Carta Arqueològica de Barcelona

Intervención: Can Batllori

 

Situación geográfica

Context:
Zona urbana
Districte:
Les Corts
Codi de parcel·la:
2
Codi d'illa:
2
Adreces:
Carrer Numància
Carrer Caravel·la La Niña
Carrer Nao Santa Maria
Avinguda Diagonal
Coordenades UTM fus 31N ED50:
UTM X: 427479,00000 | UTM Y: 4582524,00000

Descripción, imágenes y notas históricas

Nombre singular: Can Batllori

Resultats: Positius. Estratigrafia exhaurida

Descripció:

El 1970 es realitza una intervenció arqueològica a la vil•la romana situada a l'illa de cases formada entre el carrer Numància, el carrer Caravel•la la Niña, el carrer Nao Santa Maria i l'avinguda Diagonal, en el que eren els antics camps de conreu de la masia de Can Batllori. Les estructures documentades ens parlen de les restes d'un hàbitat rural.
El 29 d'octubre de 1981 s'inicià una intervenció arqueològica preventiva motivada per la construcció d'uns blocs d'habitatges. L'actuació es centrà principalment en diversos indrets. Identificats com a zones.
Zona A: En una àrea d'uns 18 per 10 m i a 1,20 m de profunditat una instal•lació de 12 dòlies, i restes d'altres fins un total de 20, de 0,80 m de diàmetre, conservades in situ pràcticament fins la seva meitat -0,60 a 0,80 m d'alçada- perfectament disposades, a l'igual que les restes de les estructures de la vil•la, definint part d'un magatzem de la casa rural romana. Vist el seu estat fragmentari i la seva futura ubicació en aquest mateix lloc d'un bloc d'habitatges, una vegada documentats es tragueren i traslladaren al Museu per a la seva restauració i conservació.
Zona B: A uns 14 m de l'anterior en direcció a l'edifici de l'antiga clínica del Dr. Conill, es va localitzar un mur i part d'altres que conjuntament configuren dues habitacions o dependències de la casa. Per quedar totalment aïllats dels altres conjunts i conservar-se únicament dues de les filades de la fonamentació.
Zona C: A uns 17 m, de l'anterior, ja dintre del pati lateral de la clínica esmentada, lloc on es posà de manifest en 1970 part dels banys de la casa romana, s'ha trobat una altra part del conjunt termal per uns murs que defineixen altres dependències així com un dipòsit de la seva conducció de desaigües.
Les prospeccions realitzades en altres sectors han estat del tot negatives i han posat de manifest un estat de remoció general que fa suposar la desaparició de qualsevol possible vestigi que hi hagués quedat.
A l'any 1996, es va realitzar un inventari del material arqueològic per part dels arqueòlegs Jordi Auladell i Josefa Huertas. El conjunt no constituïa un impediment per a la nova edificació ja que quedava situat en una superfície destinada a jardí i ampliació del vial. Així, es va creure convenient la seva conservació, cobrint les restes amb sorra com a mesura de protecció, mentre es duien a terme les obres d'enderrocament i construcció dels blocs de vivendes.

Notícies històriques:

  • Tipus: Actuacions d'investigadors i estudiosos | Data: 1962

    Llibert Piera Fibla

    Descobriment de 4 sitges.

  • Tipus: Notícies / documents | Data: 1981

    El jaciment va ser conegut com Sitges de les Corts.


Cronología y tipología de los hallazgos

Patrimoni Immoble / Hàbitat / Vil·la

Cronologia inicial:
Urbà / Roma imperi / 10 a.C. - 99 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Roma imperi / 200 - 299 d.C.

