Carta Arqueològica de Barcelona

Intervención: Carrer Princesa 21

 

Situación geográfica

Context:
Zona urbana
Districte:
Ciutat Vella
Codi de parcel·la:
2
Codi d'illa:
15201
Adreces:
Carrer Princesa 21
Carrer Boquer 8-12
Coordenades UTM fus 31N ED50:
UTM X: 431435,00000 | UTM Y: 4581851,00000

Descripción, imágenes y notas históricas

Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida

Descripció:

La intervenció arqueològica a l’edifici del carrer Princesa 21, carrer Boquer 8-12, havia de comprovar la fertilitat del lloc des del punt de vista arqueològic, en cas afirmatiu, examinar quina era la potència estratigràfica i finalment aportar el màxim d’informació possible per tal de proposar l’evolució històrica de l’indret. Per tal d’aconseguir aquests objectius es van programar un conjunt de set cales o sondejos. Els cinc primers es situaren a l’interior de la nova església de Sant Cugat del Rec. Els dos següents al soterrani de l’edifici encarregat per Joan Cros al segle XX. L’Àmbit 1 corresponia a l’església i la primera cala es trobava als peus de la nau principal amb unes dimensions de 2,70 x 2,30 x 1 m. La segona es va realitzar a la primera nau lateral, just a la segona crugia amb unes dimensions de 2,40 x 2 x 1 m. La tercera situada davant del presbiteri, tenia unes dimensions de 2,80 x 2,40 x 1,70 m. La quarta ubicada a la tercera crugia de la tercera nau, amidava 2,40 x 2,10 x 1 m. La cinquena cala es va practicar a l’angle que formaven les parets que limitaven la primera cruixia de la tercera nau amb unes mesures de 2,80 x 2,10 x 0,30 m. L’Àmbit 2 estava definit pel soterrani del carrers de Princesa 21. El sisè sondeig es va situar a la primera habitació en contacte amb l’església i mesurava 2,20 x 1,20 m. El darrer sondeig, el setè, es va practicar a l’extrem contrari a tocar de la façana del carrer amb unes mesures de 2 x 2 m. Amb aquests sondeigs es va poder identificar una amplia forquilla cronològica. La primera fase d’ocupació identificada a la finca del carrer Princesa, 21-Boquer 8-12, corresponia a un primer paviment d'opus signimun descobert en el tercer dels sondejos. L’eix viari format pels actuals carrers de Bòria - Corders - Carders es documenta ja des d’època romana. Així mateix, la proximitat de necròpolis del mateix període (Avinguda de Francesc Cambó, Mercat de Santa Caterina...) feia creïble la possibilitat d’establiment de població al llarg de tot aquest traçat en els moments inicials de la formació de la ciutat (segle I dC.). Tot seguit, en un moment cronològic no molt posterior que sembla situar-se entre el segles V-VI dC., es construí un segon paviment d’opus signimum associat a un mur de tapial. La ceràmica apareguda al tapial va permetre situar-nos en aquest horitzó cronològic. La tercera fase, ja en època medieval, seria quan es malmetria el segon dels paviments romans i s’arrasaria el mur de tapial. Finalment es dipositaria un paviment de calç piconada. El conjunt ceràmic aparegut en l’estrat de destrucció del mur de tapial era força heterogeni, ja que presentava fragments d’àmfora africana i comuna romana junt amb ceràmiques espatulades i algun vidrat que es situaria entre el segle XII-XIII, període en el que sembla que s’inicià la urbanització de la zona pròxima a l’eix Bòria - Corder - Carders. Un segon paviment de calç es dipositaria en un curt lapse de temps, a finals del segle XIII o bé durant el XIV. A jutjar per un fragment de ceràmica decorada en verd i manganès. Aquest fou amortitzat i la cota del paviment s’apujà uns 30-40 centímetres. Es desconeixen les causes que porten a aquest canvi, però a partir d’aquest moment s’identifiquen un seguit de paviments amb una cronologia que aniria del segle XV al XVIII. L’estudi documental ens permet identificar aquest nivells d’ús amb la finca situada al Carrer Bòria,10. En aquest període d’època moderna cal situar també la resta d’estructures aparegudes en els diversos sondeigs. Alguns murs formarien part d’una mateixa estructura de la finca de Boquer,12 que a finals del segle XVII o inici del XVIII agrupà tres cases diferents. El paviment situat a la cala 1 així com els dipòsits localitzats a la cala 2 i que s’adossaven a murs podrien estar relacionats amb aquesta finca de tres cases que el 1740 fou adquirida per Josep Smandia. Un temps abans havia comprat la propietat el casal del carrer de la Barra de Ferro el pati de la qual corresponia a l’actual finca del carrer Princesa 21. Posteriorment cedida a Francesc Gomis qui al 1791 efectuà importants reformes. En aquell moment el pati o jardí disposava d’uns baixos coberts amb volta, dels quals s’han documentat restes en els sondejos al soterrani de l’edifici.

Notícies històriques:

  • Tipus: Notícies / documents | Data: 1147

    El bisbe concedí l’autorització al burgès Bernat Marcús per a construir junt amb un cementiri una capella romànica. La que desprès serà la capella d'En Marcus.

  • Tipus: Notícies / documents | Data: 1188

    Finalitza la construcció de la capella d'En Marcús.

  • Tipus: Notícies / documents | Data: 1418

    Es regula l’embocadura del carrer Montcada amb el carrer carders formant-se la placeta d’en Marcús.

  • Tipus: Notícies / documents | Data: 1852 - 1854

    S'expropia la finca a la família Gomis per tal de porta a terme l'obertura del carrer Princesa, el qual partira la propietat en dos.

