Carta Arqueològica de Barcelona

Intervención: Can Batllori

 

Situación geográfica

Context:
Zona urbana
Districte:
Les Corts
Codi de parcel·la:
2
Codi d'illa:
2
Adreces:
Carrer Numància
Carrer Caravel·la La Niña
Carrer Nao Santa Maria
Avinguda Diagonal
Coordenades UTM fus 31N ED50:
UTM X: 427479,00000 | UTM Y: 4582524,00000

Descripción, imágenes y notas históricas

Nombre singular: Can Batllori

Resultats: Positius. Estratigrafia exhaurida

Descripció:

Davant l'amenaça de destrucció del jaciment descobert el 1963, l'any 1970 el Grup de Recerques Arqueològiques del Centre Excursionista 'Els Blaus' de Sarrià, sota la direcció d'Isabel Rodà i J. O. Granados (Museu d'Història de la Ciutat) inicià una excavació arqueològica.
Em primer lloc s’excavaren les tres sitges descobertes l’any 1962 per Llibert Piera; els materials arqueològics trobats permeteren datar el moment d'abandó cap al segle I aC. Aquestes sitges eren perfectament visibles, doncs el seu perfil es retallava en un massís de terra deixat per la separació dels dos camps de cultiu, al rebaixar uns tres metres el nivell. Aquest tall practicat va destruir aproximadament la meitat de les tres sitges.
A més, es localitzà les restes d'un paviment d'opus signinum, emmarcat per dos murs. Al diari d'excavacions es comenta que en un massís de terra, que sosté el pas d'una canonada, es troba restes d'enterraments en tègules. La resta més sencera estava constituïda per una llosa sota la qual es trobava restes d'un crani. Es desestima excavar aquestes restes per manca de temps. S'apunta a que els enterraments correspondria a diferents usos de l'ocupació d'època romana en aquest indret.
Sobre el mateix marge on es trobaren les sitges, al costat de la paret de tanca de la Clínica del Dr. Conill, es localitzà, també, part del caldarium d'unes termes d'època imperial. Així, al costat sud-est del pati de la Clínica es va obrir un rectangle de 8 x 4 metres a fi de veure si existien altres restes de les termes. S’exhumaren restes molt degradades d'un paviment d'opus signinum que servia com a suport d'un mosaic. A més, es van localitzar parets molt segmentades que s'enllaçaven amb les del caldarium i que delimitaven un petit receptacle rectangular que, en principi, semblava arrasat a nivell dels fonaments per quedar sota el paviment.

Notícies històriques:

  • Tipus: Notícies / documents | Data: 1970

    El jaciment va ser conegut com Sitges de les Corts. Dins del diari d'excavacions es descriu alguns dels materials descoberts a les sitges (amb el codi SC)

Cronología y tipología de los hallazgos

Patrimoni Immoble / Àrea productiva / Agrícola / Sitja

Cronologia inicial:
Preurbà / Protohistòria / Ferro-ibèric final. 199 - 50 a.C.
Cronologia final:
Preurbà / Protohistòria / Ferro-ibèric final. 199 - 50 a.C.

Patrimoni Immoble / Hàbitat / Vil·la

Cronologia inicial:
Urbà / Roma imperi / 10 a.C. - 99 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Roma imperi / 200 - 299 d.C.

Patrimoni Immoble / Higiene i Salut / Termes

Cronologia inicial:
Urbà / Roma imperi / 10 a.C. - 99 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Roma imperi / 200 - 299 d.C.

