Descripció:

Durant la present intervenció vinculada a les obres de construcció de la LAV s’excavaren i documentaren restes arqueològiques de diferent cronologia.
A l’extrem est de la Rambla de l’Onze de Setembre cantonada carrer Josep Soldevila, s’identificà un assentament del Neolític Antic Postcardial. En primer lloc es documentà una estructura basada en la deposició intencionada d’una sèrie de pedres que ocupaven una superfície de 3’50 m. de llargada, 2080 m. d’amplada i 0’50 m. d’alçada, entre les quals hi havia una gran concentració de material arqueològic.
A l’estrat on descansa l’estructura de pedres és on es troben excavades la resta de les estructures prehistòriques, 104 en total. De totes elles, en destaca una llar de planta circular d’1 m. de diàmetre i 0’32 m. de fondària.
En relació a aqueta estructura, hi ha dues cubetes a les quals s’havien llençat les restes de la neteja d’aquesta llar, ja que el seu interior estava ple de terra barrejada amb carbons, cendres i alguna pedra cremada.
A més d’aquestes cubetes s’han documentat tres possibles estructures d’emmagatzematge. Són de planta circular amb diàmetres entre 0’80 m. i 1’20 m. i fondàries entre 0’20 m. i 0’52 m. entre els material apareguts aquí destaca la presència d’un fragment amb una nansa de cinta i “decoració de bigotis”.
La majoria de les estructures localitzades (98), però, són forats de reduïdes dimensions (diàmetres d’entre 0’06 i 0’40 m.), de planta circular, ovalada o irregular amb secció còncava o recta i fons pla. La funcionalitat que s’ha atribuït a gran part d’aquests retalls és de forats de pal . L’observació en planta de la distribució d’aquestes estructures permeten determinar dos grups de forats de pal que formen dues línies paral•leles que transcorren de nord-oest a sud-est.
Així, tenint en compte la distribució i la densitat d’aquests forats de pal, sembla que formin part de la base d’una plataforma per l’aixecament d’algun tipus d’estructura.
D’aquesta manera , s’interpreta aquesta fase del jaciment com un assentament a l’aire lliure d’un grup amb una petita organització agrícola i ramadera, en un indret amb unes característiques molt favorables pel desenvolupament d’aquestes tasques. Cronològicament s’emmarca al Neolític antic postcardial, tal com mostren les ceràmiques recollides a diferents estructures.

En segon lloc, durant els treballs arqueològics realitzats al capdamunt de la Rambla de Prim entre l’any 2011 i 2012 es documentaren fins a 7 fosses d’inhumació col•lectives, d’entre 3 i 22 individus cadascuna, comptabilitzant 182 individus, tots ells adults, d’entre 20 i 30 anys d’edat i de sexe masculí, datats entre mitjans segle XVII i principis del segle XVIII.
Segons els autors seria versemblant pensar en un fet bèl•lic com a causant d’aquesta mortaldat, possiblement relacionant amb la guerra dels Segadors (1640-1652), i en concret amb el Setge de Barcelona (1651-1652), que anà acompanyat d’una epidèmia de Pesta.
Així, una possible hipòtesis seria que els cossos recuperats d’aquestes set fosses, tots homes adults d’entre 20-30 anys i sense senyals de violència als seus cossos infligides per armes de foc (mosquets) o blanques (espases o baionetes), es podrien correspondre amb soldats castellans de les tropes de Felip IV, que assetjaven la ciutat de Barcelona l’any 1651-1652, i que van morir a causa de la Pesta que va assolar la ciutat en aquest moment. Aquestes fosses, estarien localitzades just a la reraguarda de la línia fortificada castellana, tot just a les afores del Quartell de Sant Martí. Generalment els morts per pesta els enterraven en calç, fet que no es dóna en aquest cas, potser per problemes d’intendència causat pel conflicte bèl•lic.

D’època contemporània s’excavaren els fonaments de Can Portabella, fàbrica de filats de lli, construïda a partir de l’any 1878, identificant-se algunes crugies de les diverses naus, així com els dipòsits, cisternes i conduccions subterrànies. Aquest edifici es bastí al costat de l’antic Rec Comtal, fossilitzat avui en dia en els actuals carrers del Segre i Josep Soldevila, i que durant el segle XIX continuava funcionant. Aquesta important canalització vertebrà el territori de Barcelona, com a mínim des del segle X, articulant al seu voltant hortes i altres indústries, fins arribar a les grans fàbriques dels segles XIX i XX. Els treballs arqueològics permeteren recuperar fins a 315 metres de llargada del Rec Comtal, que en el seu costat nord enllaçava amb Can Portabella amb un conjunt de contraforts i reforçat per un mur de pedra. Cal destacar també, la troballa de l’antic pont del carrer Riera d’Horta, datat del segle XVIII, i que creuava el Rec Comtal amb una amplada de 17 metres i un paviment de llambordes.