Carta Arqueològica de Barcelona

Intervenció: Montjuïc

 

Situació geogràfica

Context:
Zona urbana
Districte:
Sants-Montjuïc
Codi de parcel·la:
1
Adreces:
Ferrocarril Catalans, Avinguda
Coordenades UTM fus 31N ED50:
UTM X: 428551,00000 | UTM Y: 4578720,00000

Descripció, imatges i notes històriques

Nom singular: Montjuïc

Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida

Descripció:

La intervenció arqueològica es va efectuar amb motiu de la construcció de la construcció de l'avinguda dels Ferrocarrils que, seguint el traçat de l'antiga via del tren de Magòria al port, enllaçava el Cinturó Litoral amb el carrer del Foc, constituint un dels accessos a l'Anella Olímpica.
La zona que ja havia estat prospectada en diverses ocasions, principalment durant la campanya de 1984, es correspon amb la part baixa de la vessant oest, sud-oest i sud del turó del Castell de Port, entre el carrer del Foc -més concretament el Centre Cívic de la Bàscula- i l'accés al Fossar de la Pedrera.
En aquest indret s'ubicava el conjunt de sitges localitzat el 1929 i excavat el 1946 entorn del Pont de l'Esparver, on es va documentar una estratigrafia amb un alt contingut de materials d'època ibèrica, així com els testimonis de la pedrera romana que afloraven als marges d'ambdós costats de la via del tren a l'extrem del carrer Negrell.
La intervenció arqueològica es va dividir en quatre sectors diferenciats: Pont de l'Esparver, Zona Sitges, Zona Talús i Zona Pedrera.
A l’àrea coneguda com a Pont de l’Esparver, es va obrir una gran esplanada de forma allargada de 800 m. Les primeres capes –de cronologia contemporània- es van excavar amb retroexcavadora, a partir que varen aflorar els estrats arqueològics. La prospecció va permetre constatar l’existència d’un retall reblert amb deixalles i residus d’època recent sobre una zona popularment coneguda com “la balsa”.
Les troballes efectuades en aquest sector de la intervenció s’han de posar en relació amb un torrent que deuria existir en època ibèrica. Es tracta de diverses sedimentacions efectuades per les diferents èpoques de crescuda de les torrenteres, en els moments de pluges fortes.
Cal assenyalar que les troballes efectuades en aquest sector de la intervenció s’han de posar en relació amb un torrent que deuria existir en època ibèrica. Es tracta de diverses sedimentacions efectuades per les diferents èpoques de crescuda de les torrenteres, en els moments de pluges fortes.
El material localitzar en aquest indret prové dels estrats de la part alta del turó, per tant no podem extreure conclusions pel que fa a zones d’hàbitat i d’ocupació. Si que es pot definir, però, un marc cronològic d’ocupació de la zona que aniria des d’un segle V aC fins un segle II aC, malgrat tampoc es poden actora fases concretes de vida o abandonament de l’indret.
L’àrea del Pont de l’Esparver, és una zona exògena del poblat, però propera i s’ha de posar en relació amb l’àrea adjacent d’aquest possible poblat que existia a Montjuïc en època ibèrica, a la part alta del talús excavat en aquesta intervenció. Per tant la zona del Pont no es tracta d’una zona d’hàbitat sinó més aviat relacionada amb l’acotament i el tancament del conjunt de sitges del Port.
Respecte a l’àrea identificada com a Zona Sitges que compren el sector entre la pedrera romana i el Pont de l’Esparver. Es va localitzar un total de 22 sitges. En relació a la cronologia d’aquests contenidors, no es coneix el moment de la seva construcció. Pel que fa al seus rebliments –no gaire llunyans del seu darrer moment d’ús- podem precisar diferents fases d’abandonament. 3 d’aquestes estructures van ser reblertes al segle IV aC, mentre que altres 5, van ser reomplertes a finals del segle III aC. El reaprofitament de sitges com a llocs d’enterrament, és un fet inusual, però no insòlit, malgrat normalment es tracten d’incineracions. Així mateix és freqüent la troballa de restes humanes disperses dins del rebliment de sitges ibèriques, a Montjuïc s’han localitzar dos cranis, dins el rebliment de dues sitges.
Es va assenyalat com a Zona Talús, l’àrea del sector amb fort pendent que anava des dels voltants del Castell de Port fins a l’antiga via de Magòria. Només es van documentar les estructures que s’exhumaven en el treball de les màquines, en uns nivells superficials. Per la no afectació d’aquest sector per l’obra de construcció dels nous vials d’accés, es va procedir a deixar les restes com a reserva arqueològica. Les restes es troben relacionades amb una possible zona d’hàbitat o d’encerclament de la zona de les sitges d’època ibèrica.
L’anomenada Zona Pedrera correspon a una àrea que ocupava un total de 200 m3 que va posar al descobert un front de pedrera d'uns 50 m de longitud i uns 10 metres d'alçada. Per problemes tècnics de la construcció no es va poder arribar a excavar el límit final de l'extracció. Es tracta, doncs, d'una explotació a cel obert dels gresos de la zona, on es treballava en diversos plans d'extracció, tant en sentit horitzontal com vertical, que produïa l'esglaonat que caracteritza aquest tipus de pedrera. En aquest sector es varen localitzar tres forns que es trobaven situats sobre el talús que cobria el front de la pedrera. El primer forn estava format per una estructura de morfologia amb tendència cilíndrica d'uns 3,04 metres d'alçada conservada, i un diàmetre mitjà de 2,61 metres, constituint un volum d'uns 16,2 m3, interpretat com un forn de calç.
Del segon forn en restava només una mínima part de la paret est de la zona de combustió o caldera. El tercer forn, finalment, és va interpretar com un forn de teules. La morfologia que podia apreciar-se en la secció visible, era irregularment oblonga, amb la part superior més ampla que la inferior. Les seves dimensions aproximades eren de 1,8 metres d'alçada màxima conservada i de 2,40 metres d'amplada màxima. Les parets de tovot, alterades, presentaven un gruix mitjà de 10 centímetres.
També van ser documentats a la zona oest/sud-oest alguns orificis que van ser atribuïts a l'existència d'alguna de les mines de terra d'escudella situades en la zona i que podrien haver contribuït en el desplomament d'aquesta estructura, assentant-se, una mica enfonsada, sobre un substrat de sorres deltaiques, que en aquest nivell s'intercalen entre els sediments d'origen continental.
En la part baixa del front del talús i a pocs metres del carrer de la Mare de Déu del Port, va ser diferenciada una petita franja d'uns 5 centímetres de gruix, de sediment marronós de textura argilo-sorrenca que es barrejava entre una capa de margues blau-verdoses. En aquest es va trobar un petit fragment de mosaic, molt alterat, format per tessel·les de marbre blanc, el qual estava basculat cap a l'interior del talús. Les pròpies característiques d'aquest dipòsit arqueològic, indiquen una procedència exògena, presumiblement abocats o esllavissats.

