Carta Arqueològica de Barcelona

Intervenció: Nucli històric: Vallvidrera

 

Situació geogràfica

Context:
Context
Districte:
Adreces:
carrer dels Algarves
carrer de Gabriel Ferrater
carrer de Navarro i Reverter
Coordenades UTM fus 31N ED50:
UTM X: 425472,00000 | UTM Y: 4585227,00000

Descripció, imatges i notes històriques

Nom singular: Nucli històric: Vallvidrera

Descripció:

L’origen del topònim Vallvidrera ha tingut diverses explicacions etimològiques, si bé la comunament acceptada és la feta pel Dr. Josep Balari i Jovany, en la seva obra “Orígenes Históricos de Cataluña” publicada l’any 1899, on diu: 'Vallvidrera: cuyo nombre deriva de vallevitraria, que se lee en un documento del año 1073 (Arxiu de la Corona d’Aragó, Ramon Berenguer núm. 451). No procede de vitrarius, vidriero o fabricante de vidrio, como a primera vista parece, lo cual daría lugar a la sospecha de que hubo en dicho valle alguna fabrica de vidrio, si no del nombre de la hierba parietaria o cañarroya llamada vitriaria en latín y conocida por morella roquera en catalán. Que no es una simple conjetura lo prueba el nombre de valle vitrearia que con referencia a dicho valle se lee en un documento del año 1066. Al Cartulario de St. Cugat del Vallès nº 727'. Tot i així, altres justificacions del topònim fan referència a la traducció vall de vidre, en base a l’emblema de l’escut municipal que estava representat per dos copes de vidre i enmig un arboç.
La primera noticia sobre Santa Maria de Vallvidrera registrada es troba en un document de l’any 987, fent referència a l’església de la parròquia de Valldoreix, que seria el nucli original de Vallvidrera. Al segle XIII es constituí en parròquia independent i al segle XVI s’aixecà l’edifici actual seguint l’estil del gòtic tardà. És d’una nau, amb absis poligonal i campanar de planta quadrada.
Al 1355, la jurisdicció de Vallvidrera va ser venuda per Pere el Cerimoniós a Pere Desllor, retornant a la corna al 1385, amb l’aportació econòmica dels habitants de Vallvidrera. Malgrat ser el nucli històric entorn a l’església de Santa Maria, Vallvidrera ha estat un nucli poc poblat amb una població dispersa.
Correspon a un nucli de població, actualment formant part del districte de Sarrià-Sant Gervasi, concretament dins del barri de Vallvidrera, Tibidabo i les Planes. Vallvidrera va ser un terme independent que va ser agregat a la ciutat de Barcelona al 1921, ja que així ho faria l’antic municipi de Sant Vicenç de Sarrià del qual pertanyia.


cronologia i tipologia de les troballes

Patrimoni Immoble / Edifici de culte o religiós / Església

Cronologia inicial:
Urbà / Medieval / 803 - 1000 d.C.
Cronologia final:
Contemporani (Metropolità) / 1953 - Actualitat

Informació tècnica i legal

Protecció:

Proteccions existents:

Protecció Fisica:
Protecció Física

Proteccions legals:

Protecció Generalitat de Catalunya:
Categoria:
Protecció Legal
Classificació:
Clases
Protecció específica de l'Ajuntament de Barcelona (PEPPA 2000):
Nivell de protecció:
Protecció legal Ajuntament

Actuacions:


Documentació

Bibliografia:

  • CAMÓS, L., 1945. "Vallvidrera. Algunas páginas de su historia", Barcelona. Divulgación histórica, vol. 6. Ed. Aymà, Barcelona.
  • BALARI JOVANY, J., 1899. Orígenes Históricos de Cataluña. Ed. Establecimiento Tipográfico de Hijos de Jaime Jepús, Barcelona.
  • SALLENT GOTÉS, Ll., 1916. Història documentada del poble i parròquia de Santa Maria de Vallvidrera. Ed. Parròquia de Santa Maria de Vallvidrera, Barcelona.

Carta Arqueològica de Barcelona + 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona

Llicència de Creative Commonsa
Carta Arqueològica és un producte realitzat pel Servei d'Arqueologia de l’Institut de Cultura de Barcelona Per a més informació podeu contactar amb docu_arqueologia@bcn.cat | Ajuntament de Barcelona