Descripció:
El nom del nucli històric prové de la família Horta, que va ser propietària del territori des de l'any 1036 fins al 1260. El primer document escrit en referència explícita a la parròquia de Sant Joan d'Orta data del 18 de març de 1095, i la primera església parroquial de Sant Joan d'Horta fou consagrada el 12 de juny de 1260.
La importància d’Horta al segle XIV amb la presència de nobles i mercaders, creixeria al voltant del monestir de la Vall d’Hebron. Malgrat tot, el seu esplendor va arribar a finals del segle XVIII. Durant els segle XVI i segle XX, l’abundància de l’aigua va fer créixer les nombroses bugaderies i posteriorment l’arribada del tramvia al 1901. La centralitat de la plaça d’Eivissa al nucli històric d’Horta, nombrada així des de 1907, també va ser coneguda com la plaça del Progrés o plaça del Mercat, donat que durant molt temps va ser l'espai on s'ubicava l'antic mercat d'Horta.
Encara es present l’estructura del nucli antic al voltant de la plaça d’Eivissa amb un eixample residencial. L'antic municipi d'Horta, al nord de la ciutat de Barcelona, tenia al moment de la seva annexió a la Ciutat Comtal, el primer de gener de 1904, un perímetre molt vast i limitava amb els municipis, també independents, de Sant Gervasi de Cassoles (sud-oest), Gràcia (sud i sud-est), Sant Andreu de Palomar (est), ara agregats a Barcelona, i amb els de Cerdanyola i Sant Cugat del Vallès (nord).
El nucli creat entorn a la segona meitat del segle XVIII i sobretot a partir del segle XIX, entorn a la plaça Eivissa, malgrat que hi ha nuclis poblacions de gran importància com Montbau, Sant Genís dels Agudells, Vall d'Hebrón, La Clota, la Font del Gos, el Carmel i la Taxonera.
+ 3000 archaeological geolocated and typified interventions.
