Resultats: Positius. Estratigrafia exhaurida
El 1970 es realitza una intervenció arqueològica a la vil•la romana situada a l'illa de cases formada entre el carrer Numància, el carrer Caravel•la la Niña, el carrer Nao Santa Maria i l'avinguda Diagonal, en el que eren els antics camps de conreu de la masia de Can Batllori. Les estructures documentades ens parlen de les restes d'un hàbitat rural.
El 29 d'octubre de 1981 s'inicià una intervenció arqueològica preventiva motivada per la construcció d'uns blocs d'habitatges. L'actuació es centrà principalment en diversos indrets. Identificats com a zones.
Zona A: En una àrea d'uns 18 per 10 m i a 1,20 m de profunditat una instal•lació de 12 dòlies, i restes d'altres fins un total de 20, de 0,80 m de diàmetre, conservades in situ pràcticament fins la seva meitat -0,60 a 0,80 m d'alçada- perfectament disposades, a l'igual que les restes de les estructures de la vil•la, definint part d'un magatzem de la casa rural romana. Vist el seu estat fragmentari i la seva futura ubicació en aquest mateix lloc d'un bloc d'habitatges, una vegada documentats es tragueren i traslladaren al Museu per a la seva restauració i conservació.
Zona B: A uns 14 m de l'anterior en direcció a l'edifici de l'antiga clínica del Dr. Conill, es va localitzar un mur i part d'altres que conjuntament configuren dues habitacions o dependències de la casa. Per quedar totalment aïllats dels altres conjunts i conservar-se únicament dues de les filades de la fonamentació.
Zona C: A uns 17 m, de l'anterior, ja dintre del pati lateral de la clínica esmentada, lloc on es posà de manifest en 1970 part dels banys de la casa romana, s'ha trobat una altra part del conjunt termal per uns murs que defineixen altres dependències així com un dipòsit de la seva conducció de desaigües.
Les prospeccions realitzades en altres sectors han estat del tot negatives i han posat de manifest un estat de remoció general que fa suposar la desaparició de qualsevol possible vestigi que hi hagués quedat.
A l'any 1996, es va realitzar un inventari del material arqueològic per part dels arqueòlegs Jordi Auladell i Josefa Huertas. El conjunt no constituïa un impediment per a la nova edificació ja que quedava situat en una superfície destinada a jardí i ampliació del vial. Així, es va creure convenient la seva conservació, cobrint les restes amb sorra com a mesura de protecció, mentre es duien a terme les obres d'enderrocament i construcció dels blocs de vivendes.
Tipus: Actuacions d'investigadors i estudiosos | Data: 1962
Llibert Piera Fibla
Descobriment de 4 sitges.
Tipus: Notícies / documents | Data: 1981
El jaciment va ser conegut com Sitges de les Corts.
+ 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona
