Carta Arqueològica de Barcelona

Intervenció: Nucli històric: Sant Andreu de Palomar

 

Situació geogràfica

Context:
Zona urbana
Districte:
Sant Andreu
Adreces:
plaça d' Orfila
carrer del Pont
carrers dels Segadors
passeig de Torras i Bages
plaça de l' Estació
carrer de l' Andana de l'Estació
carrer de l' Estació
carrer del Cinca
carrer del Doctor Balarí i Jovany
carrer de l' Ajuntament
carrer de Malalts
carrer del Segre
Coordenades UTM fus 31N ED50:
UTM X: 432501,00000 | UTM Y: 4587482,00000

Descripció, imatges i notes històriques

Nom singular: Nucli històric: Sant Andreu de Palomar

Descripció:

El nucli històric de Sant Andreu de Palomar es troba documenta al 992, quan en un document de permuta d’una herència es menciona el lloc anomenat Palomar. Una mica més tard, al 1934, apareix els noms junts de Sant Andreu, com a patró de la parròquia, i Palomar. El seu territori comprès entre el Besòs fins a la serra de Collserola fins a Sant Martí de Provençals. Amb la construcció del Rec Comtal, entorn al 954, construït pel comte Miró I, la plana del nucli primerenc inicià el llarg camí cap a una agricultura. El nucli emblemàtic al voltant de l’església, va estar acompanyat d’un nucli d’habitatges ben presents en els segle XI-XIII.
Les relacions amb la ciutat de Barcelona, al llarg del segle XII, amb nobles col•laboradors de la monarquia i membres del Consell de Cent, com els Sants Climents, foren propietaris de terres a Sant Andreu de Palomar.Organitzats en Universitat dels Parroquians (el Comú que tenia els seus representants en els prohoms) els habitants d'aquell Sant Andreu no baixaven dels 500-600, malgrat els efectes de la pesta de 1348. D'ençà el segle XIV creixen considerablement les confraries; a Sant Andreu de Palomar se'n constitueix la dels Homes Forans, confirmada el 1401 pel rei Martí, que aplegava els habitants del terme que encara no havien assolit la categoria de parroquians. Al Coll de Finestrelles, lloc de pas per a aquells que travessaven el Pla de Barcelona provinents dels Pirineus, fou construït l'hospital de Vallbona, on els homes forans malats i els captaires podien fer-hi estada.
Ja al segle XVI s’inicià un període d’expansió de les masies en la demarcació del poble de Sant Andreu de Palomar, per part d’una classe mitjana organitzada. Al llarg del temps es van anar conformant els diferents carrers entorn de l'eix del carrer Gran, antiga via romana.


cronologia i tipologia de les troballes

Patrimoni Immoble / Edifici de culte o religiós / Església

Cronologia inicial:
Urbà / Medieval / 803 - 1000 d.C.
Cronologia final:
Contemporani (Metropolità) / 1953 - Actualitat

Patrimoni Immoble / Hàbitat / Masia

Cronologia inicial:
Urbà / Medieval / 1000 - 1150 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Modern / 1472 - 1714 d.C.

Patrimoni Immoble / Hàbitat / Masia

Cronologia inicial:
Urbà / Modern / 1472 - 1714 d.C.
Cronologia final:
Contemporani (Metropolità) / 1917 - Actualitat

Informació tècnica i legal

Protecció:

Proteccions existents:

Protecció Fisica:
Protecció Física

Proteccions legals:

Protecció Generalitat de Catalunya:
Categoria:
Protecció Legal
Classificació:
Clases
Protecció específica de l'Ajuntament de Barcelona (PEPPA 2000):
Nivell de protecció:
Protecció legal Ajuntament

Actuacions:


Documentació

Bibliografia:

  • CLAPÉS CORBERA, J., 1896. Sant Andreu del Palomar, Barcelona.
  • CLAPÉS CORBERA, J., 1931. Fulles històriques de Sant Andreu de Palomar, Llibreria Catalonia, Barcelona.
  • CLAPÉS CORBERA, J., 1982. Fulles històriques de Sant Andreu de Palomar I, Grup d'andreuencs, Barcelona.
  • GRANADOS GARCIA, J. O., 1994. "Relació d'edificis d'interés històric i de jaciments arqueològics. Sant Andreu (zona de nova ordenació)", Annex 5: modificació del P. G. M. al sector de Sant Andreu-Sagrera. Reordenació urbanística del corredor ferroviari del Clot-Sagrera-Sant Andreu, Barcelona, inèdit.
  • HUNTINGFORD, E., 1983. "Orígens Històrics de Sant Andreu", Sant Andreu de cap a peus 100, Barcelona, pp. 12-18.
  • MARUGAN VALLVÉ, C. M., 1993. "El Rec comtal i el regadiu medieval a Sant Andreu de Palomar: assaig d'aproximació paleopaisatgística", III Congrés d'Història de Barcelona. Ponències i Comunicacions 1, Institut Municipal d'Història - Ajuntament de Barcelona, Barcelona, pp. 281-285.
  • MASOLIVER, M.; SERRA, J., 1995. "La història antiga de Sant Andreu a través de les restes materials", Finestrelles 7, Centre d'Estudis Ignasi Iglésias, Barcelona, pp. 75-119.
  • POUS SERRA, M., 1997. "Restauració i nou emplaçament de la creu de Sant Andreu de Palomar", Sant Andreu de cap a peus, Centre d'Estudis Ignasi Iglésias, Barcelona.
  • SACASAS SEGURA, J., 1989. "La creu de terme de Sant Andreu de Palomar", Finestrelles, 1, Centre d'Estudis Ignasi Iglésias, Barcelona, pp. 127-132.
  • MARTÍN PASCUAL, M., 1998. "El regatge del Rec Comtal a Sant Andreu de Palomar i al Pla de Barcelona, 1844/74-1929", Finestrelles,9. Centre d'Estudis Ignasi Iglesias, pàgines: 77-102
  • CRUZ SALA, X. de la., 1965. Sant Andreu de Palomar i La Sagrera: com era i com és. Duxelm. Ajuntament de Barcelona, Barcelona.
  • BUSQUETA RIU, J., 1990. Sant Andreu de Palomar als segles XIII i XIV un exemple per a l'estudi de les relacions ciutat-camp a la Barcelona de la Baixa Edat Mitjana. Publicacions Universitat de Barcelona, Barcelona.
  • COSTA, J., 1980. Sant Andreu de Palomar: Del municipi independent al barri actual. Associació de Veïns de Sant Andreu, Barcelona.
  • CLAPÉS CORBERA, J., 1900. Sant Andreu de Palomar: sa naturalesa local, historia civil, historia religiosa, social y biografía dels andreuenchs mes importants. Tip. Andresense, Sant Andreu de Palomar.
  • BUSQUETA RIU, J., 1991. Una Vila del territori de Barcelona: Sant Andrés de Palomar als segles XIII-XIV. Fundació Salvador Vives i Casajuana: Rafael Dalmau, Barcelona.

Carta Arqueològica de Barcelona + 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona

Llicència de Creative Commonsa
Carta Arqueològica és un producte realitzat pel Servei d'Arqueologia de l’Institut de Cultura de Barcelona Per a més informació podeu contactar amb docu_arqueologia@bcn.cat | Ajuntament de Barcelona