Pend: prop_34:

A conseqüència d’unes obres d’instal•lació d’un dipòsit de gasoil en les que calia practicar una fossa al subsòl del pati del palau arquebisbal, es va donar avís al Museu d’Història de la Ciutat de l’aparició d’un mur possiblement romà. Amb el permís de la Comisaría de Excavaciones, a través del delegat de Belles Arts, es van parar les obres i es van portar a terme els treballs arqueològics per salvar les restes que quedaven.
Així, la fossa excavada tenia una planta trapezoïdal de 5,90 m. al costat W, de 6,35 m. en l’est, de 4,20 m. en el nord i de 3,80 m. al sud. S’havia arribat fins els 3,80 m de fondària, afectat tant als nivells romans com medievals. Amb els treballs arqueològics es a poder establir una seqüència cronològica que anava des de finals del segle I fins el segle XIX.
D'un primer moment, entre finals del segle I i mitjans del segle II d.C. es va poder documentar un total de cinc fosses de diverses dimensions, el farciment de les quals va permetre establir la seva cronologia. En alguns casos es va recuperar materials de construcció i restes de pintures que no corresponien a les que es va localitzar en el recobriment del mur posterior. Tot això, va comportar que s’interpretés com les restes d’una construcció anterior que es va veure arrasat per la transformació urbana posterior, cap el segle III.
Sobre aquests primers nivells, es va localitzar l’espai que ocupaven dues habitacions d’una domus integrada en una ínsula del nord-oest, que estaria limitada per l’intervallum i el decumanus maximus, a prop de la muralla nord i la porta decumana. Aquesta construcció es va ubicar cronològicament entre finals del segle II i principis del segle III d.C. La única paret documentada es situava a l’est de la fossa i era comú a les dues estances. Es tractava d’un mur d’opus incertum amb inclusions de lateres en el morter de calç i pedra. Es trobava alçat directament sobre una capa de calç molt compacta o sobre el subsòl geològic, seguint el relleu. A l'angle nord-est i cap a la part mitja estava reforçat amb dues pilastres verticals aprofitades de construccions anteriors tal i com ho indicava la presència d’una base motllurada que quedava sota el nivell del pis. Aquesta paret presentava restes de pintures que pels temes que hi figuaraven, diferents en els extrems, es va considerar que existien dues cambres separades per un mur transversal, el qual havia desaparegut però es podia veure una franja sense recobriment (d’uns 35 cm.) a la part mitja de la paret decorada i que separava els temes decoratius de les dues cambres. A nivell de pis, es va documentar un nivell de terraplenat per damunt del qual es va localitzar les restes d’un mosaic en la habitació del costat sud. D’aquest tan sols es conservava un fragment de la part central i es trobava assentat damunt d’una fina capa de morter sense rudus subjacent. Pel que fa al motiu decoratiu, sembla ser que es tractava d’un tema geomètric confeccionat amb tessel•les, d’un 1cm de costat, de materials com pissarra per les de color blau, calcàries per el fons blanc i amb menys quantitat tessel•les de color vermell.
En un tercer moment cronològic, situat entre finals del segle IV i el V, la vivenda sembla que va patir una sèrie de reformes que afectaran tant al mur com al paviment. Pel que fa a l’alçat del mur, si bé fins a 1,50 m. des del pis s’observava l’opus incertum, a partir d’aquesta alçada es trobava tallat i s’havia implementat una tècnica constructiva molt més descuidada i sense recobriment pictòric. A aquesta reforma li acompanya un paviment fet d’opus signinum de 10 cm de gruix.
Per damunt dels paviments, tant de l’opus signinum com del mosaic, es va localitzar una capa compacta de tegulae i lateres que evidenciaven una destrucció o reforma posterior de la segona vivenda. Aquesta acció no es va poder enquadrar dins cap moment cronològic concret.
Aquest estrat de destrucció es trobava tallat a la vegada per una sitja, el farciment de la qual no va permetre determinar la seva cronologia, ja que només va proporcionar matèria orgànica i fragments informes de ferro.
Per últim, a nivell del pis del pati es va documentar en el tall del forat del dipòsit dues conduccions d’aigua. La més antiga, que es va datar del segle XV, estava construïda amb blocs de pedra regulars i lligats amb morter de calç, i la seva coberta era de lloses de pedra. La segona, construïda amb maons, es va situar cronològicament al segle XVIII-XIX.