Descripció:

La intervenció arqueològica a l’edifici del carrer Princesa 21, carrer Boquer 8-12, havia de comprovar la fertilitat del lloc des del punt de vista arqueològic, en cas afirmatiu, examinar quina era la potència estratigràfica i finalment aportar el màxim d’informació possible per tal de proposar l’evolució històrica de l’indret. Per tal d’aconseguir aquests objectius es van programar un conjunt de set cales o sondejos. Els cinc primers es situaren a l’interior de la nova església de Sant Cugat del Rec. Els dos següents al soterrani de l’edifici encarregat per Joan Cros al segle XX. L’Àmbit 1 corresponia a l’església i la primera cala es trobava als peus de la nau principal amb unes dimensions de 2,70 x 2,30 x 1 m. La segona es va realitzar a la primera nau lateral, just a la segona crugia amb unes dimensions de 2,40 x 2 x 1 m. La tercera situada davant del presbiteri, tenia unes dimensions de 2,80 x 2,40 x 1,70 m. La quarta ubicada a la tercera crugia de la tercera nau, amidava 2,40 x 2,10 x 1 m. La cinquena cala es va practicar a l’angle que formaven les parets que limitaven la primera cruixia de la tercera nau amb unes mesures de 2,80 x 2,10 x 0,30 m. L’Àmbit 2 estava definit pel soterrani del carrers de Princesa 21. El sisè sondeig es va situar a la primera habitació en contacte amb l’església i mesurava 2,20 x 1,20 m. El darrer sondeig, el setè, es va practicar a l’extrem contrari a tocar de la façana del carrer amb unes mesures de 2 x 2 m. Amb aquests sondeigs es va poder identificar una amplia forquilla cronològica. La primera fase d’ocupació identificada a la finca del carrer Princesa, 21-Boquer 8-12, corresponia a un primer paviment d'opus signimun descobert en el tercer dels sondejos. L’eix viari format pels actuals carrers de Bòria - Corders - Carders es documenta ja des d’època romana. Així mateix, la proximitat de necròpolis del mateix període (Avinguda de Francesc Cambó, Mercat de Santa Caterina...) feia creïble la possibilitat d’establiment de població al llarg de tot aquest traçat en els moments inicials de la formació de la ciutat (segle I dC.). Tot seguit, en un moment cronològic no molt posterior que sembla situar-se entre el segles V-VI dC., es construí un segon paviment d’opus signimum associat a un mur de tapial. La ceràmica apareguda al tapial va permetre situar-nos en aquest horitzó cronològic. La tercera fase, ja en època medieval, seria quan es malmetria el segon dels paviments romans i s’arrasaria el mur de tapial. Finalment es dipositaria un paviment de calç piconada. El conjunt ceràmic aparegut en l’estrat de destrucció del mur de tapial era força heterogeni, ja que presentava fragments d’àmfora africana i comuna romana junt amb ceràmiques espatulades i algun vidrat que es situaria entre el segle XII-XIII, període en el que sembla que s’inicià la urbanització de la zona pròxima a l’eix Bòria - Corder - Carders. Un segon paviment de calç es dipositaria en un curt lapse de temps, a finals del segle XIII o bé durant el XIV. A jutjar per un fragment de ceràmica decorada en verd i manganès. Aquest fou amortitzat i la cota del paviment s’apujà uns 30-40 centímetres. Es desconeixen les causes que porten a aquest canvi, però a partir d’aquest moment s’identifiquen un seguit de paviments amb una cronologia que aniria del segle XV al XVIII. L’estudi documental ens permet identificar aquest nivells d’ús amb la finca situada al Carrer Bòria,10. En aquest període d’època moderna cal situar també la resta d’estructures aparegudes en els diversos sondeigs. Alguns murs formarien part d’una mateixa estructura de la finca de Boquer,12 que a finals del segle XVII o inici del XVIII agrupà tres cases diferents. El paviment situat a la cala 1 així com els dipòsits localitzats a la cala 2 i que s’adossaven a murs podrien estar relacionats amb aquesta finca de tres cases que el 1740 fou adquirida per Josep Smandia. Un temps abans havia comprat la propietat el casal del carrer de la Barra de Ferro el pati de la qual corresponia a l’actual finca del carrer Princesa 21. Posteriorment cedida a Francesc Gomis qui al 1791 efectuà importants reformes. En aquell moment el pati o jardí disposava d’uns baixos coberts amb volta, dels quals s’han documentat restes en els sondejos al soterrani de l’edifici.