Carta Arqueològica de Barcelona

Intervenció: Carrer Regomir 7-9

 

Situació geogràfica

Context:
Zona urbana
Districte:
Ciutat Vella
Adreces:
Carrer Regomir 7-9
Coordenades UTM fus 31N ED50:
UTM X: 431361,00000 | UTM Y: 4581432,00000

Descripció, imatges i notes històriques

Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida

Descripció:

La intervenció arqueològica va consistir en el seguiment de sis cales de fonamentació que assolien una profunditat de tres metres. Les estructures documentades es poden englobar en diferents fases cronològiques.
El moment alt imperial ve determinat, d’una banda, per la construcció de la muralla d’època augustal, que encerclava la ciutat de Barcelona, i de la qual els treballs duts a terme han permès identificar part de la torre circular que flanquejava la porta praetoria per la vessant est del decumanus maximus, amb un diàmetre de 3,90 m realitzada amb opus vittatum. D’altra banda, s’ha documentat la construcció d’un edifici termal de caire públic, situat fora del recinte emmurallat de la ciutat. L’edificació d’aquest conjunt es data a mitjan del segle I dC – inicis del segle II dC.i se n’han identificat un total de quatre estances: una correspondria a la zona d’accés a l’interior de l’edifici i des del qual s’accediria a l’interior del frigidarium, on s’han documentat les restes d’una piscina de capçalera semicircular amb tres esglaons d’accés, revestida d’opus signinum, amb un diàmetre interior de 3,55 m i una alçada de 1,40 m. També s’ha detectat les restes d’una altre àmbit, i que es tracten d’indicis d’un esglaó construït amb opus sectile, que hauria format part d’una altra piscina de petites dimensions. Cal assenyalar que no s’han pogut determinar els límits exactes d’aquesta estança, arran de la construcció de la muralla d’època baiximperial, la qual absorbeix part del conjunt termal. I finalment, de l’últim àmbit, s’ha documentat un paviment d’opus signinum amb quatre lloses de marbre adossat al mur que delimita aquesta estança per la banda oest i que també es troba revestit d’opus signinum. Aquestes estructures correspondrien a les restes d’una piscina de grans dimensions: caldarium.
Finalment, cal destacar que els murs d’aquest edifici estarien revestits amb estucs pintats de diverses tonalitats, atès que per una banda s’han documentat in situ restes d’estuc de color vermell amb una franja negre i, per altra banda, l’excavació ha permès
localitzar una quantitat significativa de fragments d’estucs en els nivells d’amortització.
Entre mitjan del segle III dC – inicis del segle IV es dugué a terme l’amortització del conjunt termal fet que s’ha de relacionar directament amb la construcció de la nova muralla d’època baiximperial, adossada al parament exterior de la muralla augustal. D’aquest moment, s’ha documentat un tram de muralla de 12 m de longitud, la bestorre semicircular i una torre de planta quadrada. La nova fortificació s’eixampla cap a l’exterior ocupant part del conjunt termal d’època alt imperial. Així s’ha pogut documentar que, tant la muralla com la bestorre circular s’assenten sobre algunes de les estructures termals.
A partir del moment baix imperial i fins al segle XIV no s’ha pogut detectar cap activitat constructiva que hagi deixat una empremta al subsòl. No és fins ben entrada l’època medieval i sobretot en època moderna que apareixen les primeres estructures muraries (es troben en un estat de conservació força precari, fet que impedeix una bona interpretació) que corresponen a edificis domèstics, que aniran patint reformes fins arribar a l’edificació actual.


cronologia i tipologia de les troballes

Patrimoni Immoble / Bens Immobles aïllats / Mur

Cronologia inicial:
Urbà / Roma imperi / 10 a.C. - 299 d.C.
Cronologia final:
Desconeguda

Patrimoni Immoble / Higiene i Salut / Termes

Cronologia inicial:
Urbà / Roma imperi / 10 a.C. - 99 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Antiguitat tardana / 300 - 399 d.C.

Patrimoni Immoble / Bens Immobles aïllats / Mur

Cronologia inicial:
Urbà / Medieval / Predomini del Consell de Cent / 1285 - 1472 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Medieval / Predomini del Consell de Cent / 1285 - 1472 d.C.

