Carta Arqueològica de Barcelona

Intervenció: Carrer Flassaders 24-28

 

Situació geogràfica

Context:
Zona urbana
Districte:
Ciutat Vella
Codi de parcel·la:
8
Codi d'illa:
1620
Adreces:
Carrer Flassaders 24-28
Plaça Jaume Sabartés
Coordenades UTM fus 31N ED50:
UTM X: 431580,00000 | UTM Y: 4581869,00000

Descripció, imatges i notes històriques

Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida

Descripció:

La intervenció arqueològica va consistir en l’excavació en extensió de tot el solar objecte de l’ampliació del Museu Picasso, fins a exhaurir estratigrafia arqueològica. Així mateix també es van obrir algunes rases de serveis, de les quals no es va exhaurir tota l’estratigrafia. Tot i que l’execució de l’obra es va dur a terme en tres fases clarament diferenciades (excavació en extensió, rases per a connectar amb l’actual Museu Picasso i rases per a connectar amb clavegueram) els resultats presentats fan referència a les tres fases.
La intervenció ha posat al descobert una ocupació de la zona, gairebé interrompuda, des del segle I fins als nostres dies, que es pot resumir en les següents èpoques històriques:
Època romana (segles I-VII ): L’aspecte més destacat és el tram de calçada (UE 1457) i les evidències d’activitat constructiva que semblen associades a ella. Pels actuals carrers Corders i Carders passava el ramal coster de la Via Augusta i la calçada documentada discorre paral•lela, una mica al sud, d’aquest ramal, i es dirigeix vers el carrer Montcada. Per això i per la seva factura, poc acurada, pensem que es podria tractar d’un ramal secundari. De la via es va poder documentar un tram d’uns 7 metres de llarg i 3 metres d’ample, amb orientació NE-SW, construïda amb pedres, còdols, fragments de morter, ceràmica i material constructiu, barrejat amb argila i tot piconat per donar-li solidesa a la pavimentació. La via recolzava sobre un estrat geològic, de matriu argilosa amb nòduls de calç. A més, es van detectar dos murs que formarien part de la mateixa estança, a l’interior de la qual es van detectar dues estructures de combustió. Per la seva tipologia, reflecteixen un espai vinculat a una activitat de caràcter agropecuari i no domèstic ―potser pertanyent a la pars rustica d’una vil•la―; aquesta conclusió ve recolzada pel fet que no s’ha recuperat en els estrats associats cap element de caràcter sumptuari o relacionat amb activitats domèstiques (monedes, vaixella de taula, elements d’adorn personal, etc.), i pel contrari hem documentat un nombre més elevat de restes de fauna que en d’altres estrats o estructures arqueològiques.
Totes aquestes estructures estaven amortitzades per uns nivells que s’han pogut datar entre els segle VI i VII.
Època medieval (segles XII-XV): Es detecten uns primers vestigis d’època medieval que es podrien datar del segle XII, però són molt escadussers i no permeten extreure’n conclusions. El moment més destacat és la documentació de la trama urbana gòtica aixecada entre els segles XIII-XIV en aquest punt que dóna al carrer Flassaders. Es tracta d’una illa de vivendes de les que tenim tres (i un quart marcat) eixos longitudinals en sentit NE-SW (perpendiculars al carrer Flassaders) que, juntament als murs de tancament (eixos NW-SE, paral•lels al carrer Flassaders) dels diferents espais domèstics, articulen un mínim de deu habitacions, i alguns altres espais de configuració i dimensions incertes. D’aquestes deu habitacions creiem que es pot tenir la certesa de que sis d’elles pertanyen a una mateixa finca (Habitacions 2, 3, 5, 6, 8 i 9) ―i possiblement també la resta (1, 4, 7 i 10), doncs un pati (del segle XVII) a la part de darrera engloba l’amplada de les Habitacions 8 i 9 en la seva totalitat. Cal dir, que els eixos no es troben mai complerts doncs estan trencats per tota mena d’estructures i canalitzacions contemporànies i modernes.
Cal esmentar també, la troballa d’un petit forn, documentat a l’Habitació 7que estava obrat amb maons, tenia una cambra circular (Ø 0’76 m) i una boca d’entrada rectangular. Pels materials documentats a l’estrat que era cobert per la solera i pels de l’estrat d’amortització, l’ús del forn es data entre els segles XIII i XIV.
Finalment, cal remarcar que en contrast amb els foscos i irregulars carrers dels barris veïns, la disposició regular del carrer de Montcada amb els immediats de Flassaders i Banys Vells que el flanquegen, demostra que pogueren ésser planejats en una superfície lliure de tota mena d’obstacles físics o legals, fet que queda corroborat arqueològicament, donada la manca d’estructures d’entitat anteriors al segle XIII.
Època Moderna (segles XVI-XVIII): Entre els segles XVI i XVII es produeixen els canvis més importants en la configuració de l’espai intern d’aquestes habitacions i la creació d’altres de nous. No obstant, aquestes innovacions tampoc desdibuixen la imatge general del disseny medieval, sinó que mantenen en bona part l’estructura que tenien en origen, i les alteracions internes estan segurament relacionades amb els diferents usos (desconeguts en els seus termes més específics) que se’ls atorga als diferents recintes.
A inici del segle XVIII es documenta un estrat que ocupava d'una forma prou uniforme tota l'extensió del solar. Això indica que aquest estrat segella totes les estructures medievals i modernes anteriors a les edificacions contemporànies.
I finalment d’època contemporània es documenten les riostes, clavegueres i soterranis de l’edifici enderrocat recentment, la construcció del qual data de l’any 1935.
Cal destacar per la seva excepcionalitat metodològica el tractament que va rebre un conjunt prou ampli de fragments de ceràmica detectats en una rasa de connexió entre el solar que havia d’allotjar el nou edifici i el propi edifici del C/ Montcada. La ceràmica formava part d’un estrat de reompliment, la base del qual eren els fragments de ceràmica, és a dir gairebé no contenia terra. Malgrat la important quantitat de fragments, la tipologia es repetia i és per això que des de les administracions competents en matèria de patrimoni es va decidir fotografiar el material i tornar-lo a enterrar ben empaquetat en l’espai buit que quedava de l’obertura de la rasa.


cronologia i tipologia de les troballes

Patrimoni Immoble / Obra pública i civil / Via

Cronologia inicial:
Urbà / Roma imperi / 10 a.C. - 99 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Antiguitat tardana / 400 - 715 d.C.

Patrimoni Immoble / Bens Immobles aïllats / Mur

Cronologia inicial:
Urbà / Roma imperi / 10 a.C. - 99 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Antiguitat tardana / 400 - 715 d.C.

Patrimoni Immoble / Bens Immobles aïllats / Mur

Cronologia inicial:
Urbà / Medieval / 1000 - 1150 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Medieval / 1000 - 1150 d.C.

Patrimoni Immoble / Hàbitat / Casa

Cronologia inicial:
Urbà / Medieval / 1150 - 1285 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Modern / 1472 - 1714 d.C.

Patrimoni Immoble / Hàbitat / Estructura de combustió

Cronologia inicial:
Urbà / Medieval / 1150 - 1285 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Medieval / Predomini del Consell de Cent / 1285 - 1472 d.C.

Patrimoni Immoble / Hàbitat / Bloc de pisos

Cronologia inicial:
Contemporani (Metropolità) / 1917 - 1953 d.C.
Cronologia final:
Contemporani (Metropolità) / 1953 - Actualitat

Informació tècnica i legal

Estat de conservació:

Estat:
Eliminat / Amb control arqueològic

Protecció:

Proteccions existents:

Protecció Fisica:
Protecció Física

Proteccions legals:

Protecció Generalitat de Catalunya:
Categoria:
Protecció Legal
Classificació:
Clases
Protecció específica de l'Ajuntament de Barcelona (PEPPA 2000):
Nivell de protecció:
Protecció legal Ajuntament

Actuacions:

Data:
Del 31 de març al 30 d'abril de 2010
Tipus:
Seguiment
Tipus admin..:
Preventiva
Director / Autor:
Garazi Marqués, Atics, s.l.
Motivació:
Instal·lació de serveis
Promotor/propietari:
Foment de Ciutat Vella
Data:
Del 22 de juliol al 20 d'agost de 2010
Tipus:
Seguiment
Tipus admin..:
Preventiva
Director / Autor:
Meritxell Nasarre Solans, Atics, s.l.
Motivació:
Instal·lació de serveis.
Promotor/propietari:
Foment de Ciutat Vella, s.a.
Data:
Del 13 de novembre de 2009 al 26 de febrer de 2010
Tipus:
Excavació
Tipus admin..:
Preventiva
Director / Autor:
Jose Manuel Espejo Blanco, Atics, s.l.
Motivació:
Construcció d'un edifici amb soterrani
Promotor/propietari:
Foment de Ciutat Vella, s.a.

Documentació

Documentació:

Llicència de Creative CommonsAquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons

Bibliografia:

  • BELTRÁN DE HEREDIA BECERO, J., 2005. "La ceràmica común del yacimiento de la plaza del Rey (siglos VI-VII): aportaciones al estudio de la ceràmica común tardoantigua de Barcelona", I Internacional Conference on Late Roman Coarse Wares, Cooking Wares and Amphorae in the mediterranean: archeology and Archaeometry (2001), Barcelona, pp. 137-149.
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., 2010. "La cristianización del suburbium de Barcino". Las áreas suburbanas en la ciudad histórica. Topografia, usos, función. Monografía de Arqueología Cordobesa 18, Córdoba, pp. 363-396.
  • BUSQUETS, F. [et al.], 2009. "Les vies d’accés a les portes nord-oest i sud-oest de Barcino a través dels testimonis arqueològics", Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Quarhis 05, MUHBA, Barcelona, pp. 124-141.

Carta Arqueològica de Barcelona + 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona

Llicència de Creative Commonsa
Carta Arqueològica és un producte realitzat pel Servei d'Arqueologia de l’Institut de Cultura de Barcelona Per a més informació podeu contactar amb docu_arqueologia@bcn.cat | Ajuntament de Barcelona