Carta Arqueològica de Barcelona

Intervenció: Mercat de Sant Antoni

 

Situació geogràfica

Context:
Zona urbana
Districte:
L'Eixample
Codi de parcel·la:
1
Codi d'illa:
132
Adreces:
Carrer Comte d'Urgell 1b
Carrer Manso 55-57
Comte Borrell 56b
Carrer Tamarit 154b
Coordenades UTM fus 31N ED50:
UTM X: 429931,00000 | UTM Y: 4581128,00000

Descripció, imatges i notes històriques

Nom singular: Mercat de Sant Antoni

Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida

Descripció:

La intervenció arqueològica ha posat al descobert un conjunt d’estructures que van des d'època romana fins al segle XVII.
D'època romana destaca un tram de via o calçada, que orientada en sentit nord-est/sud-oest, es podria tractar del brancal costaner de la via Augusta. A banda també s'han localitzat diverses estructures, entre les quals destaca la presència d'un parell de murs de fonamentació i d'un carreu que podia haver estat utilitzat com a polleguera d'una porta.
D'època medieval s'han documentat les restes del camí del Llobregat, també anomenat via moresca. D’origen romà, fou un dels accessos a la ciutat i actualment es pot seguir el seu rastre, fossilitzat en l’urbanisme, des de la porta de la Boqueria en la muralla medieval del segle XII, creuant la Rambla i seguint pel carrer de l’Hospital fins al portal de Sant Antoni a la muralla del segle XIV. Fora muralles continuava pel Pla de Barcelona cap a Sants i Collblanc en direcció Llobregat. La via, amida 8 metres d’amplada i està flanquejada per dos murs bastits amb carreuons disposats en aparell a trencajunt. Es documenten diversos paviments, d’entre el que destaca el que està format en una de les seves meitats per un empedrat de lloses molt planes, mentre que l’altra meitat és només de sorra. A la documentació apareix un portal anomenat d’en Cardona o d’en Colom que seria anterior al de l’any 1377. Probablement hi hauria portal tot i no haver-hi muralla, responent a motivacions de caràcter tributari. S’ha pogut detectar també un edifici de planta rectangular amb la façana principal orientada al camí medieval, tot i que quedà amortitzat durant el segle XIV, com a conseqüència de les obres de la muralla ordenada per Pere el Cerimoniós.
Ja del segle XV apareixen noves edificacions també amb la façana orientada a la via, però a més de 100 metres respecte la nova muralla. Sembla que serien cases de tipus residencial, que pateixen reformes durant el segle XVI. A l’interior d’una d’elles es detecten dues estructures de combustió (possible cuina) i un pou. A l’exterior també es documenta una sínia, amb el pou de planta rectangular, una bassa, dos dipòsits i un circuit de conduccions per a gestionar l’aigua de la sínia. Hi ha nombrosa documentació que parla de la sínia i l’abeurador del portal de Sant Antoni, però no especifica en cap cas la seva situació exacta. Així no podem descartar que les restes documentades responguin a aquesta instal•lació.
Entre els anys 1634 i 1650, en el marc del conflicte amb França i la Guerra dels Segadors es refortifica la ciutat, mitjançant la nova construcció de baluards, fossats i valls. Novament fou necessària l’expropiació de les construccions més properes a la muralla actual i en el cas que ens ocupa, les edificacions quedaren afectades pel nou glacis. A més, també es va desviar el camí del Llobregat, construint un pont llevadís entre el flanc nord del baluard i el camí cobert.
A banda dels elements de la fortificació, en aquesta fase de les obres apareix una obra auxiliar que, ubicada entre el glacis i el camí cobert, s’ha interpretat com un col•lector soterrat que serviria per recollir les aigües procedents del camí del Llobregat, per a dirigir-les cap al fossat. Es conserven uns 20 metres de longitud, amb una amplada d’1,80 m i una profunditat d’1,3 m. Les parets són de carreus i la coberta és de lloses.
Es van localitzar durant l’excavació arqueològica per sota la llosa d’estintolament restes d’època romana corresponents a un ramal costaner de la via Augusta amb estructures funeràries a banda i banda. La localització d’una part del baluard de Sant Antoni en ells primers sondeigs arqueològics practicats all subsòl del mercat va permetre des del principi , preveure la seva integració en el projecte de reforma, i també la integració d’un petit tram de la contraescarpa. Posteriorment veient el seu bon estat de conservació es va decidir mantenir la majoria del seu traçat. Per treballar en la zona de la contraescarpa també es va haver de dur a terme un estintolament. Un altre element documentat durant l’excavació arqueològica va ser el descobriment d’una obra auxiliar relacionada amb el sistema defensiu que s’interpreta com un col•lector o canalització soterrada de grans dimensions.

