Pend: prop_33: Positius. Estratigrafia no exhaurida
Amb motiu de les obres de restauració de l’altar i retaule barroc a l’església de Santa Maria del Mar, es va engegar una excavació arqueològica. Les obres contemplaven la construcció d’un nou altar i d’una cripta soterrània en el propi presbiteri.
En un primer moment es va procedir a l’enderroc de les runes que quedaven del retaule barroc. Posteriorment es va practicar una rasa en el centre del presbiteri per tal d’estudiar el terreny, però la necessitat de construir una cripta va permetre rebaixar tota l’àrea que ocupava de manera metòdica per nivells arqueològics.
D’aquesta manera es va poder documentar diverses fases cronològiques d’utilització de l’espai.
La més antiga corresponia a un ús cementirial, amb una cronologia tardoantiga, entre els segles IV- VI. En total es va documentar 102 enterraments, els quals es presentaven en estructures de tègules (en caixes o en cobertes de doble vessant), en àmfores, i alguns en caixes de fusta, que ja havien desaparegut però de les quals es conservava restes de fustes carbonitzades i de claus. Cal destacar la presència de formae i d’agrupacions de formae que podrien interpretar-se com a mausoleus familiars. També es va documentar un nivell d’opus signinum que cobria algunes de les tombes. Les tombes es distribuïen en diverses orientacions, encara que amb un predomini de l’orientació de nord-oest a sud-oest.
Per damunt d’aquestes sepultures, excavades en sorres, es va documentar un estrat de terra argilosa que semblava cobrir la necròpolis a modus de túmul. Al mateix nivell que la necròpolis es va documentar diverses estructures compostes per murs de pedres irregulars i morter de cal i fang que es van datar com anteriors al segle XIV, ja que alguns dels fonaments del temple gòtic els havien retallat. Aquestes estructures havien estat aprofitades per una construcció posterior, però encara en època medieval i de la qual no es va arribar a concretar la seva funció. Es tractava d’una paret orientada en sentit transversal al presbiteri que presentava una longitud de 12,75 m i una amplada de 0,55 m. S’havia construït amb carreus de tamany desigual en fileres horitzontals, i la part més ampla del mur s’havia alçat amb obra de maçoneria i entre elles es podia observar pedres esculpides aprofitades d’altres obres. En el centre de la paret s’obria un portal de 1,27 m. d’ample amb muntants de pedra i un esglaó, i en una altra zona existia una part d’un arc de mig punt que havia estat tapiat en una reforma posterior.
D'època moderna es va documentar dos grans pilars fets de morter de cal i pedra, que amb el seu enderroc es va poder recuperar diverses restes arquitectòniques aprofitades. Aquestes pilars es van datar del segle XVII –XVIII. Un d’ells va servir de fonamentació de l’altar major. De l’altre no es va poder concretar la seva funcionalitat ja que no estava relacionat amb cap estructura.
A l’extrem sud-oest de l’excavació s’estenien varies sepultures construïdes amb parets de pedres i maçoneria dels segles XVII – XVIII. Aquestes havien estat netejades de restes humanes i desproveïdes de les seves laudes en el moment de construir el nou presbiteri en un nivell superior.
Pend: prop_125: Notícies / documents | Pend: prop_126: 998
Data de consagració de l’església de Santa Maria de les Arenes
Pend: prop_125: Notícies / documents | Pend: prop_126: 1329 - 1383
L'església de Santa Maria de les Arenes va patir una important reforma que la transformaria en l’actual Santa Maria del Mar.
Pend: prop_125: Notícies / documents | Pend: prop_126: 1329 - 1383
S'enterren les víctimes del setge de Barcelona a l’antic cementiri de l’església de Santa Maria del Mar, ja anomenat Fossar de les Moreres al segle XVI.
Permalink Http://cartaarqueologica.bcn.cat/1842
Pend: resume_project1
Pend: resume_project2
