Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida
La intervenció arqueològica ha posat al descobert un conjunt d’estructures que van des d'època romana fins al segle XVII.
D'època romana destaca un tram de via o calçada, que orientada en sentit nord-est/sud-oest, es podria tractar del brancal costaner de la via Augusta. A banda també s'han localitzat diverses estructures, entre les quals destaca la presència d'un parell de murs de fonamentació i d'un carreu que podia haver estat utilitzat com a polleguera d'una porta.
D'època medieval s'han documentat les restes del camí del Llobregat, també anomenat via moresca. D’origen romà, fou un dels accessos a la ciutat i actualment es pot seguir el seu rastre, fossilitzat en l’urbanisme, des de la porta de la Boqueria en la muralla medieval del segle XII, creuant la Rambla i seguint pel carrer de l’Hospital fins al portal de Sant Antoni a la muralla del segle XIV. Fora muralles continuava pel Pla de Barcelona cap a Sants i Collblanc en direcció Llobregat. La via, amida 8 metres d’amplada i està flanquejada per dos murs bastits amb carreuons disposats en aparell a trencajunt. Es documenten diversos paviments, d’entre el que destaca el que està format en una de les seves meitats per un empedrat de lloses molt planes, mentre que l’altra meitat és només de sorra. A la documentació apareix un portal anomenat d’en Cardona o d’en Colom que seria anterior al de l’any 1377. Probablement hi hauria portal tot i no haver-hi muralla, responent a motivacions de caràcter tributari. S’ha pogut detectar també un edifici de planta rectangular amb la façana principal orientada al camí medieval, tot i que quedà amortitzat durant el segle XIV, com a conseqüència de les obres de la muralla ordenada per Pere el Cerimoniós.
Ja del segle XV apareixen noves edificacions també amb la façana orientada a la via, però a més de 100 metres respecte la nova muralla. Sembla que serien cases de tipus residencial, que pateixen reformes durant el segle XVI. A l’interior d’una d’elles es detecten dues estructures de combustió (possible cuina) i un pou. A l’exterior també es documenta una sínia, amb el pou de planta rectangular, una bassa, dos dipòsits i un circuit de conduccions per a gestionar l’aigua de la sínia. Hi ha nombrosa documentació que parla de la sínia i l’abeurador del portal de Sant Antoni, però no especifica en cap cas la seva situació exacta. Així no podem descartar que les restes documentades responguin a aquesta instal•lació.
Entre els anys 1634 i 1650, en el marc del conflicte amb França i la Guerra dels Segadors es refortifica la ciutat, mitjançant la nova construcció de baluards, fossats i valls. Novament fou necessària l’expropiació de les construccions més properes a la muralla actual i en el cas que ens ocupa, les edificacions quedaren afectades pel nou glacis. A més, també es va desviar el camí del Llobregat, construint un pont llevadís entre el flanc nord del baluard i el camí cobert.
A banda dels elements de la fortificació, en aquesta fase de les obres apareix una obra auxiliar que, ubicada entre el glacis i el camí cobert, s’ha interpretat com un col•lector soterrat que serviria per recollir les aigües procedents del camí del Llobregat, per a dirigir-les cap al fossat. Es conserven uns 20 metres de longitud, amb una amplada d’1,80 m i una profunditat d’1,3 m. Les parets són de carreus i la coberta és de lloses.
Es van localitzar durant l’excavació arqueològica per sota la llosa d’estintolament restes d’època romana corresponents a un ramal costaner de la via Augusta amb estructures funeràries a banda i banda. La localització d’una part del baluard de Sant Antoni en ells primers sondeigs arqueològics practicats all subsòl del mercat va permetre des del principi , preveure la seva integració en el projecte de reforma, i també la integració d’un petit tram de la contraescarpa. Posteriorment veient el seu bon estat de conservació es va decidir mantenir la majoria del seu traçat. Per treballar en la zona de la contraescarpa també es va haver de dur a terme un estintolament. Un altre element documentat durant l’excavació arqueològica va ser el descobriment d’una obra auxiliar relacionada amb el sistema defensiu que s’interpreta com un col•lector o canalització soterrada de grans dimensions.
Tipus: Notícies / documents | Data: 1362
Disposició d'el Rei Pere III el Cerimoniós sobre la confiscació de propietats properes a l'obra del nou recinte fortificat.
Tipus: Notícies / documents | Data: 19 de juny de 1644
A 'Rúbriques' d'Esteve Gilabert Bruniquer.
Col·locació de la primera pedra de la 'mitja lluna' ubicada davant del Portal de Sant Antoni.
+ 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona
