Carta Arqueològica de Barcelona

Pend: view_geo_situation

Pend: prop_145:: Zona urbana
Pend: prop_146:: Ciutat Vella
Pend: prop_148:: 1
Pend: prop_149:: 12207

Pend: prop_95:: Avinguda Catedral 6-8; Via Laietana 33; Plaça d' Antoni Maura

Pend: prop_151:: UTM X: 431181,00000 | UTM Y: 4581833,00000

Pend: view_description_notes

Pend: prop_28: Santa Marta (desapareguda)

Pend: prop_33: Positius. Estratigrafia no exhaurida

Pend: prop_34:

Aquesta actuació era conseqüència d’una primera intervenció feta a la zona l’any 1920 (veure fitxa 002/1920). En aquell moment, es va posar al descobert un mosaic molt descompost i alguns sepulcres de teules romanes amb coberta de doble vessant.
En aquesta campanya es va procedir a excavar l’antic solar on hi s’havia alçat l’església de Santa Marta, entre el carrer de Tapineria, avinguda de la Catedral i la Via Laietana. D’aquesta manera van anar apareixent més sepulcres dels documentats en l’altra campanya, i altres de diferents tipologies. Però el que cal destacar es la documentació de les estructures d’una casa romana del segle II, de la qual un dels àmbits presentava una paret en forma absidal i tenia un paviment de mosaic de composició geomètrica. Cap el segle III aquesta vil•la sembla ser que es va destruir i es va utilitzar la zona com àrea cementirial. D’aquest ús seria el mosaic policrom localitzat al límit del solar excavar, situat cronològicament al segle V i clarament cristià, ja que un dels motius representats era un crismó a la part central, enquadrat en una sanefa amb el motiu de la trena. Aquest mosaic es va atribuir a la coberta d’un sepulcre d’un personatge il•lustre. Altres sepulcres molt més senzills es distribuïen en l’àrea delimitada per aquest mosaic, tots soterrats.
Aquest conjunt posteriorment és conegut com a Antoni Maura, i conservat com a centre museogràfic.

Pend: view_type_crono

Patrimoni Immoble / Hàbitat / Casa

Pend: prop_163:: Urbà / Roma imperi / 100 - 199 d. C.
Pend: prop_164:: Urbà / Roma imperi / 200 - 299 d.C.

Patrimoni Immoble / Àrea funeraria / Necròpolis / Inhumació / Sepulcre

Pend: prop_163:: Urbà / Antiguitat tardana / 400 - 715 d.C.
Pend: prop_164:: Desconeguda

Pend: view_techinfo_legal

Pend: prop_37:

Pend: prop_124:: Bo

Pend: prop_49:

Pend: prop_50:

Pend: prop_51:: Restaurat

Pend: prop_55:

Pend: prop_56:

Pend: prop_57:: Protecció Legal
Pend: prop_58:: Clases

Pend: prop_139:

Pend: prop_140:: Protecció Legal
Pend: prop_141:: Clases

Pend: prop_87:

Pend: prop_114:: 1954
Pend: prop_115:: Excavació
Pend: prop_116.:: Preventiva
Pend: prop_117:: Agustí Duran i Sanpere - MHC i Arxiu Municipal de la Ciutat
Pend: prop_118:: Corroborar notícies de restes romanes
Pend: prop_119:: Arxiu Històric de la Ciutat

Pend: view_attach_documentation

Pend: Prop_bibliography:

BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., 2010. "La cristianización del suburbium de Barcino". Las áreas suburbanas en la ciudad histórica. Topografia, usos, función. Monografía de Arqueología Cordobesa 18, Córdoba, pp. 363-396.
BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., "La Barcelona tardoantiga: urbanisme, societat i comerç als segles V-VII". XI Congrés d'Història de Barcelona, La ciutat en xarxa (Barcelona, 2009), Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona. [Data de consulta: 24/11/2010] http://www.bcn.cat/arxiu/arxiuhistoric/catala/activitats/congres/11congres/resums11.html
BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., 2010. "Barcino, de colonia augustea a sede regia en época visigoda. Las transformaciones urbanas a la luz de las nuevas aportaciones de la arqueología". Arqueología, Patrimonio, y desarrollo urbano. Problemática y soluciones, Girona, pp. 31-49.
BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., 2008. "Barcino durante la antigüedad tardía", Zona Arqueológica. Recópolis y la ciudad en la época visigoda 9, Museu Arqueológico Regional, Alcalá de Henares, pp. 274-291.
DURAN I SANPERE, A., 1972. "Les exploracions arqueològiques entre els anys 1920 i 1959", Barcelona i la seva història. La formació d'una gran ciutat 1, Documents de Cultura, Ed. Curial, Barcelona, pp. 23-64.
GRANADOS, O.; RIERA, S.; MIRÓ, C.; PUIG, F., 1995.Guia de la Barcelona romana i alt-medieval. ICUB. Ajuntament de Barcelona.
TRAVESSET QUERALTÓ, M., 1993. "Una necròpolis paleocristiana a la Barcelona de l’època del bisbe Sant Pacià (segle IV dC)", Finestrelles, 5, Centre d’Estudis Ignasi Iglésies, Sant Andreu de Palomar.