Descripció:

L’origen del topònim Vallvidrera ha tingut diverses explicacions etimològiques, si bé la comunament acceptada és la feta pel Dr. Josep Balari i Jovany, en la seva obra “Orígenes Históricos de Cataluña” publicada l’any 1899, on diu: 'Vallvidrera: cuyo nombre deriva de vallevitraria, que se lee en un documento del año 1073 (Arxiu de la Corona d’Aragó, Ramon Berenguer núm. 451). No procede de vitrarius, vidriero o fabricante de vidrio, como a primera vista parece, lo cual daría lugar a la sospecha de que hubo en dicho valle alguna fabrica de vidrio, si no del nombre de la hierba parietaria o cañarroya llamada vitriaria en latín y conocida por morella roquera en catalán. Que no es una simple conjetura lo prueba el nombre de valle vitrearia que con referencia a dicho valle se lee en un documento del año 1066. Al Cartulario de St. Cugat del Vallès nº 727'. Tot i així, altres justificacions del topònim fan referència a la traducció vall de vidre, en base a l’emblema de l’escut municipal que estava representat per dos copes de vidre i enmig un arboç.
La primera noticia sobre Santa Maria de Vallvidrera registrada es troba en un document de l’any 987, fent referència a l’església de la parròquia de Valldoreix, que seria el nucli original de Vallvidrera. Al segle XIII es constituí en parròquia independent i al segle XVI s’aixecà l’edifici actual seguint l’estil del gòtic tardà. És d’una nau, amb absis poligonal i campanar de planta quadrada.
Al 1355, la jurisdicció de Vallvidrera va ser venuda per Pere el Cerimoniós a Pere Desllor, retornant a la corna al 1385, amb l’aportació econòmica dels habitants de Vallvidrera. Malgrat ser el nucli històric entorn a l’església de Santa Maria, Vallvidrera ha estat un nucli poc poblat amb una població dispersa.
Correspon a un nucli de població, actualment formant part del districte de Sarrià-Sant Gervasi, concretament dins del barri de Vallvidrera, Tibidabo i les Planes. Vallvidrera va ser un terme independent que va ser agregat a la ciutat de Barcelona al 1921, ja que així ho faria l’antic municipi de Sant Vicenç de Sarrià del qual pertanyia.