Descripció:

La intervenció arqueològica va permetre documentar nombroses restes arqueològiques que, un cop interpretades, ajuden a establir una seqüència d’ocupació i funcional de l’espai excavat, des d’època prehistòrica fins a l’actualitat.
Les fases històriques més remarcables de les quals restaren evidències materials són les següents:
En primer lloc una fase d’ocupació durant el neolític antic post-cardial, representada per una sitja (4500 aC). La seva planta era circular d’uns 1,80 m. de diàmetre i estava seccionada, conservant-se en alguns punts 0,60-0,70 m. de fondària. Estava retallada al subsòl d’argiles carbonatades i crostes calcàries (tortorà), essent la seva cota inferior de 5,95 m. snm. El material recuperat del seu farciment fou ceràmica amb acabats i decoracions corresponents a l’estil Molinot i Montboló. La indústria lítica recuperada en l’estructura presenta les característiques pròpies dels conjunts del neolític antic.
Una segona fase relacionada amb una necròpolis d’època tardorromana (ss.IV-VII), amb un total de 37 enterraments documentats. Pel tipus de la tomba es poden dividir els enterraments en tres grups: inhumacions en fossa simple, amb tègula i en àmfora. Els enterraments en fossa simple foren els més nombrosos, amb un total de 21 individus. Els enterraments amb tègula, 12 en total, es subdividien en dues tipologies: 7 amb coberta a doble vessant i 5 amb base de teules planes. Els enterraments en àmfora foren 4. Tots ells estaven disposats en posició de decúbit supí sobre una àmfora de producció africana seccionada longitudinalment i disposada a la base de la fossa. Tots els enterraments documentats, a excepció d’un, presentaven una orientació nord-oest, sud-est amb la capçalera al nord-oest. Aquesta disposició endreçada i sense massa superposicions dels enterraments corrobora el que ja s’havia observat amb altres excavacions properes; l’existència d’una planificació de l’espai funerari amb parcel•lacions ben delimitades. Els enterraments es localitzaren a la banda sud de la finca, existint una línea molt marcada que travessava l’edifici en diagonal a partir de la qual, vers el nord, no es documentà cap sebollit.
La tercera fase reflectí una zona d’activitat agrícola en època alt medieval (ss.VIII-XII). Es tracta d’una franja cronològica molt àmplia que arqueològicament oferí poques estructures; sis sitges, un possible pou, un retall de funció indeterminada i dos murs.
Els diferents trams de mur documentats no delimitaven una sola estança i és possible que inicialment estiguessin vinculats a l’explotació agrícola de la zona, ja fos un petit corral o magatzem, o una llinda de conreus. Totes aquestes estructures estaven amortitzades entre el segle IX i el segle XI.
Una nova fase es basà en la urbanització i ús de l’espai excavat en època baixmedieval (ss. XIII-XV). Les primeres evidències d’urbanització a la finca vingueren donades per la documentació de diferents trams de mur amb la mateixa direcció, grosso modo, que les parets actuals i en alguns casos, inclús, semblava que els murs actuals estavan bastits sobre les fonamentacions medievals, conservant-se la divisió antiga de les estances. Les estructures documentades deixaven una important part de la graella de murs baixmedievals, amb forma d’H amb una línia central de 8 m. i els braços laterals també de 8 m. Els àmbits definits haurien estat compartimentats amb arcs, dels quals es conservaven els recolzaments. Tenint en compte, doncs, tant les estructures documentades durant la intervenció arqueològica com les que encara formaven part de l’edifici, es pogué extreure una planta aproximada de dues finques medievals. La primera tindria una planta quadrada o rectangular i la seva datació seria del segle XIII. La segona, ja seria dels segles XIV i XV i tindria també planta rectangular, ocuparia la part nord-est de l’actual finca i possiblement s’estendria vers la plaça de les Beates donada l’existència d’un gran arc que comunicaria amb aquesta part de la finca.
Finalment l’última fase suposa un ús i transformació de la finca o finques baix medievals en època moderna i les últimes construccions en època contemporània (ss.XVI-XX). Fou a partir del segle XVII quan començà la gran transformació de l’edifici o edificis medievals per esdevenir una única finca que a grans trets és la que perdurà fins el moment d’iniciar els treballs de restauració que motivaren aquesta intervenció arqueològica. Aquesta remodelació de la planta s’hauria de relacionar amb l’obertura del carrer i plaça de les Beates dintre d’un nou pla urbanístic junt amb la fundació del convent que dóna nom al lloc.