Carta Arqueològica de Barcelona

Intervenció: Torre romana número 78 (actual torre número 76)

 

Situació geogràfica

Context:
Zona urbana
Districte:
Ciutat Vella
Codi de parcel·la:
17
Codi d'illa:
11183
Adreces:
Carrer Bisbe 5
Plaça Nova 1-2
Coordenades UTM fus 31N ED50:
UTM X: 431047,00000 | UTM Y: 4581690,00000

Descripció, imatges i notes històriques

Nom singular: Torre romana número 78 (actual torre número 76)

Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida

Descripció:

A conseqüència d’unes obres d’instal•lació d’un dipòsit de gasoil en les que calia practicar una fossa al subsòl del pati del palau arquebisbal, es va donar avís al Museu d’Història de la Ciutat de l’aparició d’un mur possiblement romà. Amb el permís de la Comisaría de Excavaciones, a través del delegat de Belles Arts, es van parar les obres i es van portar a terme els treballs arqueològics per salvar les restes que quedaven.
Així, la fossa excavada tenia una planta trapezoïdal de 5,90 m. al costat W, de 6,35 m. en l’est, de 4,20 m. en el nord i de 3,80 m. al sud. S’havia arribat fins els 3,80 m de fondària, afectat tant als nivells romans com medievals. Amb els treballs arqueològics es a poder establir una seqüència cronològica que anava des de finals del segle I fins el segle XIX.
D'un primer moment, entre finals del segle I i mitjans del segle II d.C. es va poder documentar un total de cinc fosses de diverses dimensions, el farciment de les quals va permetre establir la seva cronologia. En alguns casos es va recuperar materials de construcció i restes de pintures que no corresponien a les que es va localitzar en el recobriment del mur posterior. Tot això, va comportar que s’interpretés com les restes d’una construcció anterior que es va veure arrasat per la transformació urbana posterior, cap el segle III.
Sobre aquests primers nivells, es va localitzar l’espai que ocupaven dues habitacions d’una domus integrada en una ínsula del nord-oest, que estaria limitada per l’intervallum i el decumanus maximus, a prop de la muralla nord i la porta decumana. Aquesta construcció es va ubicar cronològicament entre finals del segle II i principis del segle III d.C. La única paret documentada es situava a l’est de la fossa i era comú a les dues estances. Es tractava d’un mur d’opus incertum amb inclusions de lateres en el morter de calç i pedra. Es trobava alçat directament sobre una capa de calç molt compacta o sobre el subsòl geològic, seguint el relleu. A l'angle nord-est i cap a la part mitja estava reforçat amb dues pilastres verticals aprofitades de construccions anteriors tal i com ho indicava la presència d’una base motllurada que quedava sota el nivell del pis. Aquesta paret presentava restes de pintures que pels temes que hi figuaraven, diferents en els extrems, es va considerar que existien dues cambres separades per un mur transversal, el qual havia desaparegut però es podia veure una franja sense recobriment (d’uns 35 cm.) a la part mitja de la paret decorada i que separava els temes decoratius de les dues cambres. A nivell de pis, es va documentar un nivell de terraplenat per damunt del qual es va localitzar les restes d’un mosaic en la habitació del costat sud. D’aquest tan sols es conservava un fragment de la part central i es trobava assentat damunt d’una fina capa de morter sense rudus subjacent. Pel que fa al motiu decoratiu, sembla ser que es tractava d’un tema geomètric confeccionat amb tessel•les, d’un 1cm de costat, de materials com pissarra per les de color blau, calcàries per el fons blanc i amb menys quantitat tessel•les de color vermell.
En un tercer moment cronològic, situat entre finals del segle IV i el V, la vivenda sembla que va patir una sèrie de reformes que afectaran tant al mur com al paviment. Pel que fa a l’alçat del mur, si bé fins a 1,50 m. des del pis s’observava l’opus incertum, a partir d’aquesta alçada es trobava tallat i s’havia implementat una tècnica constructiva molt més descuidada i sense recobriment pictòric. A aquesta reforma li acompanya un paviment fet d’opus signinum de 10 cm de gruix.
Per damunt dels paviments, tant de l’opus signinum com del mosaic, es va localitzar una capa compacta de tegulae i lateres que evidenciaven una destrucció o reforma posterior de la segona vivenda. Aquesta acció no es va poder enquadrar dins cap moment cronològic concret.
Aquest estrat de destrucció es trobava tallat a la vegada per una sitja, el farciment de la qual no va permetre determinar la seva cronologia, ja que només va proporcionar matèria orgànica i fragments informes de ferro.
Per últim, a nivell del pis del pati es va documentar en el tall del forat del dipòsit dues conduccions d’aigua. La més antiga, que es va datar del segle XV, estava construïda amb blocs de pedra regulars i lligats amb morter de calç, i la seva coberta era de lloses de pedra. La segona, construïda amb maons, es va situar cronològicament al segle XVIII-XIX.