En imatges

Notícies històriques:

  • Tipus: Notícies / documents | Data: 1362

    Disposició d'el Rei Pere III el Cerimoniós sobre la confiscació de propietats properes a l'obra del nou recinte fortificat.

  • Tipus: Notícies / documents | Data: 19 de juny de 1644

    A 'Rúbriques' d'Esteve Gilabert Bruniquer.

    Col·locació de la primera pedra de la 'mitja lluna' ubicada davant del Portal de Sant Antoni.


cronologia i tipologia de les troballes

Patrimoni Immoble / Obra pública i civil / Via

Cronologia inicial:
Urbà / Medieval / Predomini del Consell de Cent / 1285 - 1472 d.C.
Cronologia final:
Cronologia

Patrimoni Immoble / Hàbitat / Casa

Cronologia inicial:
Urbà / Medieval / Predomini del Consell de Cent / 1285 - 1359 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Medieval / Predomini del Consell de Cent / 1359 - 1472 d.C.

Patrimoni Immoble / Hàbitat / Casa

Cronologia inicial:
Urbà / Medieval / Predomini del Consell de Cent / 1359 - 1472 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Modern / 1472 - 1714 d.C.

Patrimoni Immoble / Sistema hidràulic / Sínia

Cronologia inicial:
Urbà / Medieval / Predomini del Consell de Cent / 1359 - 1472 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Modern / 1472 - 1714 d.C.

Patrimoni Immoble / Sistema hidràulic / Canalització

Cronologia inicial:
Urbà / Modern / 1472 - 1714 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Contemporani / 1836 - 1860 d.C.

Patrimoni Immoble / Obra pública i civil / Via

Cronologia inicial:
Urbà / Roma imperi / 10 a.C. - 299 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Antiguitat tardana / 300 - 715 d.C.

Patrimoni Immoble / Obra pública i civil / Via

Cronologia inicial:
Urbà / Roma imperi / 10 a.C. - 299 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Antiguitat tardana / 300 - 715 d.C.

Patrimoni Immoble / Àrea funeraria / Necròpolis / Inhumació / Tomba

Cronologia inicial:
Urbà / Roma imperi / 10 a.C. - 99 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Antiguitat tardana / 300 - 399 d.C.

Patrimoni Immoble / Estructures defensives i militars / Baluard

Cronologia inicial:
Cronologia
Cronologia final:
Cronologia

Informació tècnica i legal

Estat de conservació:

Estat:
Conservació

Protecció:

Proteccions existents:

Protecció Fisica:
Protecció Física

Proteccions legals:

Protecció Generalitat de Catalunya:
Categoria:
Declarat BCIN / BIC
Classificació:
Monument històric
Data Declaració:
03-06-1931
Núm. Registre Estatal:
R-I-51-0417
Comentari:
Decret de protecció dels castells espanyols
Protecció específica de l'Ajuntament de Barcelona (PEPPA 2000):
Nivell de protecció:
Nivell B
Comentari:
Mercat de Sant Antoni

Actuacions:

Data:
gener-desembre 2015
Tipus:
Tipus d'actuació
Tipus admin..:
Preventiva
Director / Autor:
Emiliano Hinojo García, Alejandra Miró Mangin (Codex SCCL, Gamarra & Garcia)
Motivació:
Execució del projecte de remodelació del Mercat de Sant Antoni
Promotor/propietari:
Institut Municipal de Mercats de Barcelona / Ajuntament de Barcelona
Data:
Del 6 d'agost del 2012 al 20 de febrer de 2013
Tipus:
Excavació
Tipus admin..:
Preventiva
Director / Autor:
Antoni Rigo, Pere Lluís Artigues, Codex sccl
Motivació:
Obres de remodelació del Mercat de Sant Antoni, amb tres plantes subterrànies.
Promotor/propietari:
Institut Municipal de Mercats de Barcelona

Documentació

Bibliografia:

