Resultats: Positius. Sense rebaix del subsòl
A finals del segle XIX es coneix l’existència d’unes coves al lloc denominat Morrot de la muntanya de Montjuïc que alguns autors han relacionat amb una ocupació humana. El massís del Montjuïc s'eleva fins a la cota de 183 metres sobre el nivell del mar i està tallat en la cara sud-llevantina per un penya-segat produït per una falla que s'esmuny cap al mar amb un fort pendent, a l'indret denominat Morrot. En el front de la falla geològica del Morrot, al mapa geològic de la Guia Excursionista (Solé y Pla 1899), es senyalen les coves sota el mateix castell, entre el Far i el modern cementiri.
Una referència de l'any 1910 al 'Catálogo Espeleológico de la Província de Barcelona' (1961) comentà: 'Las grutas en número de dos, se abrían a dos tercios de altura de la montaña, en las margas y molazas. Eran largas galerías cuyo suelo se hundía constantemente en rápida pendiente. No se podía desconocer aquí la formación de dos bolsas de absorción, especie de sumidero de agua de superfície. Las dos cavidades se hundían bajo el gran fuerte de Montjuïc'.
Als anys 70 del segle XX, Josep de la Vega va intentar localitzar-les sense èxit, tot i que va recollir un sílex i un os treballat, restes que indiquen sens dubte la seva freqüentació en època antiga. Segons I. Rodà (1977, pàg. 62-63) a Montjuïc existien diverses coves (Argenter, Cadena...), en la vessant oriental i occidental de la muntanya, que alguns autors han relacionat amb les coves d'Esplugues i Montcada, on van trobar sílex (L. Pericot i S. Sanpere i Miquel) i que L. Pericot va atribuir a un hàbitat d'època neolítica.
Tipus: Notícies / documents | Data: 1899
Esmentat al Mapa geològic de la Guia Excursionista (Solé y Pla 1899).
Permalink Http://cartaarqueologica.bcn.cat/3064
+ 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona