Carta Arqueològica de Barcelona

Intervención: Montjuïc

 

Situación geográfica

Context:
Zona urbana
Districte:
Sants-Montjuïc
Codi de parcel·la:
3
Codi d'illa:
7012
Adreces:
Montjuïc (instal·lacions Tir Olímpic)
Coordenades UTM fus 31N ED50:
UTM X: 430571,00000 | UTM Y: 4580009,00000

Descripción, imágenes y notas históricas

Nombre singular: Montjuïc

Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida

Descripció:

El jaciment arqueològic es localitza al sud de les instal·lacions del Tir Olímpic i al nord-est de la plaça de la Sardana, a l'est de la carretera de Montjuïc, on s'ubiquen les antigues instal·lacions del 'Tiro al Pichón'. Actualment la parcel·la es troba protegida per un vallat.
Els antecedents de la necròpolis jueva es remunten a la documentació recollida d'època medieval, on es descriu l'existència d'un cementiri jueu a Barcelona utilitzat com a mínim des del segle XI, fins al seu abandonament a l'any 1391, com a conseqüència de la destrucció del Call jueu de Barcelona. A mitjans del segle XX, a causa de la construcció del Camp de Tir Nacional de Montjuïc, es va localitzar, més concretament l'any 1946, dita necròpolis, documentant fins a un total de 171 tombes (Duran i Sanpere 1947; Millás 1967). El procés d'excavació seguit en aquells moments no va permetre la correcta delimitació de la necròpolis, fins a l'any 2001, quan es va portar a terme una intervenció realitzada, motivada pel nou Pla Urbanístic de la Muntanya de Montjuïc.
L'enderrocament de les instal·lacions del 'Tiro al Pichón' ha permès una exploració en superfície d'un ampli sector. La conjunció d'aquesta fase de delimitació i la posterior excavació va permetre constatar un mínim de 557 tombes, la majoria d'elles intactes i pendents d'excavació.
En aquesta fase de prospecció arqueològica realitzada durant l'abril de 2001, es va realitzar un total de 9 sondatges en la totalitat de la zona afectada pel projecte d'urbanització. Aquests, es van centrar al sector més oriental dels terrenys, allà on en teoria s'havia portat a terme l'excavació de 1946 centrada a l'antiga necròpolis. La resta del terreny va quedar exclosa per motius d'infraestructura i viabilitat.
Així doncs, el balanç final va ser de 557 tombes localitzades (a manca d'una intervenció al sector oriental de la necròpolis), a les quals s'hi han d'afegir les 171 ja excavades durant la campanya d'excavació de l'any 1946, datables possiblement entre els segles VII i XI. A més la presència d'un segon nivell de tombes elevarien considerablement el seu nombre.
Les evidències arqueològiques ens mostren que estem davant el cementiri jueu medieval de Barcelona, amb una orientació oest-est de totes les tombes; mateixa tipologia formal de les tombes adscrites a altres cementiris jueus; i sobretot, la recuperació 'in situ' d'una gran làpida hebrea en excel•lent estat de conservació.
Al juliol de 2002, es va realitzar els treballs de rebliment temporal i control arqueològic de la necròpolis jueva, localitzada als terrenys de l'antic Camp de Tir de la muntanya de Montjuïc. Pel que fa a la intervenció duta a terme, hem de dir que fins que es defineixi el projecte d'enjardinament i urbanització d'aquest sector, es va fer necessari protegir les restes patrimonials de forma provisional per tal d'evitar danys. Els treballs arqueològics van consistir bàsicament en el rebliment amb terra de la necròpolis i del corresponent seguiment intensiu per tal d'evitar remocions del subsòl que puguin afectar les restes arqueològiques.

Notícies històriques:

  • Tipus: Actuacions d'investigadors i estudiosos | Data: 1946-1947

    Agustí Duran i Sanpere

    Localització de la necròpolis resultat dels treballs de construcció del Camp de Tir Nacional de Montjuïc.


Cronología y tipología de los hallazgos

Patrimoni Immoble / Àrea funeraria / Necròpolis / Inhumació / Tomba

Cronologia inicial:
Urbà / Medieval / 803 - 1000 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Medieval / Predomini del Consell de Cent / 1359 - 1472 d.C.