Patrimoni Immoble / Hàbitat / Bloc de pisos

Cronologia inicial:
Urbà / Contemporani / 1860 - 1917 d.C.
Cronologia final:
Contemporani (Metropolità) / 1953 - Actualitat

Patrimoni Immoble / Estructures defensives i militars / Torre

Cronologia inicial:
Urbà / Roma imperi / 10 a.C. - 99 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Medieval / 1000 - 1150 d.C.

Patrimoni Immoble / Estructures defensives i militars / Muralla

Cronologia inicial:
Urbà / Roma imperi / 200 - 299 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Medieval / 803 - 1000 d.C.

Informació tècnica i legal

Estat de conservació:

Estat:
Conservació

Protecció:

Proteccions existents:

Protecció Fisica:
Protecció Física

Proteccions legals:

Protecció Generalitat de Catalunya:
Categoria:
Declarat BCIN / BIC
Classificació:
Monument històric
Data Declaració:
03-06-1931
Núm. BOE:
04-06-1931
Núm. Registre Estatal:
(R.I.) - 51 - 0000417
Comentari:
Muralla romana.
Protecció específica de l'Ajuntament de Barcelona (PEPPA 2000):
Nivell de protecció:
Nivell B
Comentari:
Conjunt especial del sector de les muralles romanes.

Actuacions:

Data:
Del 28 d'octubre a l' 11 de novembre de 2009
Tipus:
Sondeig
Tipus admin..:
Preventiva
Director / Autor:
Núria Cabañas Anguita; Esteve Nadal Roma; Actium, s.l.
Motivació:
Rehabilitació integral de l'edifici
Promotor/propietari:
Foment de Ciutat Vella, s.l.

Documentació

Documentació:

Llicència de Creative CommonsAquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons

Bibliografia:

  • NADAL ROMA, E., 2010. "Carrer del Regomir, 7-9", Anuari d'arqueologia i patrimoni de Barcelona 2009. Muhba, Institut de Cultura, Ajuntament de Barcelona. p. 166.
  • PUIG VERDAGUER, F.; RODÀ, I., 2010. Les muralles de Barcino. Noves aportacions al coneixement de l'evolució dels seus sistemes de fortificació, Institut de Cultura - MUHBA, Barcelona.
  • PUIG VERDAGUER, F.; RODÀ, I., 2010. Las murallas de Barcino. Nuevas aportaciones al conocimiento de la evolución de sus sistemas de fortificación, Institut de Cultura - MUHBA, Barcelona.
  • PUIG VERDAGUER, F., 1999. "Ciutat i muralla de Barcino", Catalunya Romànica. Del Romà al Romànic. Història, art i cultura de la Tararconense mediterrània entre els segle IV i X, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, pp. 84-86.
  • MIRÓ, C.; PUIG, F., 2000. "Edificios termales públicos y privados en Barcino", Termas Romanas en el Occidente del Imperio: II Coloquio Internacional de Arqueología en Gijón, VTP Editorial, Gijón, pp. 171-178.
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., 2010. "Barcino, de colonia augustea a sede regia en época visigoda. Las transformaciones urbanas a la luz de las nuevas aportaciones de la arqueología". Arqueología, Patrimonio, y desarrollo urbano. Problemática y soluciones, Girona, pp. 31-49.
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., "La Barcelona tardoantiga: urbanisme, societat i comerç als segles V-VII". XI Congrés d'Història de Barcelona, La ciutat en xarxa (Barcelona, 2009), Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona. [Data de consulta: 24/11/2010] http://www.bcn.cat/arxiu/arxiuhistoric/catala/activitats/congres/11congres/resums11.html
  • HERNÁNDEZ-GASCH, J., 2006. "El 'castellum' de 'Barcino', espai public monimentalitzat en el segle I dC: les excavacions de Regomir 6", Tribuna d'Arqueologia (2004-2005), Generalitat de Catalunya, Barcelona, pp. 245-270.
  • HERNÁNDEZ-GASCH, J., 2006. "The Castellum of Barcino: from its early roman empire origins as a monumental public place to the late antiquity fortress", Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Quarhis 02, MHCB, Barcelona, pp. 74-91.

Carta Arqueològica de Barcelona + 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona

Llicència de Creative Commonsa
Carta Arqueològica és un producte realitzat pel Servei d'Arqueologia de l’Institut de Cultura de Barcelona Per a més informació podeu contactar amb docu_arqueologia@bcn.cat | Ajuntament de Barcelona