Notícies històriques:

  • Tipus: Actuacions d'investigadors i estudiosos | Data: 1929

    Josep de Calassanç Serra i Ràfols

    Localització de les sitges entorn al Pont de l'Esparver.

  • Tipus: Actuacions | Data: 1946

    Josep de Calassanç Serra i Ràfols

    Realització d'una campanya arqueològica entorn al Pont de l'Esparver.


cronologia i tipologia de les troballes

Patrimoni Immoble / Àrea productiva / Agrícola / Sitja

Cronologia inicial:
Preurbà / Protohistòria / Ferro-ibèric ple. 450 - 200 a.C.
Cronologia final:
Preurbà / Protohistòria / Ferro-ibèric final. 199 - 50 a.C.

Patrimoni Immoble / Hàbitat / Poblat

Cronologia inicial:
Preurbà / Protohistòria / Ferro-ibèric ple. 450 - 200 a.C.
Cronologia final:
Preurbà / Protohistòria / Ferro-ibèric final. 199 - 50 a.C.

Patrimoni Immoble / Àrea productiva / Pedrera

Cronologia inicial:
Urbà / Roma imperi / 10 a.C. - 99 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Roma imperi / 10 a.C. - 299 d.C.

Patrimoni Immoble / Àrea productiva / Indústria / Forn

Cronologia inicial:
Urbà / Modern / 1472 - 1714 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Modern / 1714 - 1836 d.C.

