Carta Arqueològica de Barcelona

Intervenció: Nucli històric: Horta

 

Situació geogràfica

Context:
Zona urbana
Districte:
Horta-Guinardó
Adreces:
Baixada de la Plana
carrer de Pere Pau
carrer del Tajo
plaça d' Eivissa
Baixada del Mercat
carrer del Fulton
carrer de Santes Creus
placeta de Casals
carrer d' Horta
carrer de Sanpere i Miquel
passatge Alt de Mariner
carrer del Rajoler
carrer de Rivero
plaça de les Masies d'Horta
carrer Baix de MAriner
Coordenades UTM fus 31N ED50:
UTM X: 429862,00000 | UTM Y: 4586883,00000

Descripció, imatges i notes històriques

Nom singular: Nucli històric: Horta

Descripció:

El nom del nucli històric prové de la família Horta, que va ser propietària del territori des de l'any 1036 fins al 1260. El primer document escrit en referència explícita a la parròquia de Sant Joan d'Orta data del 18 de març de 1095, i la primera església parroquial de Sant Joan d'Horta fou consagrada el 12 de juny de 1260.
La importància d’Horta al segle XIV amb la presència de nobles i mercaders, creixeria al voltant del monestir de la Vall d’Hebron. Malgrat tot, el seu esplendor va arribar a finals del segle XVIII. Durant els segle XVI i segle XX, l’abundància de l’aigua va fer créixer les nombroses bugaderies i posteriorment l’arribada del tramvia al 1901. La centralitat de la plaça d’Eivissa al nucli històric d’Horta, nombrada així des de 1907, també va ser coneguda com la plaça del Progrés o plaça del Mercat, donat que durant molt temps va ser l'espai on s'ubicava l'antic mercat d'Horta.
Encara es present l’estructura del nucli antic al voltant de la plaça d’Eivissa amb un eixample residencial. L'antic municipi d'Horta, al nord de la ciutat de Barcelona, tenia al moment de la seva annexió a la Ciutat Comtal, el primer de gener de 1904, un perímetre molt vast i limitava amb els municipis, també independents, de Sant Gervasi de Cassoles (sud-oest), Gràcia (sud i sud-est), Sant Andreu de Palomar (est), ara agregats a Barcelona, i amb els de Cerdanyola i Sant Cugat del Vallès (nord).
El nucli creat entorn a la segona meitat del segle XVIII i sobretot a partir del segle XIX, entorn a la plaça Eivissa, malgrat que hi ha nuclis poblacions de gran importància com Montbau, Sant Genís dels Agudells, Vall d'Hebrón, La Clota, la Font del Gos, el Carmel i la Taxonera.


cronologia i tipologia de les troballes

Patrimoni Immoble / Hàbitat / Casa

Cronologia inicial:
Urbà / Modern / 1472 - 1836 d.C.
Cronologia final:
Contemporani (Metropolità) / 1953 - Actualitat

Patrimoni Immoble / Àrea productiva / Comercial / Mercat

Cronologia inicial:
Urbà / Modern / 1714 - 1836 d.C.
Cronologia final:
Contemporani (Metropolità) / 1953 - Actualitat

Informació tècnica i legal

Protecció:

Proteccions existents:

Protecció Fisica:
Protecció Física

Proteccions legals:

Protecció Generalitat de Catalunya:
Categoria:
Protecció Legal
Classificació:
Clases
Protecció específica de l'Ajuntament de Barcelona (PEPPA 2000):
Nivell de protecció:
Protecció legal Ajuntament

Actuacions:


Documentació

Bibliografia:

  • ALBERCH, R. (dir)., 1997. Els barris de Barcelona: Gràcia, Horta-Guinardó, Nou Barris III, Enciclopèdia Catalana, Barcelona.
  • DÍEZ QUIJANO, D., 1982. El que ha estat i és Horta, [l'autor], Barcelona.
  • DÍEZ QUIJANO, D., 2003. Les masies d'Horta. El Tinter, Barcelona.
  • DÍEZ QUIJANO, D., 2005. Horta (1904-2004): aproximació a cent anys d'història, Arxiu Municipal de Barcelona, Barcelona.
  • DÍEZ QUIJANO, D., 2005. Horta (1904-2004): aproximació a cent anys d'història, Arxiu Municipal de Barcelona, Barcelona.
  • SERRA ESPADA, D., 2009. Vall d'Horta: passat, present i una mica de fantasia. [l'autora], Barcelona.
  • BORRÀS TORELLÓ, M., 2006. Històries d'Horta. El Tinter, Barcelona.
  • CAMINAL SERRET, J., 2005. Horta: àlbum de fotos IV: transformació d'Horta de poble a barri de Barcelona. Barcelona.
  • DÍEZ QUIJANO, D., 2004. Horta: 1904-2004: aproximació a cent anys d'història. Arxiu Municipal de Barcelona. Ajuntament de Barcelona, Barcelona.
  • CAMINAL SERRET, J., 2004. Horta: àlbum de fotos. Ajuntament de Barcelona. Districte d'Horta-Guinardó, Barcelona.
  • BOU, Ll., 2002. Horta-Guinardó. Ajuntament de Barcelona. Arxiu Municipal del Districte d'Horta-Guinardó, Barcelona.

Carta Arqueològica de Barcelona + 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona

Llicència de Creative Commonsa
Carta Arqueològica és un producte realitzat pel Servei d'Arqueologia de l’Institut de Cultura de Barcelona Per a més informació podeu contactar amb docu_arqueologia@bcn.cat | Ajuntament de Barcelona