Descripció:

La intervenció arqueològica va consistir en l’excavació en extensió de tot el solar objecte de l’ampliació del Museu Picasso, fins a exhaurir estratigrafia arqueològica. Així mateix també es van obrir algunes rases de serveis, de les quals no es va exhaurir tota l’estratigrafia. Tot i que l’execució de l’obra es va dur a terme en tres fases clarament diferenciades (excavació en extensió, rases per a connectar amb l’actual Museu Picasso i rases per a connectar amb clavegueram) els resultats presentats fan referència a les tres fases.
La intervenció ha posat al descobert una ocupació de la zona, gairebé interrompuda, des del segle I fins als nostres dies, que es pot resumir en les següents èpoques històriques:
Època romana (segles I-VII ): L’aspecte més destacat és el tram de calçada (UE 1457) i les evidències d’activitat constructiva que semblen associades a ella. Pels actuals carrers Corders i Carders passava el ramal coster de la Via Augusta i la calçada documentada discorre paral•lela, una mica al sud, d’aquest ramal, i es dirigeix vers el carrer Montcada. Per això i per la seva factura, poc acurada, pensem que es podria tractar d’un ramal secundari. De la via es va poder documentar un tram d’uns 7 metres de llarg i 3 metres d’ample, amb orientació NE-SW, construïda amb pedres, còdols, fragments de morter, ceràmica i material constructiu, barrejat amb argila i tot piconat per donar-li solidesa a la pavimentació. La via recolzava sobre un estrat geològic, de matriu argilosa amb nòduls de calç. A més, es van detectar dos murs que formarien part de la mateixa estança, a l’interior de la qual es van detectar dues estructures de combustió. Per la seva tipologia, reflecteixen un espai vinculat a una activitat de caràcter agropecuari i no domèstic ―potser pertanyent a la pars rustica d’una vil•la―; aquesta conclusió ve recolzada pel fet que no s’ha recuperat en els estrats associats cap element de caràcter sumptuari o relacionat amb activitats domèstiques (monedes, vaixella de taula, elements d’adorn personal, etc.), i pel contrari hem documentat un nombre més elevat de restes de fauna que en d’altres estrats o estructures arqueològiques.
Totes aquestes estructures estaven amortitzades per uns nivells que s’han pogut datar entre els segle VI i VII.
Època medieval (segles XII-XV): Es detecten uns primers vestigis d’època medieval que es podrien datar del segle XII, però són molt escadussers i no permeten extreure’n conclusions. El moment més destacat és la documentació de la trama urbana gòtica aixecada entre els segles XIII-XIV en aquest punt que dóna al carrer Flassaders. Es tracta d’una illa de vivendes de les que tenim tres (i un quart marcat) eixos longitudinals en sentit NE-SW (perpendiculars al carrer Flassaders) que, juntament als murs de tancament (eixos NW-SE, paral•lels al carrer Flassaders) dels diferents espais domèstics, articulen un mínim de deu habitacions, i alguns altres espais de configuració i dimensions incertes. D’aquestes deu habitacions creiem que es pot tenir la certesa de que sis d’elles pertanyen a una mateixa finca (Habitacions 2, 3, 5, 6, 8 i 9) ―i possiblement també la resta (1, 4, 7 i 10), doncs un pati (del segle XVII) a la part de darrera engloba l’amplada de les Habitacions 8 i 9 en la seva totalitat. Cal dir, que els eixos no es troben mai complerts doncs estan trencats per tota mena d’estructures i canalitzacions contemporànies i modernes.
Cal esmentar també, la troballa d’un petit forn, documentat a l’Habitació 7que estava obrat amb maons, tenia una cambra circular (Ø 0’76 m) i una boca d’entrada rectangular. Pels materials documentats a l’estrat que era cobert per la solera i pels de l’estrat d’amortització, l’ús del forn es data entre els segles XIII i XIV.
Finalment, cal remarcar que en contrast amb els foscos i irregulars carrers dels barris veïns, la disposició regular del carrer de Montcada amb els immediats de Flassaders i Banys Vells que el flanquegen, demostra que pogueren ésser planejats en una superfície lliure de tota mena d’obstacles físics o legals, fet que queda corroborat arqueològicament, donada la manca d’estructures d’entitat anteriors al segle XIII.
Època Moderna (segles XVI-XVIII): Entre els segles XVI i XVII es produeixen els canvis més importants en la configuració de l’espai intern d’aquestes habitacions i la creació d’altres de nous. No obstant, aquestes innovacions tampoc desdibuixen la imatge general del disseny medieval, sinó que mantenen en bona part l’estructura que tenien en origen, i les alteracions internes estan segurament relacionades amb els diferents usos (desconeguts en els seus termes més específics) que se’ls atorga als diferents recintes.
A inici del segle XVIII es documenta un estrat que ocupava d'una forma prou uniforme tota l'extensió del solar. Això indica que aquest estrat segella totes les estructures medievals i modernes anteriors a les edificacions contemporànies.
I finalment d’època contemporània es documenten les riostes, clavegueres i soterranis de l’edifici enderrocat recentment, la construcció del qual data de l’any 1935.
Cal destacar per la seva excepcionalitat metodològica el tractament que va rebre un conjunt prou ampli de fragments de ceràmica detectats en una rasa de connexió entre el solar que havia d’allotjar el nou edifici i el propi edifici del C/ Montcada. La ceràmica formava part d’un estrat de reompliment, la base del qual eren els fragments de ceràmica, és a dir gairebé no contenia terra. Malgrat la important quantitat de fragments, la tipologia es repetia i és per això que des de les administracions competents en matèria de patrimoni es va decidir fotografiar el material i tornar-lo a enterrar ben empaquetat en l’espai buit que quedava de l’obertura de la rasa.