Carta Arqueològica de Barcelona

Intervenció: Basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor

 

Situació geogràfica

Context:
Zona urbana
Districte:
Ciutat Vella
Adreces:
Sant Just, Plaça
Coordenades UTM fus 31N ED50:
UTM X: 0,00000 | UTM Y: 0,00000

Descripció, imatges i notes històriques

Nom singular: Basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor

Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida

Descripció:

La intervenció es va centrar en el deambulatori de l'església gòtica, a la zona situada davant de la capella del Santíssim i de la capella de Sant Fèlix. En aquesta zona, la seqüència arqueològica es conservava completa, ja que la superfície no havia estat parcel·lada per construir els vasos funeraris al segle XVIII.
De l'etapa més antiga, l'Alt Imperi, es va poder documentar la cantonada d'un podium, un element que indicaria que en època romana a sota de l’actual basílica hi hauria un edifici públic. Pel que fa a l'etapa tardoantiga i a la documentació de la basílica antiga, les restes documentades a punten a la presència d’un edifici amb la capçalera triabsidada. També es va poder recuperar el paviment d'opus signinum del presbiteri, del qual es van documentar dos nivells successius. Finalment relacionat amb aquesta fase cronològica es va localitzar una inhumació privilegiada, una tomba que va pertànyer a un personatge important de la comunitat cristiana. Aquesta es trobava en un passatge que anava del baptisteri a la capçalera de la basílica i estava destinada a posar en relleu el personatge allí enterrat, per preservar el seu record i la memòria a través de la pregària i el pensament del viu. La tomba va ser oberta amb posterioritat per recuperar el cos i es va reutilitzar per a un nou enterrament.
Els treballs portats a terme també van permetre localitzar les estructures que van pertànyer a la capella de Sant Celoni, capella que es coneixia per la documentació escrita. Abans de la construcció de l'església gòtica, les fonts escrites parlen de l'església vella de Sant Just i Pastor, la capella de Sant Celoni (s'esmenta l'altar l'any 992) i la capella de Sant Fèlix (l'altar s'esmenta per primera vegada l'any 1082), que sembla que corresponen a tres edificis independents. En relació amb la capella esmentada, es va localitzar una interessant seqüència de paviments de calç i terra batuda, paviments que havien estat perforats en algun punt per als enterraments que es van dur a terme a l'interior de l'església als segles XVI i XVII.


cronologia i tipologia de les troballes

Patrimoni Immoble / Edifici de culte o religiós / Temple

Cronologia inicial:
Urbà / Roma imperi / 10 a.C. - 99 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Antiguitat tardana / 300 - 399 d.C.

Patrimoni Immoble / Edifici de culte o religiós / Basílica

Cronologia inicial:
Urbà / Antiguitat tardana / 300 - 399 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Antiguitat tardana / 400 - 715 d.C.

Patrimoni Immoble / Àrea funeraria / Cripta / Sarcòfag

Cronologia inicial:
Urbà / Antiguitat tardana / 300 - 399 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Antiguitat tardana / 400 - 715 d.C.

Patrimoni Immoble / Edifici de culte o religiós / Capella

Cronologia inicial:
Urbà / Medieval / 803 - 1000 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Medieval / 1150 - 1285 d.C.

Patrimoni Immoble / Àrea funeraria / Necròpolis / Inhumació / Tomba

Cronologia inicial:
Urbà / Modern / 1472 - 1714 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Modern / 1472 - 1714 d.C.

Informació tècnica i legal

Estat de conservació:

Estat:
Conservació

Protecció:

Proteccions existents:

Protecció Fisica:
Protecció Física

Proteccions legals:

Protecció Generalitat de Catalunya:
Categoria:
Protecció Legal
Classificació:
Clases
Protecció específica de l'Ajuntament de Barcelona (PEPPA 2000):
Nivell de protecció:
Protecció legal Ajuntament

Actuacions:

Data:
1 setemebre - 20 novembre de 2014
Tipus:
Excavació
Tipus admin..:
Programada
Director / Autor:
Júlia Beltran de Heredia Bercero i Irene Gibrat Pineda
Motivació:
Recerca. Intervenció arqueològica dins el marc del Pla Bàrcino (Servei d'Arqueologia de Barcelona)
Promotor/propietari:
Institut de Cultura de Barcelona - Basílica de Sants Màrtirs Just i Pastor / Basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor

Documentació

Bibliografia:

  • BELTRAN DE HEREDIA, J. i GIBRAT, I., 2016. “ Basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor. Deambulatori”, Anuari d’arqueologia i patrimoni de Barcelona 2014, Institut de Cultura, Ajuntament de Barcelona, pp. 53-54
  • BELTRAN DE HEREDIA BERCERO, J., 2013. "Barcino, de colònia romana a sede regia en època visigoda, medina islàmica i ciutat comtal: una urbs en transformació" QUARHIS, 9. Pàg. 16-118.
  • BELTRAN DE HEREDIA BERCERO, J., 2014. "Barcelona, colonia en la Hispania romana y sede regia en la Hispania visigoda". Ciudad y territorio: transformaciones materiales e ideológicas entre época clásica y el Alto Medievo. Monografías de Arqueología Cordobesa, 20, p. 325-338.
  • BELTRAN DE HEREDIA BERCERO, J. , 2015. "Barcino, ciudad de episcopal y sede regia durante la antigüedad tardía: las transformaciones del paisaje urbano" XVIII Congreso Internacional de Arqueología Clásica, Mèrida (maig 2013), p. 115-119
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., 2015. "Novetats sobre el fòrum de Barcino: La curia i altres edificis públics”, QUARHIS, 11. Pàg. 126-146.

Carta Arqueològica de Barcelona + 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona

Llicència de Creative Commonsa
Carta Arqueològica és un producte realitzat pel Servei d'Arqueologia de l’Institut de Cultura de Barcelona Per a més informació podeu contactar amb docu_arqueologia@bcn.cat | Ajuntament de Barcelona