Carta Arqueològica de Barcelona

Intervenció: Santa Maria del Mar

 

Situació geogràfica

Context:
Zona urbana
Districte:
Ciutat Vella
Codi de parcel·la:
1
Codi d'illa:
1719
Adreces:
Plaça Santa Maria 1
Coordenades UTM fus 31N ED50:
UTM X: 431618,00000 | UTM Y: 4581708,00000

Descripció, imatges i notes històriques

Nom singular: Santa Maria del Mar

Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida

Descripció:

Amb motiu de les obres de restauració de l’altar i retaule barroc a l’església de Santa Maria del Mar, es va engegar una excavació arqueològica. Les obres contemplaven la construcció d’un nou altar i d’una cripta soterrània en el propi presbiteri.
En un primer moment es va procedir a l’enderroc de les runes que quedaven del retaule barroc. Posteriorment es va practicar una rasa en el centre del presbiteri per tal d’estudiar el terreny, però la necessitat de construir una cripta va permetre rebaixar tota l’àrea que ocupava de manera metòdica per nivells arqueològics.
D’aquesta manera es va poder documentar diverses fases cronològiques d’utilització de l’espai.
La més antiga corresponia a un ús cementirial, amb una cronologia tardoantiga, entre els segles IV- VI. En total es va documentar 102 enterraments, els quals es presentaven en estructures de tègules (en caixes o en cobertes de doble vessant), en àmfores, i alguns en caixes de fusta, que ja havien desaparegut però de les quals es conservava restes de fustes carbonitzades i de claus. Cal destacar la presència de formae i d’agrupacions de formae que podrien interpretar-se com a mausoleus familiars. També es va documentar un nivell d’opus signinum que cobria algunes de les tombes. Les tombes es distribuïen en diverses orientacions, encara que amb un predomini de l’orientació de nord-oest a sud-oest.
Per damunt d’aquestes sepultures, excavades en sorres, es va documentar un estrat de terra argilosa que semblava cobrir la necròpolis a modus de túmul. Al mateix nivell que la necròpolis es va documentar diverses estructures compostes per murs de pedres irregulars i morter de cal i fang que es van datar com anteriors al segle XIV, ja que alguns dels fonaments del temple gòtic els havien retallat. Aquestes estructures havien estat aprofitades per una construcció posterior, però encara en època medieval i de la qual no es va arribar a concretar la seva funció. Es tractava d’una paret orientada en sentit transversal al presbiteri que presentava una longitud de 12,75 m i una amplada de 0,55 m. S’havia construït amb carreus de tamany desigual en fileres horitzontals, i la part més ampla del mur s’havia alçat amb obra de maçoneria i entre elles es podia observar pedres esculpides aprofitades d’altres obres. En el centre de la paret s’obria un portal de 1,27 m. d’ample amb muntants de pedra i un esglaó, i en una altra zona existia una part d’un arc de mig punt que havia estat tapiat en una reforma posterior.
D'època moderna es va documentar dos grans pilars fets de morter de cal i pedra, que amb el seu enderroc es va poder recuperar diverses restes arquitectòniques aprofitades. Aquestes pilars es van datar del segle XVII –XVIII. Un d’ells va servir de fonamentació de l’altar major. De l’altre no es va poder concretar la seva funcionalitat ja que no estava relacionat amb cap estructura.
A l’extrem sud-oest de l’excavació s’estenien varies sepultures construïdes amb parets de pedres i maçoneria dels segles XVII – XVIII. Aquestes havien estat netejades de restes humanes i desproveïdes de les seves laudes en el moment de construir el nou presbiteri en un nivell superior.

Notícies històriques:

  • Tipus: Notícies / documents | Data: 998

    Data de consagració de l’església de Santa Maria de les Arenes

  • Tipus: Notícies / documents | Data: 1329 - 1383

    L'església de Santa Maria de les Arenes va patir una important reforma que la transformaria en l’actual Santa Maria del Mar.

  • Tipus: Notícies / documents | Data: 1329 - 1383

    S'enterren les víctimes del setge de Barcelona a l’antic cementiri de l’església de Santa Maria del Mar, ja anomenat Fossar de les Moreres al segle XVI.


cronologia i tipologia de les troballes

Patrimoni Immoble / Àrea funeraria / Necròpolis / Inhumació / Tomba

Cronologia inicial:
Urbà / Antiguitat tardana / 300 - 399 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Antiguitat tardana / 400 - 715 d.C.