Información técnica y legal

Estat de conservació:

Estat:
Bo

Protecció:

Proteccions existents:

Protecció Fisica:
Tancat

Proteccions legals:

Protecció Generalitat de Catalunya:
Categoria:
Declarat BCIN / BIC
Classificació:
Lloc històric
Comentari:
Justificació de la delimitació<br />La delimitació del lloc històric està totalment justificada per raons d’interès científic, patrimonial i social de preservar aquest importantíssim conjunt per a les generacions futures. La línia que defineix l’àrea protegida s’ha traçat tenint en compte criteris científics, visuals, ambientals i de paisatge amb la finalitat de controlar les relacions entre jaciment i espai natural inherent, així com les intervencions que s’hi realitzin.<br />Així doncs, la superfície que ara es declara i que correspon a la necròpoli s’estén des del Mirador de l’Alcalde cap al nord-oest i inclou part de l’antic parc d’atraccions de Montjuïc. Continua al nord resseguint l’antiga carretera de Montjuïc fins a arribar pel costat nord-oest als límits entre els jardins de Miramar i la zona dels pavellons del Tir olímpic, des d’on enllaça amb el barranc del Morrot.
Protecció específica de l'Ajuntament de Barcelona (PEPPA 2000):
Nivell de protecció:
Protecció legal Ajuntament

Actuacions:

Data:
28 d'octubre de 2001 - 29 de gener de 2002
Tipus:
Tipus d'actuació
Tipus admin..:
Urgència
Director / Autor:
Xavier Maese Fidalgo
Motivació:
Promotor/propietari:
Institut de Cultura / Ajuntament de Barcelona
Data:
1 - 12 juliol de 2002
Tipus:
Conservació / Restauració
Tipus admin..:
Urgència
Director / Autor:
Àlex Vidal Sànchez
Motivació:
Rebliment temporal
Promotor/propietari:
Institut de Cultura / Ajuntament de Barcelona

Documentación

Documentación:

Llicència de Creative CommonsEste obra está bajo una Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-SinDerivadas 3.0 Unported

Bibliografia:

  • CARRERAS CANDI, F., 1903. Lo Montjuich de Barcelona, Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, Barcelona.
  • CASANOVAS MIRÓ, J., 2003. "Las necrópolis judías hispanas. Nuevas aportaciones", Remembering Sepharad. Jewish Culture in Medieval Spain, State Corporation for Spanish Cultural Action Abroad, SEACEX, Estats Units d'Amèrica, pp. 209-219.
  • DURAN I SANPERE, A., 1947. "Nuevos hallazgos en la necrópolis hebrea de Montjuich", Barcelona. Divulgación Histórica III, Ed. Aymà, Barcelona, pp. 139-142.
  • DURÁN I SANPERE, A.; MILLÁS VALLICROSA, J. M., 1947. "Una necrópolis judaica en el Montjuich de Barcelona", Sefarad, Barcelona, pp. 231-259.
  • GRANADOS GARCIA, J. O., 1984. "Los primeros pobladores del Pla", I Congrés d'Història del Pla de Barcelona, Institut Municipal d'Història, La Magrana, Barcelona, pp. 67-82.
  • MAESE, X.; CASANOVAS, J., 2004. "Nova aproximació a la cronologia del cementiri jueu de Montjuïc (Barcelona)", Tamid, 4, Societat Catalana d'Estudis Hebraics, Barcelona.
  • PREVOSTI, A., 1951. "Restos humanos procedentes de una necrópolis judaica de Montjuïc", Trabajos del Instituto Benardino de Sahagún, XII, Madrid, pp. 69-148.
  • RIU, E., 1982. "Necròpolis i sepultures medievals de Catalunya", Acta Mediaevalia, 1, Universitat de Barcelona, Barcelona.
  • RIU, E., 1982. "Esment i especulacions sobre els enterraments alt-medievals barcelonins", I Congrés d'Història del Pla de Barcelona, Barcelona, pp. 129-141.
  • RIU, E., 1984. "D'algunes formes de terrissa alt-medieval barcelonina", Acta Mediaevalia, 2, Universitat de Barcelona, Barcelona, pp. 29-48.
  • ROCA BLANCH, E., 2000. Montjuïc, la muntanya de la ciutat, Institut d'Estudis Catalans, Barcelona.
  • ROCA ROCA, J., 1917. "Montjuich. Notas históricas y descriptivas, Barcelona". Boletín de la Sociedad de Atracción de Forasteros (Syndicat d'Initiative) XXIX, Ajuntament de Barcelona - Diputació de Barcelona, Barcelona, pp. 18-72.
  • ROMANO, D., 1994. "Fossars jueus catalans", Acta Histórica et Archaeologica Mediaevalia, 14-15, Barcelona.

Carta Arqueològica de Barcelona + 3000 puntos de interés arqueológico geolocalizados y tipificados.
Todo aquello de interés arqueológico hallado en Barcelona.

Este obra está bajo una
Carta Arqueològica es un producto realizado por el Servei d'Arqueologia del Institut de Cultura de Barcelona Para más información podéis contactar con docu_arqueologia@bcn.cat | Ajuntament de Barcelona