Pend: prop_34:

Al segle XVII s’edificà el mas conegut com Can Macalon. Al 1947, es produí l’enderroc de Can Macalon, a l’alçada del primer pis es trobà dins de la paret una gerra que contenia un pergamí, una moneda i un petit ganivet. El document, que no hem pogut localitzar, no sabem a mans de qui va anar a para explicava que la casa havia estat construïda al 1691. Es començà enderrocar a finals de gener de 1947, pocs dies després de ser desallotjada pels masovers, però els 5.247 metres quadrats a què havia quedat reduïda foren expropiats per l’Ajuntament de Barcelona al 1961 per un valor de 5.735.756 pessetes, per a l’edificació del Mercat de les Corts. Can Macalon, d’aspecte sòlid, senzill, però alhora amb alguns elements originals, amb l’arbre que en un costat donava ombra a la façana, i rodejada d’horts, era obrada de maons, teula àrab, fusta i rajola. Estava formada per baixos i primer pis, d’uns superfície de 290 metres quadrats, i el seu cos central s’alçava per sobre dels laterals, coberts a una aigua. A banda i banda s’adossaren dues estances d’una sola planta, destinades a usos agrícoles, les quals, cobertes amb terrassa, configuraven unes magnífiques solanes a les quals s’obrin les finestres laterals. No configuraven plenament unes galeries, però, com aquestes, el seu sentit oposat permetien gaudir del sol a l’hivern i de la fresca a l’estiu. Les golfes, a la segona planta i cobertes a dues aigües, es remataven frontalment amb un senzill motiu trapezoïdal. La façana, en la banda dreta de la qual hi havia un rellotge de sol, es configurava a partir de la porta d’arc de mig punt, ben arrenglerada sota tres balcons i per dues finestres laterals enreixades. Comptava amb un oratori, però també amb trull i premsa, i amb un pou del qual, a començaments del segle XX, s’extreia l’aigua amb un motor elèctric. A partir de la segona meitat del segle XVIII es destinà a habitatge del masover.