Carta Arqueològica de Barcelona

Intervenció: LAV Sagrera Espronceda

 

Situació geogràfica

Context:
Zona urbana
Districte:
Sant Andreu
Sant Martí
Codi de parcel·la:
1
Codi d'illa:
28641
Adreces:
Espronceda, Carrer
Sant Martí, Ronda
Josep Soldevila, Carrer
Verneda, Passeig
Coordenades UTM fus 31N ED50:
UTM X: 432699,00000 | UTM Y: 4586063,00000

Descripció, imatges i notes històriques

Nom singular: LAV Sagrera Espronceda

Resultats: Positius. Estratigrafia exhaurida

Descripció:

Durant la present intervenció vinculada a les obres de construcció de la LAV s’excavaren i documentaren restes arqueològiques de diferent cronologia.
A l’extrem est de la Rambla de l’Onze de Setembre cantonada carrer Josep Soldevila, s’identificà un assentament del Neolític Antic Postcardial. En primer lloc es documentà una estructura basada en la deposició intencionada d’una sèrie de pedres que ocupaven una superfície de 3’50 m. de llargada, 2080 m. d’amplada i 0’50 m. d’alçada, entre les quals hi havia una gran concentració de material arqueològic.
A l’estrat on descansa l’estructura de pedres és on es troben excavades la resta de les estructures prehistòriques, 104 en total. De totes elles, en destaca una llar de planta circular d’1 m. de diàmetre i 0’32 m. de fondària.
En relació a aqueta estructura, hi ha dues cubetes a les quals s’havien llençat les restes de la neteja d’aquesta llar, ja que el seu interior estava ple de terra barrejada amb carbons, cendres i alguna pedra cremada.
A més d’aquestes cubetes s’han documentat tres possibles estructures d’emmagatzematge. Són de planta circular amb diàmetres entre 0’80 m. i 1’20 m. i fondàries entre 0’20 m. i 0’52 m. entre els material apareguts aquí destaca la presència d’un fragment amb una nansa de cinta i “decoració de bigotis”.
La majoria de les estructures localitzades (98), però, són forats de reduïdes dimensions (diàmetres d’entre 0’06 i 0’40 m.), de planta circular, ovalada o irregular amb secció còncava o recta i fons pla. La funcionalitat que s’ha atribuït a gran part d’aquests retalls és de forats de pal . L’observació en planta de la distribució d’aquestes estructures permeten determinar dos grups de forats de pal que formen dues línies paral•leles que transcorren de nord-oest a sud-est.
Així, tenint en compte la distribució i la densitat d’aquests forats de pal, sembla que formin part de la base d’una plataforma per l’aixecament d’algun tipus d’estructura.
D’aquesta manera , s’interpreta aquesta fase del jaciment com un assentament a l’aire lliure d’un grup amb una petita organització agrícola i ramadera, en un indret amb unes característiques molt favorables pel desenvolupament d’aquestes tasques. Cronològicament s’emmarca al Neolític antic postcardial, tal com mostren les ceràmiques recollides a diferents estructures.

En segon lloc, durant els treballs arqueològics realitzats al capdamunt de la Rambla de Prim entre l’any 2011 i 2012 es documentaren fins a 7 fosses d’inhumació col•lectives, d’entre 3 i 22 individus cadascuna, comptabilitzant 182 individus, tots ells adults, d’entre 20 i 30 anys d’edat i de sexe masculí, datats entre mitjans segle XVII i principis del segle XVIII.
Segons els autors seria versemblant pensar en un fet bèl•lic com a causant d’aquesta mortaldat, possiblement relacionant amb la guerra dels Segadors (1640-1652), i en concret amb el Setge de Barcelona (1651-1652), que anà acompanyat d’una epidèmia de Pesta.
Així, una possible hipòtesis seria que els cossos recuperats d’aquestes set fosses, tots homes adults d’entre 20-30 anys i sense senyals de violència als seus cossos infligides per armes de foc (mosquets) o blanques (espases o baionetes), es podrien correspondre amb soldats castellans de les tropes de Felip IV, que assetjaven la ciutat de Barcelona l’any 1651-1652, i que van morir a causa de la Pesta que va assolar la ciutat en aquest moment. Aquestes fosses, estarien localitzades just a la reraguarda de la línia fortificada castellana, tot just a les afores del Quartell de Sant Martí. Generalment els morts per pesta els enterraven en calç, fet que no es dóna en aquest cas, potser per problemes d’intendència causat pel conflicte bèl•lic.