Información técnica y legal

Estat de conservació:

Estat:
Desconegut

Protecció:

Proteccions existents:

Protecció Fisica:
Protecció Física

Proteccions legals:

Protecció Generalitat de Catalunya:
Categoria:
Protecció Legal
Classificació:
Clases
Protecció específica de l'Ajuntament de Barcelona (PEPPA 2000):
Nivell de protecció:
Protecció legal Ajuntament

Actuacions:

Data:
1 al 31 d'octubre de 1981
Tipus:
Tipus d'actuació
Tipus admin..:
Urgència
Director / Autor:
Josep Oriol Granados Garcia
Motivació:
Promotor/propietari:

Documentación

Bibliografia:

  • GORGES, J.-G., 1979. Les villas hispano-romaines. Inventaire et Problématique archéologiques, Dépositaire: Diffusion E. de Boccard. Publications du Centre Pierre Paris (E.R.A. 522) -4-, Paris.
  • GRANADOS GARCIA, J. O., 1984. "Los primeros pobladores del Pla", I Congrés d'Història del Pla de Barcelona, Institut Municipal d'Història, La Magrana, Barcelona, pp. 67-82.
  • GRANADOS GARCÍA, J. O.; RODÀ, I., 1993. "La Barcelona de l'època romana", III Congrés d'Història de Barcelona. Ponències i Comunicacions 1, Institut Municipal d'Història - Ajuntament de Barcelona, Barcelona, pp. 11-24.
  • GRANADOS GARCÍA, J. O.; RODÀ, I., 1993. "Barcelona a la baixa romanitat", III Congrés d'Història de Barcelona. Ponències i Comunicacions 1, Institut Municipal d'Història - Ajuntament de Barcelona, Barcelona, pp. 25-46.
  • GRANADOS GARCÍA, J. O.; TRAVESSET, M., 1979. "Necrópolis de una villa romana descubierta en la Travessera de les Corts (Barcelona)", XV Congreso Nacional de Arqueología (Lugo, 1977; Zaragoza 1979), Universidad de Zaragoza, Zaragoza, pp. 1003-1018.
  • MAÑÉ, A., 1975. "Les sitges ibèriques. La vila i necròpolis romanes de Can Batllori (Sarrià)", Circular del Centre Excursionista "Els Blaus", Barcelona, pp. 10-12.
  • MENÉNDEZ PABLO, F. X. , 1998. "Les Corts en època romana: el poblament rural i la xarxa viària del sector meridional del Pla de Barcelona", I Jornades de Recerca Històrica de Les Corts. Ponències i comunicacions (Barcelona, 14 i 15 de març de 1997), Quaderns de l'Arxiu 3, Arxiu Municipal del Districte de les Corts, Barcelona, pp. 59-74.
  • NAVARRO MOLLEVÍ, I., 1993. Masies de Les Corts: Torres, masos i altres cases, Arxiu Municipal del Districte de Les Corts, Barcelona.
  • PIERA FIBLA, Ll. , 1993. “Resultats de les prospeccions a diversos jaciments ibèrics i romans de Catalunya”, Empúries. Revista de Prehistòria, Arqueologia i Etnologia, vol. 48-50, II, Ricard Batista i Noguera (dir.), Diputació de Barcelona, Barcelona, pp. 206-211.
  • RODÀ, I., 1977. "La dispersión del poblamiento en el término de Barcelona en la época anterromana", Cuadernos de Arqueologia e Historia de la Ciudad, XVII, Ajuntament de Barcelona - Museu d'Història de la Ciutat, Barcelona, pp. 47-92.
  • VERRIÉ, F.P., SOL, J.; ADROER, A.; RODÀ, I., 1973. "Actividades arqueológicas del Museu de Historia de la Ciudad en los últimos cinco años", XII Congreso Nacional de Arqueología (Jaén, 1971), Zaragoza, pp. 769-788.

Carta Arqueològica de Barcelona + 3000 puntos de interés arqueológico geolocalizados y tipificados.
Todo aquello de interés arqueológico hallado en Barcelona.

Este obra está bajo una
Carta Arqueològica es un producto realizado por el Servei d'Arqueologia del Institut de Cultura de Barcelona Para más información podéis contactar con docu_arqueologia@bcn.cat | Ajuntament de Barcelona