Carta Arqueològica de Barcelona

Intervención: Nucli històric: Vallvidrera

 

Situación geográfica

Context:
Context
Districte:
Adreces:
carrer dels Algarves
carrer de Gabriel Ferrater
carrer de Navarro i Reverter
Coordenades UTM fus 31N ED50:
UTM X: 425472,00000 | UTM Y: 4585227,00000

Descripción, imágenes y notas históricas

Nombre singular: Nucli històric: Vallvidrera

Descripció:

L’origen del topònim Vallvidrera ha tingut diverses explicacions etimològiques, si bé la comunament acceptada és la feta pel Dr. Josep Balari i Jovany, en la seva obra “Orígenes Históricos de Cataluña” publicada l’any 1899, on diu: 'Vallvidrera: cuyo nombre deriva de vallevitraria, que se lee en un documento del año 1073 (Arxiu de la Corona d’Aragó, Ramon Berenguer núm. 451). No procede de vitrarius, vidriero o fabricante de vidrio, como a primera vista parece, lo cual daría lugar a la sospecha de que hubo en dicho valle alguna fabrica de vidrio, si no del nombre de la hierba parietaria o cañarroya llamada vitriaria en latín y conocida por morella roquera en catalán. Que no es una simple conjetura lo prueba el nombre de valle vitrearia que con referencia a dicho valle se lee en un documento del año 1066. Al Cartulario de St. Cugat del Vallès nº 727'. Tot i així, altres justificacions del topònim fan referència a la traducció vall de vidre, en base a l’emblema de l’escut municipal que estava representat per dos copes de vidre i enmig un arboç.
La primera noticia sobre Santa Maria de Vallvidrera registrada es troba en un document de l’any 987, fent referència a l’església de la parròquia de Valldoreix, que seria el nucli original de Vallvidrera. Al segle XIII es constituí en parròquia independent i al segle XVI s’aixecà l’edifici actual seguint l’estil del gòtic tardà. És d’una nau, amb absis poligonal i campanar de planta quadrada.
Al 1355, la jurisdicció de Vallvidrera va ser venuda per Pere el Cerimoniós a Pere Desllor, retornant a la corna al 1385, amb l’aportació econòmica dels habitants de Vallvidrera. Malgrat ser el nucli històric entorn a l’església de Santa Maria, Vallvidrera ha estat un nucli poc poblat amb una població dispersa.
Correspon a un nucli de població, actualment formant part del districte de Sarrià-Sant Gervasi, concretament dins del barri de Vallvidrera, Tibidabo i les Planes. Vallvidrera va ser un terme independent que va ser agregat a la ciutat de Barcelona al 1921, ja que així ho faria l’antic municipi de Sant Vicenç de Sarrià del qual pertanyia.


Cronología y tipología de los hallazgos

Patrimoni Immoble / Edifici de culte o religiós / Església

Cronologia inicial:
Urbà / Medieval / 803 - 1000 d.C.
Cronologia final:
Contemporani (Metropolità) / 1953 - Actualitat

Información técnica y legal

Protecció:

Proteccions existents:

Protecció Fisica:
Protecció Física

Proteccions legals:

Protecció Generalitat de Catalunya:
Categoria:
Protecció Legal
Classificació:
Clases
Protecció específica de l'Ajuntament de Barcelona (PEPPA 2000):
Nivell de protecció:
Protecció legal Ajuntament

Actuacions:


Documentación

Bibliografia:

  • BALARI JOVANY, J., 1899. Orígenes Históricos de Cataluña. Ed. Establecimiento Tipográfico de Hijos de Jaime Jepús, Barcelona.
  • CAMÓS, L., 1945. "Vallvidrera. Algunas páginas de su historia", Barcelona. Divulgación histórica, vol. 6. Ed. Aymà, Barcelona.
  • SALLENT GOTÉS, Ll., 1916. Història documentada del poble i parròquia de Santa Maria de Vallvidrera. Ed. Parròquia de Santa Maria de Vallvidrera, Barcelona.

Carta Arqueològica de Barcelona + 3000 puntos de interés arqueológico geolocalizados y tipificados.
Todo aquello de interés arqueológico hallado en Barcelona.

Este obra está bajo una
Carta Arqueològica es un producto realizado por el Servei d'Arqueologia del Institut de Cultura de Barcelona Para más información podéis contactar con docu_arqueologia@bcn.cat | Ajuntament de Barcelona