Patrimoni Immoble / Àrea productiva / Mineria

Cronologia inicial:
Urbà / Modern / 1472 - 1836 d.C.
Cronologia final:
Cronologia

Informació tècnica i legal

Estat de conservació:

Estat:
Parcialment eliminat / Amb control arqueològic

Protecció:

Proteccions existents:

Protecció Fisica:
Protecció Física

Proteccions legals:

Protecció Generalitat de Catalunya:
Categoria:
Protecció Legal
Classificació:
Clases
Protecció específica de l'Ajuntament de Barcelona (PEPPA 2000):
Nivell de protecció:
Protecció legal Ajuntament

Actuacions:

Data:
Tipus:
Excavació
Tipus admin..:
Urgència
Director / Autor:
Rosa Maria Blanch / Carmé Miró / Helena Miró / Emili Revilla / Albert Vilaseca
Motivació:
Afectació per la construcció de la nova via
Promotor/propietari:
Institut Municipal de Promoció Urbanística / Anella Olímpica de Montjuïc SA

Documentació

Documentació:

Llicència de Creative CommonsAquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons

Bibliografia:

  • ALMAGRO, M.; SERRA RÀFOLS, J.; COLOMINAS, J., 1945. "Carta Arqueológica de España: Barcelona", Archivo Español de Arqueología XX, C.S.I.C - Instituto Diego Velázquez, Madrid.
  • ASENSIO, D. [et al.]., "Montjuïc: focus de poder a la Laietània i centre comercial i redistribuïdor a la Mediterrània", XI Congrés d'Història de Barcelona. La ciutat en xarxa (Barcelona, 2009), Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona. [Data de consulta: 24/11/2010] http://www.bcn.cat/arxiu/arxiuhistoric/catala/activitats/congres/11congres/resums11.html
  • ASENSIO, D.; CELA, X.; MIRÓ, C.; REVILLA, E., 2009. "El nucli ibèric de Montjuïc. Les sitges de Magòria o de Port. Barcelona", Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Quarhis, 05, MUHBA, Barcelona, pp. 13-85.
  • ASENSIO, D.; CELA, X.; MIRÓ, C.; REVILLA, E., 2009. "El nucli ibèric de Montjuïc. Les sitges de Magòria o de Port. Barcelona", Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Quarhis, 05, MUHBA, Barcelona, pp. 13-85.
  • AULADELL MARQUÈS, J., 2004. Tecnologia del treball del ferro al nordest peninsular en l'ibèric antic i ple, tesi de Llicenciatura, Universitat de Barcelona, Barcelona.
  • BLANCH, R. M. [et al.], 1993. "La pedrera romana de Montjuïc", III Congrés d'Història de Barcelona. Ponències i Comunicacions 1, Institut Municipal d'Història. Ajuntament de Barcelona, Barcelona, pp. 129-137.
  • BLANCH, R. M. [et al.], 1993. "Un gran magatzem laietà al Mont Jovis: les sitges del Port (Montjuïc, Barcelona)", III Congrés d’Història de Barcelona, Barcelona, pp. 119-126.
  • BURCH, J., 1995. L'emmagatzematge de cereals en sitges d'època ibèrica al nord-est de Catalunya, tesi doctoral, Universitat de Girona.
  • CARRERAS, C., 2009. “Preliminars: L’estudi del territori de la colònia i les primeres terrisseries”. Barcino I. Marques i terrisseries d’àmfores en el Pla de Barcelona. Ed. Carrera, C.&Guitart, J. IEC,ICAT, Barcelona, pp. 11-20
  • DE LA VEGA GÓMEZ, J., 1977. "Documents per a la carta arqueològica del Pla de Barcelona", Butlletí Mediterrania 10, Barcelona, pp. 9-44.
  • GRANADOS GARCIA, J. O., 1978. Barcelona, de la Prehistoria a la romanización, Ajuntament de Barcelona - Museu d'Història de la Ciutat, Barcelona.
  • GRANADOS GARCIA, J. O., 1984. "Los primeros pobladores del Pla", I Congrés d'Història del Pla de Barcelona, Institut Municipal d'Història, La Magrana, Barcelona, pp. 67-82.