En imatges


cronologia i tipologia de les troballes

Patrimoni Immoble / Bens Immobles aïllats / Altres

Cronologia inicial:
Urbà / Roma imperi / 10 a.C. - 99 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Roma imperi / 100 - 199 d. C.

Patrimoni Immoble / Hàbitat / Domus

Cronologia inicial:
Urbà / Roma imperi / 100 - 199 d. C.
Cronologia final:
Urbà / Antiguitat tardana / 300 - 399 d.C.

Patrimoni Immoble / Hàbitat / Domus

Cronologia inicial:
Urbà / Antiguitat tardana / 300 - 399 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Antiguitat tardana / 400 - 715 d.C.

Patrimoni Immoble / Àrea productiva / Agrícola / Sitja

Cronologia inicial:
Urbà / Antiguitat tardana / 300 - 715 d.C.
Cronologia final:
Desconeguda

Patrimoni Immoble / Sistema hidràulic / Canalització

Cronologia inicial:
Urbà / Medieval / Predomini del Consell de Cent / 1285 - 1472 d.C.
Cronologia final:
Desconeguda

Patrimoni Immoble / Sistema hidràulic / Canalització

Cronologia inicial:
Urbà / Modern / 1714 - 1836 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Contemporani / 1860 - 1917 d.C.

Informació tècnica i legal

Estat de conservació:

Estat:
Desconegut

Protecció:

Proteccions existents:

Protecció Fisica:
Protecció Física

Proteccions legals:

Protecció Generalitat de Catalunya:
Categoria:
Protecció Legal
Classificació:
Clases
Protecció específica de l'Ajuntament de Barcelona (PEPPA 2000):
Nivell de protecció:
Nivell B
Data aprovació:
Clases
Comentari:
Conjunt especial del sector de les muralles romanes.

Actuacions:

Data:
1976
Tipus:
Excavació
Tipus admin..:
Urgència
Director / Autor:
Joaquima Sol i Vallès - MHC
Motivació:
Obras d'adequació i reforma del Palau Arquebisbal
Promotor/propietari:
Ajuntament de Barcelona

Documentació

Bibliografia:

  • ,
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., "La Barcelona tardoantiga: urbanisme, societat i comerç als segles V-VII". XI Congrés d'Història de Barcelona, La ciutat en xarxa (Barcelona, 2009), Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona. [Data de consulta: 24/11/2010] http://www.bcn.cat/arxiu/arxiuhistoric/catala/activitats/congres/11congres/resums11.html
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., 2010. "Barcino, de colonia augustea a sede regia en época visigoda. Las transformaciones urbanas a la luz de las nuevas aportaciones de la arqueología". Arqueología, Patrimonio, y desarrollo urbano. Problemática y soluciones, Girona, pp. 31-49.
  • GRANADOS GARCÍA, J. O.; RODÀ, I., 1980. "Restos de una casa romana en el patio del Palacio Arzobispal de Barcelona", Noticiario Arqueológico Hispánico, 9, Ministerio de Cultura, pp. 450-464.
  • GRANADOS GARCÍA, J.O.; RODÀ, I., 1978. "Restos de una casa romana en el patio del palacio arzobispal de Barcelona", XV Congreso Nacional de Arqueología, Lugo, pp. 983-997.
  • PUIG VERDAGUER, F., 1999. "Ciutat i muralla de Barcino", Catalunya Romànica. Del Romà al Romànic. Història, art i cultura de la Tararconense mediterrània entre els segle IV i X, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, pp. 84-86.
  • PUIG VERDAGUER, F.; RODÀ, I., 2007. "Las murallas de Barcino. Nuevas aportaciones al conocimiento de la evolución de sus sistemas de fortificación", Murallas de ciudades romanas en el occidente del Imperio (Lugo, 2005), pp. 597-630.

Carta Arqueològica de Barcelona + 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona

Llicència de Creative Commonsa
Carta Arqueològica és un producte realitzat pel Servei d'Arqueologia de l’Institut de Cultura de Barcelona Per a més informació podeu contactar amb docu_arqueologia@bcn.cat | Ajuntament de Barcelona