  • Tipus: Notícies / documents | Data: 1944 - 1950

    L’edifici és adquirit pel bisbat i s'hi construeix una església sota l’advocació de Sant Cugat del Rec i una escola parroquial.

  • Tipus: Toponímia / nomenclàtor | Data: 01/01/1865

    Carrer d'en Boquer

    Se sap que al segle XIV Pere Boquer hi tenia la seva casa. Aquest personatge era, a més, propietari d'altres solars del carrer i de finques de l'indret.


Cronología y tipología de los hallazgos

Patrimoni Immoble / Bens Immobles aïllats / Paviment

Cronologia inicial:
Urbà / Roma imperi / 10 a.C. - 99 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Antiguitat tardana / 300 - 399 d.C.

Patrimoni Immoble / Bens Immobles aïllats / Paviment

Cronologia inicial:
Urbà / Antiguitat tardana / 300 - 399 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Medieval / 1000 - 1150 d.C.

Patrimoni Immoble / Bens Immobles aïllats / Paviment

Cronologia inicial:
Urbà / Medieval / 1000 - 1150 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Medieval / Predomini del Consell de Cent / 1285 - 1359 d.C.

Patrimoni Immoble / Bens Immobles aïllats / Paviment

Cronologia inicial:
Urbà / Medieval / Predomini del Consell de Cent / 1285 - 1359 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Medieval / Predomini del Consell de Cent / 1359 - 1472 d.C.

Patrimoni Immoble / Hàbitat / Casa

Cronologia inicial:
Urbà / Medieval / Predomini del Consell de Cent / 1359 - 1472 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Modern / 1714 - 1836 d.C.

Patrimoni Immoble / Bens Immobles aïllats / Mur

Cronologia inicial:
Urbà / Antiguitat tardana / 300 - 399 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Medieval / 1000 - 1150 d.C.

Información técnica y legal

Estat de conservació:

Estat:
Bo

Protecció:

Proteccions existents:

Protecció Fisica:
Tapat

Proteccions legals:

Protecció Generalitat de Catalunya:
Categoria:
Protecció Legal
Classificació:
Clases
Protecció específica de l'Ajuntament de Barcelona (PEPPA 2000):
Nivell de protecció:
Protecció Legal
Data aprovació:
Clases

Actuacions:

Data:
Juliol del 2002
Tipus:
Sondeig
Tipus admin..:
Preventiva
Director / Autor:
Joan Casas Blasi - ATICS, SL
Motivació:
Rehabilitació de l'edifici
Promotor/propietari:
Caixa Penedès
Data:
Juliol del 2002
Tipus:
Arqueologia vertical
Tipus admin..:
Tipus actuació administrativa
Director / Autor:
Veclus
Motivació:
Rehabilitació de l'edifici
Promotor/propietari:
Caixa Penedès
Data:
Tipus:
Documentació / Estudi històric
Tipus admin..:
Preventiva
Director / Autor:
Veclus
Motivació:
Rehabilitació de l'edifici
Promotor/propietari:
Caixa Penedès

Documentación

Documentación:

Llicència de Creative CommonsEste obra está bajo una Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-SinDerivadas 3.0 Unported

Bibliografia:

  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., "La Barcelona tardoantiga: urbanisme, societat i comerç als segles V-VII". XI Congrés d'Història de Barcelona, La ciutat en xarxa (Barcelona, 2009), Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona. [Data de consulta: 24/11/2010] http://www.bcn.cat/arxiu/arxiuhistoric/catala/activitats/congres/11congres/resums11.html
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., 2010. "Barcino, de colonia augustea a sede regia en época visigoda. Las transformaciones urbanas a la luz de las nuevas aportaciones de la arqueología". Arqueología, Patrimonio, y desarrollo urbano. Problemática y soluciones, Girona, pp. 31-49.
  • CARRERAS, C., 2009. “Preliminars: L’estudi del territori de la colònia i les primeres terrisseries”. Barcino I. Marques i terrisseries d’àmfores en el Pla de Barcelona. Ed. Carrera, C.&Guitart, J. IEC,ICAT, Barcelona, pp. 11-20
  • CASAS BLASI, J. , 2009. “Una terrisseria del Pla de Barcelona: l’excavació del carrer de la Princesa, número 21” .Barcino I. Marques i terrisseries d’àmfores en el Pla de Barcelona. Ed. Carrera, C.&Guitart, J. IEC,ICAT, Barcelona, pp. 63-88
  • CASAS, J.; MARTÍNEZ, V.., 2006. "El taller ceràmic d’època romana del carrer Princesa de Barcelona. Estudi arqueològic de les restes i estudi arqueomètric del material ceràmic", Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Quarhis 02, MHCB, Barcelona, pp. 36-59.
  • CASAS, J.; MARTÍNEZ, V.., 2006. "El taller ceràmic d’època romana del carrer Princesa de Barcelona. Estudi arqueològic de les restes i estudi arqueomètric del material ceràmic", Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Quarhis 02, MHCB, Barcelona, pp. 36-59.
  • MARTÍNEZ, V. , 2009. “Problemàtica de l’estudi arqueomètric: marques i àmfores del Mercat de Santa Caterina a partir de l’estudi arqueomètric”. Barcino I. Marques i terrisseries d’àmfores en el Pla de Barcelona. Ed. Carrera, C.&Guitart, J. IEC,ICAT, Barcelona, pp. 97-117

Carta Arqueològica de Barcelona + 3000 puntos de interés arqueológico geolocalizados y tipificados.
Todo aquello de interés arqueológico hallado en Barcelona.

Este obra está bajo una
Carta Arqueològica es un producto realizado por el Servei d'Arqueologia del Institut de Cultura de Barcelona Para más información podéis contactar con docu_arqueologia@bcn.cat | Ajuntament de Barcelona