Carta Arqueològica de Barcelona

Pend: view_intervention: Can Batllori

 

Pend: view_geo_situation

Pend: prop_145:
Zona urbana
Pend: prop_146:
Les Corts
Pend: prop_148:
2
Pend: prop_149:
2
Pend: prop_95:
Carrer Numància
Carrer Caravel·la La Niña
Carrer Nao Santa Maria
Avinguda Diagonal
Pend: prop_151:
UTM X: 427479,00000 | UTM Y: 4582524,00000

Pend: view_description_notes

Pend: prop_28: Can Batllori

Pend: prop_33: Positius. Estratigrafia exhaurida

Pend: prop_34:

Davant l'amenaça de destrucció del jaciment descobert el 1963, l'any 1970 el Grup de Recerques Arqueològiques del Centre Excursionista 'Els Blaus' de Sarrià, sota la direcció d'Isabel Rodà i J. O. Granados (Museu d'Història de la Ciutat) inicià una excavació arqueològica.
Em primer lloc s’excavaren les tres sitges descobertes l’any 1962 per Llibert Piera; els materials arqueològics trobats permeteren datar el moment d'abandó cap al segle I aC. Aquestes sitges eren perfectament visibles, doncs el seu perfil es retallava en un massís de terra deixat per la separació dels dos camps de cultiu, al rebaixar uns tres metres el nivell. Aquest tall practicat va destruir aproximadament la meitat de les tres sitges.
A més, es localitzà les restes d'un paviment d'opus signinum, emmarcat per dos murs. Al diari d'excavacions es comenta que en un massís de terra, que sosté el pas d'una canonada, es troba restes d'enterraments en tègules. La resta més sencera estava constituïda per una llosa sota la qual es trobava restes d'un crani. Es desestima excavar aquestes restes per manca de temps. S'apunta a que els enterraments correspondria a diferents usos de l'ocupació d'època romana en aquest indret.
Sobre el mateix marge on es trobaren les sitges, al costat de la paret de tanca de la Clínica del Dr. Conill, es localitzà, també, part del caldarium d'unes termes d'època imperial. Així, al costat sud-est del pati de la Clínica es va obrir un rectangle de 8 x 4 metres a fi de veure si existien altres restes de les termes. S’exhumaren restes molt degradades d'un paviment d'opus signinum que servia com a suport d'un mosaic. A més, es van localitzar parets molt segmentades que s'enllaçaven amb les del caldarium i que delimitaven un petit receptacle rectangular que, en principi, semblava arrasat a nivell dels fonaments per quedar sota el paviment.

Pend: prop_74:

  • Pend: prop_125: Notícies / documents | Pend: prop_126: 1970

    El jaciment va ser conegut com Sitges de les Corts. Dins del diari d'excavacions es descriu alguns dels materials descoberts a les sitges (amb el codi SC)


Pend: view_type_crono

Patrimoni Immoble / Àrea productiva / Agrícola / Sitja

Pend: prop_163:
Preurbà / Protohistòria / Ferro-ibèric final. 199 - 50 a.C.
Pend: prop_164:
Preurbà / Protohistòria / Ferro-ibèric final. 199 - 50 a.C.

Patrimoni Immoble / Hàbitat / Vil·la

Pend: prop_163:
Urbà / Roma imperi / 10 a.C. - 99 d.C.
Pend: prop_164:
Urbà / Roma imperi / 200 - 299 d.C.

Patrimoni Immoble / Higiene i Salut / Termes

Pend: prop_163:
Urbà / Roma imperi / 10 a.C. - 99 d.C.
Pend: prop_164:
Urbà / Roma imperi / 200 - 299 d.C.