  • GRANADOS GARCÍA, J. O., 1982. "Cerámicas de importación halladas en los silos del Port (Barcelona)", Helike, 1, Elx, pp. 163-181.
  • GRANADOS GARCÍA, J. O. [et al.]., 1986. "Montjuïc dins el context del món ibèric laietà antic", VI Col·loqui Internacional d'Arqueologia de Puigcerdà, Puigcerdà, pp. 211-218.
  • GRANADOS GARCÍA, J. O.; RODÀ, I., 1993. "La Barcelona de l'època romana", III Congrés d'Història de Barcelona. Ponències i Comunicacions 1, Institut Municipal d'Història - Ajuntament de Barcelona, Barcelona, pp. 11-24.
  • GRANADOS GARCÍA, O., 1991. "Les darreres intervencions arqueològiques a Barcelona", Tribuna d’arqueologia 1989-1990, Generalitat de Catalunya: Departament de Cultura, Barcelona, pp. 147-148.
  • MIRÓ ALAIX, C., 1998. "El passat antic de la muntanya de Montjuïc", Els barris de Barcelona II, Sants-Montjuïc, Les Corts, Sarrià-Sant Gervasi, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, pp. 18-25.
  • MIRÓ ALAIX, C., 2009. "El carro ibèric de les sitges del Port de Montjuïc, Barcelona. En record i homenatge a Josep de Calassanç Serra i Ràfols", Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Quarhis 05, MUHBA, Barcelona, pp. 86-103.
  • MIRÓ ALAIX, C., 2001. "Els ibers al Pla de Barcelona: el poblat ibèric de Montjuïc", De Barcino a Barcinona (segles I-VII), MHCB, Barcelona, pp. 112-139.
  • MIRÓ ALAIX, M. T., 1989. "Les sitges del port (Montjuïc)", Montjuïc a la Barcelona antiga, Museu d'Història de la Ciutat, Barcelona.
  • MIRÓ, C., 2001. "El passat antic de la muntanya de Montjuïc, Els barris de Barcelona: Sants-Montjuïc, Les Corts, Sarrià-Sant Gervasi", Jaume Sobrequés (dir.), vol.II, Enciclopèdia Catalana. Ajuntament de Barcelona, Barcelona.
  • PIERA FIBLA, Ll. , 1993. “Resultats de les prospeccions a diversos jaciments ibèrics i romans de Catalunya”, Empúries. Revista de Prehistòria, Arqueologia i Etnologia, vol. 48-50, II, Ricard Batista i Noguera (dir.), Diputació de Barcelona, Barcelona, pp. 206-211.
  • ROCA BLANCH, E., 2000. Montjuïc, la muntanya de la ciutat, Institut d'Estudis Catalans, Barcelona.
  • ROCA ROCA, J., 1917. "Montjuich. Notas históricas y descriptivas, Barcelona". Boletín de la Sociedad de Atracción de Forasteros (Syndicat d'Initiative) XXIX, Ajuntament de Barcelona - Diputació de Barcelona, Barcelona, pp. 18-72.
  • SERRA RÀFOLS, J. de C., 1974. "Las relaciones comerciales entre Iberia y Grecia durante la segunda Edad del Hierro", Simposio Internacional de Colonizaciones, Barcelona.
  • VIVES, E.; MIRÓ, C., 1991. "Restos humanos de época ibérica en Montjuïc (Barcelona). La excavación de l'Avinguda dels Ferrocarrils Catalans-Antiga Via de Magòria- en la montaña de Montjuïc", VII Congreso de Antropología Biológica de España, Granada.
  • VIVES, E.; MIRÓ, C., 1991. "Restos humanos de época ibérica en Montjuïc (Barcelona). La excavación de la Avinguda dels Ferrocarrils Catalans -antiga Via de Magòria- en la montaña de Montjuïc", Nuevas perspectivas en Antropología, Granada, pp. 1073-1088.

Carta Arqueològica de Barcelona + 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona

Llicència de Creative Commonsa
Carta Arqueològica és un producte realitzat pel Servei d'Arqueologia de l’Institut de Cultura de Barcelona Per a més informació podeu contactar amb docu_arqueologia@bcn.cat | Ajuntament de Barcelona