Pend: prop_33: Positius. Estratigrafia no exhaurida
Pend: prop_34:
La intervenció arqueològica va consistir en el seguiment de sis cales de fonamentació que assolien una profunditat de tres metres. Les estructures documentades es poden englobar en diferents fases cronològiques.
El moment alt imperial ve determinat, d’una banda, per la construcció de la muralla d’època augustal, que encerclava la ciutat de Barcelona, i de la qual els treballs duts a terme han permès identificar part de la torre circular que flanquejava la porta praetoria per la vessant est del decumanus maximus, amb un diàmetre de 3,90 m realitzada amb opus vittatum. D’altra banda, s’ha documentat la construcció d’un edifici termal de caire públic, situat fora del recinte emmurallat de la ciutat. L’edificació d’aquest conjunt es data a mitjan del segle I dC – inicis del segle II dC.i se n’han identificat un total de quatre estances: una correspondria a la zona d’accés a l’interior de l’edifici i des del qual s’accediria a l’interior del frigidarium, on s’han documentat les restes d’una piscina de capçalera semicircular amb tres esglaons d’accés, revestida d’opus signinum, amb un diàmetre interior de 3,55 m i una alçada de 1,40 m. També s’ha detectat les restes d’una altre àmbit, i que es tracten d’indicis d’un esglaó construït amb opus sectile, que hauria format part d’una altra piscina de petites dimensions. Cal assenyalar que no s’han pogut determinar els límits exactes d’aquesta estança, arran de la construcció de la muralla d’època baiximperial, la qual absorbeix part del conjunt termal. I finalment, de l’últim àmbit, s’ha documentat un paviment d’opus signinum amb quatre lloses de marbre adossat al mur que delimita aquesta estança per la banda oest i que també es troba revestit d’opus signinum. Aquestes estructures correspondrien a les restes d’una piscina de grans dimensions: caldarium.
Finalment, cal destacar que els murs d’aquest edifici estarien revestits amb estucs pintats de diverses tonalitats, atès que per una banda s’han documentat in situ restes d’estuc de color vermell amb una franja negre i, per altra banda, l’excavació ha permès
localitzar una quantitat significativa de fragments d’estucs en els nivells d’amortització.
Entre mitjan del segle III dC – inicis del segle IV es dugué a terme l’amortització del conjunt termal fet que s’ha de relacionar directament amb la construcció de la nova muralla d’època baiximperial, adossada al parament exterior de la muralla augustal. D’aquest moment, s’ha documentat un tram de muralla de 12 m de longitud, la bestorre semicircular i una torre de planta quadrada. La nova fortificació s’eixampla cap a l’exterior ocupant part del conjunt termal d’època alt imperial. Així s’ha pogut documentar que, tant la muralla com la bestorre circular s’assenten sobre algunes de les estructures termals.
A partir del moment baix imperial i fins al segle XIV no s’ha pogut detectar cap activitat constructiva que hagi deixat una empremta al subsòl. No és fins ben entrada l’època medieval i sobretot en època moderna que apareixen les primeres estructures muraries (es troben en un estat de conservació força precari, fet que impedeix una bona interpretació) que corresponen a edificis domèstics, que aniran patint reformes fins arribar a l’edificació actual.
Pend: resume_project1
