Situació geogràfica
- Context:
- Zona urbana
- Districte:
- Sant Andreu
- Adreces:
- plaça d' Orfila
- carrer del Pont
- carrers dels Segadors
- passeig de Torras i Bages
- plaça de l' Estació
- carrer de l' Andana de l'Estació
- carrer de l' Estació
- carrer del Cinca
- carrer del Doctor Balarí i Jovany
- carrer de l' Ajuntament
- carrer de Malalts
- carrer del Segre
- Coordenades UTM fus 31N ED50:
- UTM X: 432501,00000 | UTM Y: 4587482,00000
Descripció, imatges i notes històriques
Nom singular: Nucli històric: Sant Andreu de Palomar
Descripció:
El nucli històric de Sant Andreu de Palomar es troba documentat al 992, quan en un document de permuta d’una herència es menciona el lloc anomenat Palomar. Una mica més tard, al 1034, apareixen els noms junts de Sant Andreu, com a patró de la parròquia, i Palomar. El seu territori comprès entre el Besòs fins a la serra de Collserola fins a Sant Martí de Provençals. Amb la construcció del Rec Comtal, entorn al 954, construït pel comte Miró I, la plana del nucli primerenc inicià el llarg camí cap a una agricultura. El nucli emblemàtic al voltant de l’església, va estar acompanyat d’un nucli d’habitatges ben presents en els segle XI-XIII.
Les relacions amb la ciutat de Barcelona, al llarg del segle XII, amb nobles col•laboradors de la monarquia i membres del Consell de Cent, com els Sants Climents, foren propietaris de terres a Sant Andreu de Palomar.Organitzats en Universitat dels Parroquians (el Comú que tenia els seus representants en els prohoms) els habitants d'aquell Sant Andreu no baixaven dels 500-600, malgrat els efectes de la pesta de 1348. D'ençà el segle XIV creixen considerablement les confraries; a Sant Andreu de Palomar se'n constitueix la dels Homes Forans, confirmada el 1401 pel rei Martí, que aplegava els habitants del terme que encara no havien assolit la categoria de parroquians. Al Coll de Finestrelles, lloc de pas per a aquells que travessaven el Pla de Barcelona provinents dels Pirineus, fou construït l'hospital de Vallbona, on els homes forans malats i els captaires podien fer-hi estada.
Ja al segle XVI s’inicià un període d’expansió de les masies en la demarcació del poble de Sant Andreu de Palomar, per part d’una classe mitjana organitzada. Al llarg del temps es van anar conformant els diferents carrers entorn de l'eix del carrer Gran, antiga via romana.
cronologia i tipologia de les troballes
Patrimoni Immoble / Edifici de culte o religiós / Església
- Cronologia inicial:
- Urbà / Medieval / 803 - 1000 d.C.
- Cronologia final:
- Contemporani (Metropolità) / 1953 - Actualitat
Patrimoni Immoble / Hàbitat / Masia
- Cronologia inicial:
- Urbà / Medieval / 1000 - 1150 d.C.
- Cronologia final:
- Urbà / Modern / 1472 - 1714 d.C.
Patrimoni Immoble / Hàbitat / Masia
- Cronologia inicial:
- Urbà / Modern / 1472 - 1714 d.C.
- Cronologia final:
- Contemporani (Metropolità) / 1917 - Actualitat
Informació tècnica i legal
Protecció:
Proteccions existents:
- Protecció Fisica:
- Protecció Física
Proteccions legals:
Protecció Generalitat de Catalunya:
- Categoria:
- Protecció Legal
- Classificació:
- Clases
Protecció específica de l'Ajuntament de Barcelona (PEPPA 2000):
- Nivell de protecció:
- Protecció legal Ajuntament
Actuacions:
Documentació
Bibliografia:
- BUSQUETA RIU, J., 1990. Sant Andreu de Palomar als segles XIII i XIV un exemple per a l'estudi de les relacions ciutat-camp a la Barcelona de la Baixa Edat Mitjana. Publicacions Universitat de Barcelona, Barcelona.
- BUSQUETA RIU, J., 1991. Una Vila del territori de Barcelona: Sant Andrés de Palomar als segles XIII-XIV. Fundació Salvador Vives i Casajuana: Rafael Dalmau, Barcelona.
- CLAPÉS CORBERA, J., 1900. Sant Andreu de Palomar: sa naturalesa local, historia civil, historia religiosa, social y biografía dels andreuenchs mes importants. Tip. Andresense, Sant Andreu de Palomar.
- CLAPÉS CORBERA, J., 1896. Sant Andreu del Palomar, Barcelona.
- CLAPÉS CORBERA, J., 1931. Fulles històriques de Sant Andreu de Palomar, Llibreria Catalonia, Barcelona.
- CLAPÉS CORBERA, J., 1982. Fulles històriques de Sant Andreu de Palomar I, Grup d'andreuencs, Barcelona.
- COSTA, J., 1980. Sant Andreu de Palomar: Del municipi independent al barri actual. Associació de Veïns de Sant Andreu, Barcelona.
- CRUZ SALA, X. de la., 1965. Sant Andreu de Palomar i La Sagrera: com era i com és. Duxelm. Ajuntament de Barcelona, Barcelona.
- GRANADOS GARCIA, J. O., 1994. "Relació d'edificis d'interés històric i de jaciments arqueològics. Sant Andreu (zona de nova ordenació)", Annex 5: modificació del P. G. M. al sector de Sant Andreu-Sagrera. Reordenació urbanística del corredor ferroviari del Clot-Sagrera-Sant Andreu, Barcelona, inèdit.
- HUNTINGFORD, E., 1983. "Orígens Històrics de Sant Andreu", Sant Andreu de cap a peus 100, Barcelona, pp. 12-18.
- MARTIN PASCUAL, M., 1998. "El regatge del Rec Comtal a Sant Andreu de Palomar i al Pla de Barcelona, 1844/74-1929", Finestrelles,9. Centre d'Estudis Ignasi Iglesias, pàgines: 77-102
- MARUGÁN VALLVÉ, C. M., 1993. "El Rec comtal i el regadiu medieval a Sant Andreu de Palomar: assaig d'aproximació paleopaisatgística", III Congrés d'Història de Barcelona. Ponències i Comunicacions 1, Institut Municipal d'Història - Ajuntament de Barcelona, Barcelona, pp. 281-285.
- MASOLIVER, M.; SERRA, J., 1995. "La història antiga de Sant Andreu a través de les restes materials", Finestrelles 7, Centre d'Estudis Ignasi Iglésias, Barcelona, pp. 75-119.
- POUS SERRA, M., 1997. "Restauració i nou emplaçament de la creu de Sant Andreu de Palomar", Sant Andreu de cap a peus, Centre d'Estudis Ignasi Iglésias, Barcelona.
- SACASAS SEGURA, J., 1989. "La creu de terme de Sant Andreu de Palomar", Finestrelles, 1, Centre d'Estudis Ignasi Iglésias, Barcelona, pp. 127-132.
Permalink Http://cartaarqueologica.bcn.cat/3414
+ 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
