ha pogut documentar diverses fases cronològiques i diferents funcions de l’espai. Els estrats més antics documentats han aportat material romà rodat, però no s’ha localitzat cap estructura, fet lògic si s’observa la composició de l’estratigrafia, que alterna argiles i sorres i que hi hauria una corrent d’aigua intermitent.
Posteriorment la zona es converteix en un espai d’enterrament, ja que es documenten tres inhumacions que es troben més o menys a la mateixa cota i amb la mateixa orientació, amb les extremitats superiors encarades a l’oest.
A partir de la datació en C-14 d’un dels individus i de la tipologia dels enterraments, en fossa antropomorfa i un amb una llosa com a coberta, es podria situar aquest possible cementiri entre els segles IX i XII. Aquesta datació concorda amb la informació històrica coneguda ja que almenys des del darrer quart del segle XI
el suburbi del Pi ja era parròquia i disposava del seu propi cementiri. No es pot descartar que siguin anteriors, ja que abans del 992 ja existia una capella en honor a Santa Maria i, en una intervenció arqueològica realitzada a l’interior dels vestíbuls de la Porta de l’Ave Maria, es va documentar un enterrament, possiblement d’època tardoantiga, amb la mateixa orientació, però molt arrasat i amb la fossa d’inhumació alterada.
A partir del segle XIII que és el moment de la construcció de la muralla de Jaume I, que soluciona en part la crescuda de la riera a la Rambla i possibilita el creixement del barri, l’espai perd la seva funció com a zona d’enterrament i es converteix en zona d’hàbitat. Aquestes estructures i els seus nivells d’ús són destruïts fins a la seva fonamentació per una reforma posterior que es podria relacionar amb les grans reformes que es produeixen als segles XIV-XV, possiblement per les obres de l’església Santa Maria del Pi, la construcció del campanar i obres als edificis adjacents. I finalment tots aquests nivells queden amortitzats per les obres de construcció de l’edifici actual que es produeixen a finals del segle XIX.
Cronología y tipología de los hallazgos
Patrimoni Immoble / Àrea funeraria / Necròpolis / Inhumació / Tomba
- Cronologia inicial:
- Urbà / Medieval / 803 - 1000 d.C.
- Cronologia final:
- Urbà / Medieval / 1000 - 1150 d.C.
Patrimoni Immoble / Estratigrafia
- Cronologia inicial:
- Cronologia
- Cronologia final:
- Urbà / Antiguitat tardana / 300 - 715 d.C.
Patrimoni Immoble / Hàbitat / Casa
- Cronologia inicial:
- Urbà / Medieval / Predomini del Consell de Cent / 1285 - 1472 d.C.
- Cronologia final:
- Urbà / Modern / 1714 - 1836 d.C.
Información técnica y legal
Estat de conservació:
- Estat:
- Conservació
Protecció:
Proteccions existents:
- Protecció Fisica:
- Protecció Física
Proteccions legals:
Protecció Generalitat de Catalunya:
- Categoria:
- Protecció Legal
- Classificació:
- Clases
Protecció específica de l'Ajuntament de Barcelona (PEPPA 2000):
- Nivell de protecció:
- Protecció legal Ajuntament
Actuacions:
- Data:
- 7-18 juliol i 6 agost de 2014
- Tipus:
- Excavació
- Tipus admin..:
- Preventiva
- Director / Autor:
- Sergio Segura Bueno, Codex, Arqueologia i Patrimoni, SCCL
- Motivació:
- Realització d'un fossat per a un ascensor
- Promotor/propietari:
- Comunitat de propietaris
Documentación
Bibliografia:
- PALET MARTÍNEZ, J. M., 1994. Estudi territorial del Pla de Barcelona. Estructuració i evolució del territori entre l'època íbero-romana i l'alt-medieval: segles II-I aC-X-XI dC, Institut de Cultura - Centre d'Arqueologia de la Ciutat, Barcelona.
- SANPERE I MIQUEL, S., 1890. Topografia antigua de Barcelona. La rodalia de Corbera. Barcelona.
- SEGURA BUENO, S., 2016. “ Carrer del Cardenal Casañas”, Anuari d’arqueologia i patrimoni de Barcelona 2014, Institut de Cultura, Ajuntament de Barcelona, pp. 70.
Permalink Http://cartaarqueologica.bcn.cat/3702
Este obra está bajo una Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-SinDerivadas 3.0 Unported
+ 3000 puntos de interés arqueológico geolocalizados y tipificados.