  • BRUNIQUER E.G., (reimp. 1912-1916). Ceremonial dels Magnifichs Consellers i regiment de la ciutat de Barcelona. 5 volums. Barcelona. Imp. d'Henrich y Cía.
  • GAMARRA CAMPUZANO A., 2016. “Mercat de Sant Antoni. Jaciment romà”. Anuari d’arqueologia i patrimoni de Barcelona 2014. p. 230-231.
  • HINOJO GARCÍA E., 2014. “Las transformaciones poliercéticas en la Barcelona del siglo XVII. Resultados preliminars de la intervención arqueològica en el baluarte de Sant Antoni”. I Jornades de Patrimoni Defensiu d’Època Moderna. Fgueres. Ministeri de Defensa. p.81-89. Hinojo García, E.
  • HINOJO GARCÍA E., 2015a. “El Mercat de Sant Antoni: evolució de l’ocupació de l’espai des de mitjan segle XIV fins a principis del segle XVII”. V Congrés d’Arqueologia Medieval i Moderna de Catalunya. Volum 1. Barcelona. Ajuntament de Barcelona- ACRAM. p.211-218.
  • HINOJO GARCÍA E., 2015b. “La fortificació amb baluards a la Barcelona del segle XVII”. V Congrés d’Arqueologia Medieval i Moderna de Catalunya. Volum 1. Barcelona. Ajuntament de Barcelona- ACRAM. p.281-288.
  • HINOJO GARCÍA E., 2016. “Documentación tridimensional mediante escàner làser 3D y técnicas fooogramétricas del baluarte de Sant Antoni (Barcelona): democratización y valorización de resultados” II Jornades de Patrimoni Defensiu d’Època Moderna. Figueres, Ministeri de Defensa. p. 193-208.
  • HINOJO GARCÍA E. , MIRÓ MANGIN A., 2017. “Mercat de Sant Antoni”. Anuari d’Arqueologia i Patrimoni de Barcelona 2015. p. 118-122.
  • HINOJO GARCÍA, E., 2016. “Mercat de Sant Antoni”, Anuari d’arqueologia i patrimoni de Barcelona 2014, Institut de Cultura, Ajuntament de Barcelona, pp. 131-138
  • HINOJO GARCÍA, E., 2015. “ Mercat de Sant Antoni”, Anuari d’arqueologia i patrimoni de Barcelona 2013, Institut de Cultura, Ajuntament de Barcelona, pp. 94-95
  • HINOJO GARCÍA, E., 2010. "Mercat de Sant Antoni", Anuari d'arqueologia i patrimoni de Barcelona 2009. Muhba, Institut de Cultura, Ajuntament de Barcelona. p. 82-87.
  • HINOJO GARCÍA, E., 2012. “ Mercat de Sant Antoni”, Anuari d’arqueologia i patrimoni de Barcelona 2011, Institut de Cultura, Ajuntament de Barcelona, pp. 104-106.
  • HINOJO GARCÍA, E., 2014. “ Mercat de Sant Antoni”, Anuari d’arqueologia i patrimoni de Barcelona 2012, Institut de Cultura, Ajuntament de Barcelona, pp. 116-120.
  • HINOJO GARCÍA, E. , 2019. “Mercat de Sant Antoni”, Anuari d’arqueologia i patrimoni de Barcelona 2017, Institut de Cultura, Ajuntament de Barcelona, pp. 97-99
  • LLOBET, S.; GARCÍA, I; HINOJO, E.;, 2011. “ Mercat de Sant Antoni”, Anuari d’arqueologia i patrimoni de Barcelona 2010, Institut de Cultura, Ajuntament de Barcelona, pp. 161-164
  • MUTGÉ VIVES, J, 1991. "Notícies i documents dobre les muralles de Barcelona a l'època de Pere el Cerimoniós" Universitas Tarraco, X, pp: 151-161
  • PELLEJERO USÓN I., 2016. “Mercat de Sant Antoni. Restauració dels llits funeraris”. Anuari d’arqueologia i patrimoni de Barcelona 2014. p. 280-284.

Carta Arqueològica de Barcelona + 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona

Llicència de Creative Commonsa
Carta Arqueològica és un producte realitzat pel Servei d'Arqueologia de l’Institut de Cultura de Barcelona Per a més informació podeu contactar amb docu_arqueologia@bcn.cat | Ajuntament de Barcelona