D’època contemporània s’excavaren els fonaments de Can Portabella, fàbrica de filats de lli, construïda a partir de l’any 1878, identificant-se algunes crugies de les diverses naus, així com els dipòsits, cisternes i conduccions subterrànies. Aquest edifici es bastí al costat de l’antic Rec Comtal, fossilitzat avui en dia en els actuals carrers del Segre i Josep Soldevila, i que durant el segle XIX continuava funcionant. Aquesta important canalització vertebrà el territori de Barcelona, com a mínim des del segle X, articulant al seu voltant hortes i altres indústries, fins arribar a les grans fàbriques dels segles XIX i XX. Els treballs arqueològics permeteren recuperar fins a 315 metres de llargada del Rec Comtal, que en el seu costat nord enllaçava amb Can Portabella amb un conjunt de contraforts i reforçat per un mur de pedra. Cal destacar també, la troballa de l’antic pont del carrer Riera d’Horta, datat del segle XVIII, i que creuava el Rec Comtal amb una amplada de 17 metres i un paviment de llambordes.

Notícies històriques:

  • Tipus: Notícies / documents | Data: 1878

    S'inicia la construcció de la fàbrica de filats Can Portabella.


cronologia i tipologia de les troballes

Patrimoni Immoble / Hàbitat / Altres

Cronologia inicial:
Preurbà / Prehistòria / Neolític / Antic 5500 - 4000 a.C.
Cronologia final:
Preurbà / Prehistòria / Neolític / Antic 5500 - 4000 a.C.

Patrimoni Immoble / Àrea funeraria / Necròpolis / Inhumació / Fossa

Cronologia inicial:
Urbà / Modern / 1472 - 1714 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Modern / 1472 - 1714 d.C.

Patrimoni Immoble / Sistema hidràulic / Rec

Cronologia inicial:
Urbà / Medieval / 803 - 1000 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Contemporani / 1836 - 1860 d.C.

Patrimoni Immoble / Àrea productiva / Indústria / Fàbrica

Cronologia inicial:
Urbà / Contemporani / 1860 - 1917 d.C.
Cronologia final:
Contemporani (Metropolità) / 1917 - 1953 d.C.

Patrimoni Immoble / Obra pública i civil / Pont

Cronologia inicial:
Urbà / Modern / 1714 - 1836 d.C.
Cronologia final:
Desconeguda

Informació tècnica i legal

Estat de conservació:

Estat:
Conservació

Protecció:

Proteccions existents:

Protecció Fisica:
Protecció Física

Proteccions legals:

Protecció Generalitat de Catalunya:
Categoria:
Protecció Legal
Classificació:
Clases
Protecció específica de l'Ajuntament de Barcelona (PEPPA 2000):
Nivell de protecció:
Protecció legal Ajuntament

Actuacions:

Data:
4 d'agost del 2008 - 23 d'abril del 2012
Tipus:
Excavació
Tipus admin..:
Preventiva
Director / Autor:
Estíbaliz Monguiló - Antequem, s.l.
Motivació:
traçat tunel de la Línia d'Alta Velocitat
Promotor/propietari:
Adif / Ajuntament de Barcelona

Documentació

Documentació:

Llicència de Creative CommonsAquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons

Bibliografia:

  • CARRERAS, C., 2009. “Preliminars: L’estudi del territori de la colònia i les primeres terrisseries”. Barcino I. Marques i terrisseries d’àmfores en el Pla de Barcelona. Ed. Carrera, C.&Guitart, J. IEC,ICAT, Barcelona, pp. 11-20
  • MONGUILÓ CORTÉS, E., 2012. “ LAV sector de la Sagrera”, Anuari d’arqueologia i patrimoni de Barcelona 2012, Institut de Cultura, Ajuntament de Barcelona, pp. 108.
  • MONGUILÓ CORTÉS, E.; BOSCH DE DORIA, M., 2012. “ LAV sector de la Sagrera”, Anuari d’arqueologia i patrimoni de Barcelona 2011, Institut de Cultura, Ajuntament de Barcelona, pp. 85-87.

Carta Arqueològica de Barcelona + 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona

Llicència de Creative Commonsa
Carta Arqueològica és un producte realitzat pel Servei d'Arqueologia de l’Institut de Cultura de Barcelona Per a més informació podeu contactar amb docu_arqueologia@bcn.cat | Ajuntament de Barcelona