Pend: view_techinfo_legal

Pend: prop_37:

Pend: prop_124:
Regular

Pend: prop_49:

Pend: prop_50:

Pend: prop_51:
Tapat

Pend: prop_55:

Pend: prop_56:
Pend: prop_57:
Protecció Legal
Pend: prop_58:
Clases
Pend: prop_139:
Pend: prop_140:
Protecció legal Ajuntament

Pend: prop_87:

Pend: prop_114:
1970
Pend: prop_115:
Excavació
Pend: prop_116.:
Tipus actuació administrativa
Pend: prop_117:
Isabel Rodà /J. Oriol Granados / Jordi Bigas / Ramon Masats
Pend: prop_118:
Pend: prop_119:

Pend: view_attach_documentation

Pend: Prop_bibliography:

  • CARRERAS, C. , 2009. “Les marques d’àmfores produïdes als tallers de Barcino” Barcino I.Marques i terrisseries d’àmfores en el Pla de Barcelona. Ed. Carrera, C.&Guitart, J. IEC,ICAT, Barcelona, pp. 21-44.
  • GORGES, J.-G., 1979. Les villas hispano-romaines. Inventaire et Problématique archéologiques, Dépositaire: Diffusion E. de Boccard. Publications du Centre Pierre Paris (E.R.A. 522) -4-, Paris.
  • GRANADOS GARCIA, J. O., 1984. "Los primeros pobladores del Pla", I Congrés d'Història del Pla de Barcelona, Institut Municipal d'Història, La Magrana, Barcelona, pp. 67-82.
  • GRANADOS GARCÍA, J. O.; RODÀ, I., 1993. "La Barcelona de l'època romana", III Congrés d'Història de Barcelona. Ponències i Comunicacions 1, Institut Municipal d'Història - Ajuntament de Barcelona, Barcelona, pp. 11-24.
  • GRANADOS GARCÍA, J. O.; RODÀ, I., 1993. "Barcelona a la baixa romanitat", III Congrés d'Història de Barcelona. Ponències i Comunicacions 1, Institut Municipal d'Història - Ajuntament de Barcelona, Barcelona, pp. 25-46.
  • GRANADOS, J. O.; TRAVESSET, M., 1979. "Necrópolis de una villa romana descubierta en laTravessera de les Corts (Barcelona)", Actas XV Congreso Nacional de Arqueología (Lugo, 1977; Zaragoza 1979), Secretaria General de los Congresos Arqueológicos Nacionales. Universidad deZaragoza, Zaragoza, pp. 1003-1018.
  • MAÑÉ, A., 1975. "Les sitges ibèriques. La vila i necròpolis romanes de Can Batllori (Sarrià)", Circular del Centre Excursionista "Els Blaus", Barcelona, pp. 10-12.
  • MENÉNDEZ PABLO, F. X. , 1998. "Les Corts en època romana: el poblament rural i la xarxa viària del sector meridional del Pla de Barcelona", I Jornades de Recerca Històrica de Les Corts. Ponències i comunicacions (Barcelona, 14 i 15 de març de 1997), Quaderns de l'Arxiu 3, Arxiu Municipal del Districte de les Corts, Barcelona, pp. 59-74.
  • NAVARRO MOLLEVÍ, I., 1993. Masies de Les Corts: Torres, masos i altres cases, Arxiu Municipal del Districte de Les Corts, Barcelona.
  • PIERA FIBLA, Ll. , 1993. “Resultats de les prospeccions a diversos jaciments ibèrics i romans de Catalunya”, Empúries. Revista de Prehistòria, Arqueologia i Etnologia, vol. 48-50, II, Ricard Batista i Noguera (dir.), Diputació de Barcelona, Barcelona, pp. 206-211.
  • RODÀ, I., 1977. "La dispersión del poblamiento en el término de Barcelona en la época anterromana", Cuadernos de Arqueologia e Historia de la Ciudad, XVII, Ajuntament de Barcelona - Museu d'Història de la Ciutat, Barcelona, pp. 47-92.
  • VERRIÉ, F.P., SOL, J.; ADROER, A.; RODÀ, I., 1973. "Actividades arqueológicas del Museu de Historia de la Ciudad en los últimos cinco años", XII Congreso Nacional de Arqueología (Jaén, 1971), Zaragoza, pp. 769-788.

Carta Arqueològica de Barcelona Pend: resume_project1
Pend: resume_project2

Pend: CComons_Base_text
Pend: Carta_aj_Base Pend: mail1_Base Pend: mail2_Base | Ajuntament de Barcelona