Carta Arqueològica de Barcelona

Intervenció: Carrer Beates 2

 

Situació geogràfica

Context:
Zona urbana
Districte:
Ciutat Vella
Codi de parcel·la:
5
Codi d'illa:
1221
Adreces:
Carrer Beates 2-5
Coordenades UTM fus 31N ED50:
UTM X: 431181,00000 | UTM Y: 4581964,00000

Descripció, imatges i notes històriques

Nom singular: Carrer Beates 2

Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida

Descripció:

La intervenció arqueològica va permetre documentar nombroses restes arqueològiques que, un cop interpretades, ajuden a establir una seqüència d’ocupació i funcional de l’espai excavat, des d’època prehistòrica fins a l’actualitat.
Les fases històriques més remarcables de les quals restaren evidències materials són les següents:
En primer lloc una fase d’ocupació durant el neolític antic post-cardial, representada per una sitja (4500 aC). La seva planta era circular d’uns 1,80 m. de diàmetre i estava seccionada, conservant-se en alguns punts 0,60-0,70 m. de fondària. Estava retallada al subsòl d’argiles carbonatades i crostes calcàries (tortorà), essent la seva cota inferior de 5,95 m. snm. El material recuperat del seu farciment fou ceràmica amb acabats i decoracions corresponents a l’estil Molinot i Montboló. La indústria lítica recuperada en l’estructura presenta les característiques pròpies dels conjunts del neolític antic.
Una segona fase relacionada amb una necròpolis d’època tardorromana (ss.IV-VII), amb un total de 37 enterraments documentats. Pel tipus de la tomba es poden dividir els enterraments en tres grups: inhumacions en fossa simple, amb tègula i en àmfora. Els enterraments en fossa simple foren els més nombrosos, amb un total de 21 individus. Els enterraments amb tègula, 12 en total, es subdividien en dues tipologies: 7 amb coberta a doble vessant i 5 amb base de teules planes. Els enterraments en àmfora foren 4. Tots ells estaven disposats en posició de decúbit supí sobre una àmfora de producció africana seccionada longitudinalment i disposada a la base de la fossa. Tots els enterraments documentats, a excepció d’un, presentaven una orientació nord-oest, sud-est amb la capçalera al nord-oest. Aquesta disposició endreçada i sense massa superposicions dels enterraments corrobora el que ja s’havia observat amb altres excavacions properes; l’existència d’una planificació de l’espai funerari amb parcel•lacions ben delimitades. Els enterraments es localitzaren a la banda sud de la finca, existint una línea molt marcada que travessava l’edifici en diagonal a partir de la qual, vers el nord, no es documentà cap sebollit.
La tercera fase reflectí una zona d’activitat agrícola en època alt medieval (ss.VIII-XII). Es tracta d’una franja cronològica molt àmplia que arqueològicament oferí poques estructures; sis sitges, un possible pou, un retall de funció indeterminada i dos murs.
Els diferents trams de mur documentats no delimitaven una sola estança i és possible que inicialment estiguessin vinculats a l’explotació agrícola de la zona, ja fos un petit corral o magatzem, o una llinda de conreus. Totes aquestes estructures estaven amortitzades entre el segle IX i el segle XI.
Una nova fase es basà en la urbanització i ús de l’espai excavat en època baixmedieval (ss. XIII-XV). Les primeres evidències d’urbanització a la finca vingueren donades per la documentació de diferents trams de mur amb la mateixa direcció, grosso modo, que les parets actuals i en alguns casos, inclús, semblava que els murs actuals estavan bastits sobre les fonamentacions medievals, conservant-se la divisió antiga de les estances. Les estructures documentades deixaven una important part de la graella de murs baixmedievals, amb forma d’H amb una línia central de 8 m. i els braços laterals també de 8 m. Els àmbits definits haurien estat compartimentats amb arcs, dels quals es conservaven els recolzaments. Tenint en compte, doncs, tant les estructures documentades durant la intervenció arqueològica com les que encara formaven part de l’edifici, es pogué extreure una planta aproximada de dues finques medievals. La primera tindria una planta quadrada o rectangular i la seva datació seria del segle XIII. La segona, ja seria dels segles XIV i XV i tindria també planta rectangular, ocuparia la part nord-est de l’actual finca i possiblement s’estendria vers la plaça de les Beates donada l’existència d’un gran arc que comunicaria amb aquesta part de la finca.
Finalment l’última fase suposa un ús i transformació de la finca o finques baix medievals en època moderna i les últimes construccions en època contemporània (ss.XVI-XX). Fou a partir del segle XVII quan començà la gran transformació de l’edifici o edificis medievals per esdevenir una única finca que a grans trets és la que perdurà fins el moment d’iniciar els treballs de restauració que motivaren aquesta intervenció arqueològica. Aquesta remodelació de la planta s’hauria de relacionar amb l’obertura del carrer i plaça de les Beates dintre d’un nou pla urbanístic junt amb la fundació del convent que dóna nom al lloc.

Notícies històriques:

  • Tipus: Toponímia / nomenclàtor | Data: 01/01/1865

    Carrer de les Beates

    A la plaça a la qual condueix construïren el seu convent les beates de Sant Domènec, fundació de sor Joana Morell el 1532, creada per donar instrucció a noies de famílies pobres.


cronologia i tipologia de les troballes

Patrimoni Immoble / Àrea productiva / Agrícola / Sitja

Cronologia inicial:
Preurbà / Prehistòria / Neolític / Antic 5500 - 4000 a.C.
Cronologia final:
Preurbà / Prehistòria / Neolític / Antic 5500 - 4000 a.C.

Patrimoni Immoble / Àrea funeraria / Necròpolis / Inhumació / Tomba

Cronologia inicial:
Urbà / Antiguitat tardana / 300 - 715 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Antiguitat tardana / 300 - 715 d.C.

Patrimoni Immoble / Àrea productiva / Agrícola / Sitja

Cronologia inicial:
Urbà / Medieval / 715 - 803 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Medieval / 1000 - 1150 d.C.

Patrimoni Immoble / Hàbitat / Casa

Cronologia inicial:
Urbà / Medieval / 1150 - 1285 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Medieval / Predomini del Consell de Cent / 1285 - 1472 d.C.

Patrimoni Immoble / Hàbitat / Bloc de pisos

Cronologia inicial:
Urbà / Modern / 1472 - 1714 d.C.
Cronologia final:
Contemporani (Metropolità) / 1917 - Actualitat

Patrimoni Immoble / Àrea productiva / Agrícola / Altres

Cronologia inicial:
Urbà / Medieval / 715 - 803 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Medieval / 1000 - 1150 d.C.

Patrimoni Immoble / Sistema hidràulic / Pou

Cronologia inicial:
Urbà / Medieval / 715 - 803 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Medieval / 1000 - 1150 d.C.

Patrimoni Immoble / Bens Immobles aïllats / Mur

Cronologia inicial:
Urbà / Medieval / 715 - 803 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Medieval / 1000 - 1150 d.C.

Informació tècnica i legal

Estat de conservació:

Estat:
Parcialment eliminat / Amb control arqueològic

Protecció:

Proteccions existents:

Protecció Fisica:
Tapat

Proteccions legals:

Protecció Generalitat de Catalunya:
Categoria:
Protecció Legal
Classificació:
Clases

Actuacions:

Data:
26 de gener - 27 de març de 2007
Tipus:
Excavació
Tipus admin..:
Preventiva
Director / Autor:
Laura Arias del Real - ATICS SL
Motivació:
Rehabilitació integral de la finca
Promotor/propietari:
Foment de Ciutat Vella / Ajuntament de Barcelona
Data:
6 de juny 2005 - 31 de maig de 2006
Tipus:
Excavació
Tipus admin..:
Preventiva
Director / Autor:
Daria Calpena Marcos / Laura Arias del Real - ATICS SL
Motivació:
Rehabilitació integral de la finca
Promotor/propietari:
Foment de Ciutat Vella / Ajuntament de Barcelona

Documentació

Documentació:

Llicència de Creative CommonsAquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons

Bibliografia:

  • PUJADES CAVALLERIA, J., 2008. "Balanç anual de l’activitat arqueològica a la ciutat (2007)", Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Quarhis 04, MHCB, Barcelona, pp. 179-201.
  • PUJADES CAVALLERIA, J., 2006. "Balanç anual de l’activitat arqueològica a la ciutat", Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Quarhis 02, MHCB, Barcelona, pp. 155-171.
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., "La Barcelona tardoantiga: urbanisme, societat i comerç als segles V-VII". XI Congrés d'Història de Barcelona, La ciutat en xarxa (Barcelona, 2009), Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona. [Data de consulta: 24/11/2010] http://www.bcn.cat/arxiu/arxiuhistoric/catala/activitats/congres/11congres/resums11.html
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., 2010. "Barcino, de colonia augustea a sede regia en época visigoda. Las transformaciones urbanas a la luz de las nuevas aportaciones de la arqueología". Arqueología, Patrimonio, y desarrollo urbano. Problemática y soluciones, Girona, pp. 31-49.
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., 2010. "La cristianización del suburbium de Barcino". Las áreas suburbanas en la ciudad histórica. Topografia, usos, función. Monografía de Arqueología Cordobesa 18, Córdoba, pp. 363-396.

Carta Arqueològica de Barcelona + 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona

Llicència de Creative Commonsa
Carta Arqueològica és un producte realitzat pel Servei d'Arqueologia de l’Institut de Cultura de Barcelona Per a més informació podeu contactar amb docu_arqueologia@bcn.cat | Ajuntament de Barcelona