Situació geogràfica
- Context:
- Zona urbana
- Districte:
- Ciutat Vella
- Codi de parcel·la:
- 1
- Codi d'illa:
- 12207
- Adreces:
- Avinguda Catedral 6-8
- Via Laietana 33
- Plaça d' Antoni Maura
- Coordenades UTM fus 31N ED50:
- UTM X: 431181,00000 | UTM Y: 4581833,00000
Descripció, imatges i notes històriques
Nom singular: Santa Marta (desapareguda)
Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida
Descripció:
Aquesta actuació era conseqüència d’una primera intervenció feta a la zona l’any 1920 (veure fitxa 002/1920). En aquell moment, es va posar al descobert un mosaic molt descompost i alguns sepulcres de teules romanes amb coberta de doble vessant.
En aquesta campanya es va procedir a excavar l’antic solar on hi s’havia alçat l’església de Santa Marta, entre el carrer de Tapineria, avinguda de la Catedral i la Via Laietana. D’aquesta manera van anar apareixent més sepulcres dels documentats en l’altra campanya, i altres de diferents tipologies. Però el que cal destacar es la documentació de les estructures d’una casa romana del segle II, de la qual un dels àmbits presentava una paret en forma absidal i tenia un paviment de mosaic de composició geomètrica. Cap el segle III aquesta vil•la sembla ser que es va destruir i es va utilitzar la zona com àrea cementirial. D’aquest ús seria el mosaic policrom localitzat al límit del solar excavar, situat cronològicament al segle V i clarament cristià, ja que un dels motius representats era un crismó a la part central, enquadrat en una sanefa amb el motiu de la trena. Aquest mosaic es va atribuir a la coberta d’un sepulcre d’un personatge il•lustre. Altres sepulcres molt més senzills es distribuïen en l’àrea delimitada per aquest mosaic, tots soterrats.
Aquest conjunt posteriorment és conegut com a Antoni Maura, i conservat com a centre museogràfic.
cronologia i tipologia de les troballes
Patrimoni Immoble / Hàbitat / Casa
- Cronologia inicial:
- Urbà / Roma imperi / 100 - 199 d. C.
- Cronologia final:
- Urbà / Roma imperi / 200 - 299 d.C.
Patrimoni Immoble / Àrea funeraria / Necròpolis / Inhumació / Sepulcre
- Cronologia inicial:
- Urbà / Antiguitat tardana / 400 - 715 d.C.
- Cronologia final:
- Desconeguda
Informació tècnica i legal
Estat de conservació:
- Estat:
- Bo
Protecció:
Proteccions existents:
- Protecció Fisica:
- Restaurat
Proteccions legals:
Protecció Generalitat de Catalunya:
- Categoria:
- Protecció Legal
- Classificació:
- Clases
Protecció específica de l'Ajuntament de Barcelona (PEPPA 2000):
- Nivell de protecció:
- Protecció Legal
- Data aprovació:
- Clases
Actuacions:
- Data:
- 1954
- Tipus:
- Excavació
- Tipus admin..:
- Preventiva
- Director / Autor:
- Agustí Duran i Sanpere - MHC i Arxiu Municipal de la Ciutat
- Motivació:
- Corroborar notícies de restes romanes
- Promotor/propietari:
- Arxiu Històric de la Ciutat
Documentació
Bibliografia:
- BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., 2010. "La cristianización del suburbium de Barcino". Las áreas suburbanas en la ciudad histórica. Topografia, usos, función. Monografía de Arqueología Cordobesa 18, Córdoba, pp. 363-396.
- BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., "La Barcelona tardoantiga: urbanisme, societat i comerç als segles V-VII". XI Congrés d'Història de Barcelona, La ciutat en xarxa (Barcelona, 2009), Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona.
[Data de consulta: 24/11/2010] http://www.bcn.cat/arxiu/arxiuhistoric/catala/activitats/congres/11congres/resums11.html
- BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., 2010. "Barcino, de colonia augustea a sede regia en época visigoda. Las transformaciones urbanas a la luz de las nuevas aportaciones de la arqueología". Arqueología, Patrimonio, y desarrollo urbano. Problemática y soluciones, Girona, pp. 31-49.
- BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., 2008. "Barcino durante la antigüedad tardía", Zona Arqueológica. Recópolis y la ciudad en la época visigoda 9, Museu Arqueológico Regional, Alcalá de Henares, pp. 274-291.
- DURAN I SANPERE, A., 1972. "Les exploracions arqueològiques entre els anys 1920 i 1959", Barcelona i la seva història. La formació d'una gran ciutat 1, Documents de Cultura, Ed. Curial, Barcelona, pp. 23-64.
- GRANADOS, O.; RIERA, S.; MIRÓ, C.; PUIG, F., 1995.Guia de la Barcelona romana i alt-medieval. ICUB. Ajuntament de Barcelona.
- TRAVESSET QUERALTÓ, M., 1993. "Una necròpolis paleocristiana a la Barcelona de l’època del bisbe Sant Pacià (segle IV dC)", Finestrelles, 5, Centre d’Estudis Ignasi Iglésies, Sant Andreu de Palomar.
Permalink Http://cartaarqueologica.bcn.cat/1762
+ 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
