Descripció:

La intervenció arqueològica es va efectuar amb motiu de la construcció de la construcció de l'avinguda dels Ferrocarrils que, seguint el traçat de l'antiga via del tren de Magòria al port, enllaçava el Cinturó Litoral amb el carrer del Foc, constituint un dels accessos a l'Anella Olímpica.
La zona que ja havia estat prospectada en diverses ocasions, principalment durant la campanya de 1984, es correspon amb la part baixa de la vessant oest, sud-oest i sud del turó del Castell de Port, entre el carrer del Foc -més concretament el Centre Cívic de la Bàscula- i l'accés al Fossar de la Pedrera.
En aquest indret s'ubicava el conjunt de sitges localitzat el 1929 i excavat el 1946 entorn del Pont de l'Esparver, on es va documentar una estratigrafia amb un alt contingut de materials d'època ibèrica, així com els testimonis de la pedrera romana que afloraven als marges d'ambdós costats de la via del tren a l'extrem del carrer Negrell.
La intervenció arqueològica es va dividir en quatre sectors diferenciats: Pont de l'Esparver, Zona Sitges, Zona Talús i Zona Pedrera.
A l’àrea coneguda com a Pont de l’Esparver, es va obrir una gran esplanada de forma allargada de 800 m. Les primeres capes –de cronologia contemporània- es van excavar amb retroexcavadora, a partir que varen aflorar els estrats arqueològics. La prospecció va permetre constatar l’existència d’un retall reblert amb deixalles i residus d’època recent sobre una zona popularment coneguda com “la balsa”.
Les troballes efectuades en aquest sector de la intervenció s’han de posar en relació amb un torrent que deuria existir en època ibèrica. Es tracta de diverses sedimentacions efectuades per les diferents èpoques de crescuda de les torrenteres, en els moments de pluges fortes.
Cal assenyalar que les troballes efectuades en aquest sector de la intervenció s’han de posar en relació amb un torrent que deuria existir en època ibèrica. Es tracta de diverses sedimentacions efectuades per les diferents èpoques de crescuda de les torrenteres, en els moments de pluges fortes.
El material localitzar en aquest indret prové dels estrats de la part alta del turó, per tant no podem extreure conclusions pel que fa a zones d’hàbitat i d’ocupació. Si que es pot definir, però, un marc cronològic d’ocupació de la zona que aniria des d’un segle V aC fins un segle II aC, malgrat tampoc es poden actora fases concretes de vida o abandonament de l’indret.
L’àrea del Pont de l’Esparver, és una zona exògena del poblat, però propera i s’ha de posar en relació amb l’àrea adjacent d’aquest possible poblat que existia a Montjuïc en època ibèrica, a la part alta del talús excavat en aquesta intervenció. Per tant la zona del Pont no es tracta d’una zona d’hàbitat sinó més aviat relacionada amb l’acotament i el tancament del conjunt de sitges del Port.
Respecte a l’àrea identificada com a Zona Sitges que compren el sector entre la pedrera romana i el Pont de l’Esparver. Es va localitzar un total de 22 sitges. En relació a la cronologia d’aquests contenidors, no es coneix el moment de la seva construcció. Pel que fa al seus rebliments –no gaire llunyans del seu darrer moment d’ús- podem precisar diferents fases d’abandonament. 3 d’aquestes estructures van ser reblertes al segle IV aC, mentre que altres 5, van ser reomplertes a finals del segle III aC. El reaprofitament de sitges com a llocs d’enterrament, és un fet inusual, però no insòlit, malgrat normalment es tracten d’incineracions. Així mateix és freqüent la troballa de restes humanes disperses dins del rebliment de sitges ibèriques, a Montjuïc s’han localitzar dos cranis, dins el rebliment de dues sitges.
Es va assenyalat com a Zona Talús, l’àrea del sector amb fort pendent que anava des dels voltants del Castell de Port fins a l’antiga via de Magòria. Només es van documentar les estructures que s’exhumaven en el treball de les màquines, en uns nivells superficials. Per la no afectació d’aquest sector per l’obra de construcció dels nous vials d’accés, es va procedir a deixar les restes com a reserva arqueològica. Les restes es troben relacionades amb una possible zona d’hàbitat o d’encerclament de la zona de les sitges d’època ibèrica.
L’anomenada Zona Pedrera correspon a una àrea que ocupava un total de 200 m3 que va posar al descobert un front de pedrera d'uns 50 m de longitud i uns 10 metres d'alçada. Per problemes tècnics de la construcció no es va poder arribar a excavar el límit final de l'extracció. Es tracta, doncs, d'una explotació a cel obert dels gresos de la zona, on es treballava en diversos plans d'extracció, tant en sentit horitzontal com vertical, que produïa l'esglaonat que caracteritza aquest tipus de pedrera. En aquest sector es varen localitzar tres forns que es trobaven situats sobre el talús que cobria el front de la pedrera. El primer forn estava format per una estructura de morfologia amb tendència cilíndrica d'uns 3,04 metres d'alçada conservada, i un diàmetre mitjà de 2,61 metres, constituint un volum d'uns 16,2 m3, interpretat com un forn de calç.
Del segon forn en restava només una mínima part de la paret est de la zona de combustió o caldera. El tercer forn, finalment, és va interpretar com un forn de teules. La morfologia que podia apreciar-se en la secció visible, era irregularment oblonga, amb la part superior més ampla que la inferior. Les seves dimensions aproximades eren de 1,8 metres d'alçada màxima conservada i de 2,40 metres d'amplada màxima. Les parets de tovot, alterades, presentaven un gruix mitjà de 10 centímetres.
També van ser documentats a la zona oest/sud-oest alguns orificis que van ser atribuïts a l'existència d'alguna de les mines de terra d'escudella situades en la zona i que podrien haver contribuït en el desplomament d'aquesta estructura, assentant-se, una mica enfonsada, sobre un substrat de sorres deltaiques, que en aquest nivell s'intercalen entre els sediments d'origen continental.
En la part baixa del front del talús i a pocs metres del carrer de la Mare de Déu del Port, va ser diferenciada una petita franja d'uns 5 centímetres de gruix, de sediment marronós de textura argilo-sorrenca que es barrejava entre una capa de margues blau-verdoses. En aquest es va trobar un petit fragment de mosaic, molt alterat, format per tessel·les de marbre blanc, el qual estava basculat cap a l'interior del talús. Les pròpies característiques d'aquest dipòsit arqueològic, indiquen una procedència exògena, presumiblement abocats o esllavissats.