Información técnica y legal

Estat de conservació:

Estat:
Regular

Protecció:

Proteccions existents:

Protecció Fisica:
Tapat

Proteccions legals:

Protecció Generalitat de Catalunya:
Categoria:
Protecció Legal
Classificació:
Clases
Protecció específica de l'Ajuntament de Barcelona (PEPPA 2000):
Nivell de protecció:
Protecció legal Ajuntament

Actuacions:

Data:
1970
Tipus:
Excavació
Tipus admin..:
Tipus actuació administrativa
Director / Autor:
Isabel Rodà /J. Oriol Granados / Jordi Bigas / Ramon Masats
Motivació:
Promotor/propietari:

Documentación

Bibliografia:

  • CARRERAS, C. , 2009. “Les marques d’àmfores produïdes als tallers de Barcino” Barcino I.Marques i terrisseries d’àmfores en el Pla de Barcelona. Ed. Carrera, C.&Guitart, J. IEC,ICAT, Barcelona, pp. 21-44.
  • GORGES, J.-G., 1979. Les villas hispano-romaines. Inventaire et Problématique archéologiques, Dépositaire: Diffusion E. de Boccard. Publications du Centre Pierre Paris (E.R.A. 522) -4-, Paris.
  • GRANADOS GARCIA, J. O., 1984. "Los primeros pobladores del Pla", I Congrés d'Història del Pla de Barcelona, Institut Municipal d'Història, La Magrana, Barcelona, pp. 67-82.
  • GRANADOS GARCÍA, J. O.; RODÀ, I., 1993. "La Barcelona de l'època romana", III Congrés d'Història de Barcelona. Ponències i Comunicacions 1, Institut Municipal d'Història - Ajuntament de Barcelona, Barcelona, pp. 11-24.
  • GRANADOS GARCÍA, J. O.; RODÀ, I., 1993. "Barcelona a la baixa romanitat", III Congrés d'Història de Barcelona. Ponències i Comunicacions 1, Institut Municipal d'Història - Ajuntament de Barcelona, Barcelona, pp. 25-46.
  • GRANADOS, J. O.; TRAVESSET, M., 1979. "Necrópolis de una villa romana descubierta en laTravessera de les Corts (Barcelona)", Actas XV Congreso Nacional de Arqueología (Lugo, 1977; Zaragoza 1979), Secretaria General de los Congresos Arqueológicos Nacionales. Universidad deZaragoza, Zaragoza, pp. 1003-1018.
  • MAÑÉ, A., 1975. "Les sitges ibèriques. La vila i necròpolis romanes de Can Batllori (Sarrià)", Circular del Centre Excursionista "Els Blaus", Barcelona, pp. 10-12.
  • MENÉNDEZ PABLO, F. X. , 1998. "Les Corts en època romana: el poblament rural i la xarxa viària del sector meridional del Pla de Barcelona", I Jornades de Recerca Històrica de Les Corts. Ponències i comunicacions (Barcelona, 14 i 15 de març de 1997), Quaderns de l'Arxiu 3, Arxiu Municipal del Districte de les Corts, Barcelona, pp. 59-74.
  • NAVARRO MOLLEVÍ, I., 1993. Masies de Les Corts: Torres, masos i altres cases, Arxiu Municipal del Districte de Les Corts, Barcelona.
  • PIERA FIBLA, Ll. , 1993. “Resultats de les prospeccions a diversos jaciments ibèrics i romans de Catalunya”, Empúries. Revista de Prehistòria, Arqueologia i Etnologia, vol. 48-50, II, Ricard Batista i Noguera (dir.), Diputació de Barcelona, Barcelona, pp. 206-211.
  • RODÀ, I., 1977. "La dispersión del poblamiento en el término de Barcelona en la época anterromana", Cuadernos de Arqueologia e Historia de la Ciudad, XVII, Ajuntament de Barcelona - Museu d'Història de la Ciutat, Barcelona, pp. 47-92.
  • VERRIÉ, F.P., SOL, J.; ADROER, A.; RODÀ, I., 1973. "Actividades arqueológicas del Museu de Historia de la Ciudad en los últimos cinco años", XII Congreso Nacional de Arqueología (Jaén, 1971), Zaragoza, pp. 769-788.

Carta Arqueològica de Barcelona + 3000 puntos de interés arqueológico geolocalizados y tipificados.
Todo aquello de interés arqueológico hallado en Barcelona.

Este obra está bajo una
Carta Arqueològica es un producto realizado por el Servei d'Arqueologia del Institut de Cultura de Barcelona Para más información podéis contactar con docu_arqueologia@bcn.cat | Ajuntament de Barcelona