Patrimoni Immoble / Àrea funeraria / Formae

Cronologia inicial:
Urbà / Antiguitat tardana / 300 - 399 d.C.
Cronologia final:
Cronologia

Patrimoni Immoble / Bens Immobles aïllats / Mur

Cronologia inicial:
Urbà / Antiguitat tardana / 300 - 715 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Medieval / 715 - 1472 d.C.

Patrimoni Immoble / Edifici de culte o religiós / Església

Cronologia inicial:
Urbà / Medieval / 715 - 1472 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Modern / 1472 - 1714 d.C.

Patrimoni Immoble / Edifici de culte o religiós / Cripta

Cronologia inicial:
Urbà / Modern / 1472 - 1714 d.C.
Cronologia final:
Contemporani (Metropolità) / 1917 - Actualitat

Informació tècnica i legal

Estat de conservació:

Estat:
Parcialment eliminat / Amb control arqueològic

Protecció:

Proteccions existents:

Protecció Fisica:
Protecció Física

Proteccions legals:

Protecció Generalitat de Catalunya:
Categoria:
Declarat BCIN / BIC
Classificació:
Conjunt històric
Data Declaració:
03-06-1931
Núm. BOE:
04-06-1931
Núm. Registre Estatal:
(R.I.) - 51 - 0000421 - 00000
Comentari:
Església de Santa Maria del Mar.
Protecció específica de l'Ajuntament de Barcelona (PEPPA 2000):
Nivell de protecció:
Nivell A
Data aprovació:
Clases
Comentari:
Església de Santa Maria del Mar

Actuacions:

Data:
1966-67
Tipus:
Excavació
Tipus admin..:
Preventiva
Director / Autor:
Marià Ribas
Motivació:
Obres de restauració de la basílica
Promotor/propietari:

Documentació

Bibliografia:

  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., 2008. "Barcino durante la antigüedad tardía", Zona Arqueológica. Recópolis y la ciudad en la época visigoda 9, Museu Arqueológico Regional, Alcalá de Henares, pp. 274-291.
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., 2008. "Inhumaciones "privilegiadas" intramuros durante la Antigüedad Tardía: el caso de Barcino", Anales de Arqueología Cordobesa 19, Universidad de Córdoba, Córdoba, pp. 231-260.
  • RIBAS, M., 1966. "Necrópolis romana en la basílica de Santa Maria del Mar", Actas de la Ia Reunión Nacional de Arqueología Paleocristiana, Vitoria, pp. 151-172.
  • RIBAS, M., 1968. "Descubrimiento de una necròpolis romana en la basílica de Santa Maria del Mar", Cuadernos de Arqueología e Historia de la Ciudad, XII, Ajuntament de Barcelona - Museu d'Història de la Ciutat, Barcelona, pp. 5-32.
  • RIBAS, M., 1977. Necrópolis romana de la basílica de Santa María del Mar, Barcelona.
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., 2010. "La cristianización del suburbium de Barcino". Las áreas suburbanas en la ciudad histórica. Topografia, usos, función. Monografía de Arqueología Cordobesa 18, Córdoba, pp. 363-396.
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., "La Barcelona tardoantiga: urbanisme, societat i comerç als segles V-VII". XI Congrés d'Història de Barcelona, La ciutat en xarxa (Barcelona, 2009), Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona. [Data de consulta: 24/11/2010] http://www.bcn.cat/arxiu/arxiuhistoric/catala/activitats/congres/11congres/resums11.html
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., 2010. "Barcino, de colonia augustea a sede regia en época visigoda. Las transformaciones urbanas a la luz de las nuevas aportaciones de la arqueología". Arqueología, Patrimonio, y desarrollo urbano. Problemática y soluciones, Girona, pp. 31-49.

Carta Arqueològica de Barcelona + 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona

Llicència de Creative Commonsa
Carta Arqueològica és un producte realitzat pel Servei d'Arqueologia de l’Institut de Cultura de Barcelona Per a més informació podeu contactar amb docu_arqueologia@bcn.cat | Ajuntament de Barcelona